El cinc d'abril passat vaig fer una conferència sobre el sentit de la Responsabilitat Social davant dels gerents dels col·legis oficials catalans, agrupats a l'Associació Intercol·legial dels Col·legis Professionals de Catalunya. Aporto aquesta reflexió sobre el paper importantíssim que poden exercir els col·legis avui dia.
Els
col·legis professionals estan integrats per les persones que exerceixen una determinada professió, amb la finalitat de gestionar els
interessos dels diferents grups d'interès relacionats amb aquella.
Per una banda, aquests organismes defensen els interessos de la professió, i per això ordenen, representen i defensen la professió i els interessos professionals de les persones col·legiades. Però si es tracta de corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia, no és merament per a fer
advocacia i defensa d'interessos sinó que també tenen altres funcions d'alt interès social com ara vetllar perquè l'actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les
necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional.
Tant per a ordenar la professió en un sentit d'autoregulació com per a assegurar el seu bon impacte social, els col·legis també tenen per funció garantir el compliment de la
bona pràctica i de les
obligacions deontològiques de la professió.
Algunes d'aquestes professions agrupades en col·legis tenen un
paper fonamental en la societat, per al seu funcionament harmònic, per a l'activitat econòmica i la convivència, per a garantir la confiança en les institucions socials. Són un element fonamental en la creació de
capital social. Per aquesta mateixa rellevància que tenen aquestes professions i els professionals que les exerceixen, avui els col·legis encara poden assumir un altre rol: fomentar el sentit de responsabilitat social dels professionals, i dels despatxos, agències i empreses on desenvolupen l'activitat.
No nego que el sentit de responsabilitat davant la societat i davant els diferents grups d'interès afectats és implícita al propi sentit dels col·legis. Ni voldria menystenir tot el compromís que ja desenvolupen en aquest sentit. Però avui la Responsabilitat Social Corporativa, Empresarial o de les Organitzacions (digueu-ne com preferiu), ha esdevingut un enfocament de gestió sistematitzat i amb un reconeixement internacional per part de tots els agents. Això implica que no és suficient amb tenir uns valors corporatius, personals o professionals, o uns compromisos envers la comunitat. I que tampoc n'hi ha prou amb disposar d'un seguit de bones pràctiques que millorin l'impacte.
L'RSC és un sistema de gestió orientat a la millora permanent, que pretén assegurar l'acompliment, i la capacitat de desenvolupar una organització que observa, que dialoga, que aprèn, que millora, que troba les millors pràctiques, que innova, que crea confiança, que genera sostenibilitat...
Els col·legis poden introduir-la en el seu funcionament, operatiu i estratègic. I el seu desenvolupament es pot concretar en
codis ètics, que són eines diferents dels codis deontològics, en gestió dels
valors interns, en introducció de
criteris de compra, en criteris de
bon govern i transparència, en
rendició de comptes... La tangibilització de l'RSC és coneguda i se'n poden mostrar exemples, però el més important de l'RSC sovint no es percep pels sentits materials perquè forma part del regne dels
intangibles. En gran mesura és un
estil, una cultura organitzativa, un lideratge, una alineació estratègica. Un model d'empresa o d'organització. Un model de col·legi, també.
Però, a més, del desenvolupament de l'RS col·legial, aquests organismes poden exercir una funció d'enorme valor social, com és el
foment d'aquest enfocament de gestió entre els seus col·legiats i les empreses on s'enquadren.
Els col·legis poden així fer una contribució enorme a la conformació d'un model empresarial apte per als reptes que el segle XXI ens planteja.
Cal tenir en compte que la gran dificultat amb què sovint ens trobem és la incomprensió de l'RSC. Encara una part molt gran de la ciutadania i de les empreses tendeixen a
confondre aquest enfocament netament empresarial amb meres pràctiques filantròpiques o amb bones pràctiques d'ecoefiència o de contractació de persones discapacitades. Sovint alguna bona pràctica o una suma d'algunes es pren pel tot i es confon amb l'RSC, perdent així tot el sentit estratègic i empresarial, i associant-ho més a bonisme o a cosmètica.
Totes aquestes
confusions també comporten sovint que hi hagi qui cregui que l'RSC sols correspon a grans empreses, i es perd de vista que, de fet, hi ha més pimes gestionant l'RSC que no grans empreses. De fet, de vegades podem trobar fins i tot qui considera que a un emprenedor no cal parlar-n'hi: que primer faci l'empresa i creixi, i que quan guanyi molts diners serà el moment per anar a parlar-li de l'RSC. Això ja seria el súmmum de la incomprensió sobre què és i quin sentit té l'RSC.
Si l'RSC té un sentit estratègic i una vinculació al model d'empresa, és en la fase inicial quan aquestes orientacions poden ajudar més en la conformació del model de negoci.
Per tot això,
els col·legis poden tenir un paper molt rellevant en el foment i desenvolupament de l'RSC a Catalunya. Per la seva pròpia legitimitat i capacitat de creació de confiança, per una banda, i per ajudar a desenvolupar activitats professionals que integrin la responsabilitat social com un atribut central.
Des de
Responsabilitat Global i ara també des de
Vector 5, durant molts anys he col·laborat en iniciatives diverses de col·legis professionals, ja sigui formant part de comissions, fent-hi conferències, fent cursos de formació, o coordinant la comissió d'RS de l'
ACCID... I també ajudant a pimes i microempreses a desenvolupar la seva RSE. En el context en què ens trobem ara com a societat, com a Planeta, com a país, com a economia, crec que cal fer un salt endavant en la responsabilitat social de les empreses i organitzacions i que aquest salt sols serà possible si les petites i mitjanes empreses i molt especialment els i les professionals aposten de manera nítida i compromesa per uns models organitzatius, un sistema productiu, i unes relacions econòmiques més ètiques i sostenibles. M'encantarà poder-hi ajudar!
Article recomanat: [ca]
Anar més enllà de l'RSE? // [es]
¿Ir más allá de la RSE
