Quina és la teva visió del concepte responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: Som davant d'un fenomen que es va produint en algunes empreses i que té una història relativament curta, de deu o quinze anys. Quan parlem de responsabilitat social corporativa és un enfocament de gestió relativament nou, en el sentit que no és un tema col·lateral, sinó que està estretament vinculat amb la mateixa estratègia de l'empresa. És una dinàmica imparable i cada vegada hi ha més empreses que s'hi afegeixen, perquè forma part del que la societat demana i hi ha l'expectativa que les empreses que tenen fusta de líder vagin integrant la gestió responsable.
La Fageda és un exemple d'empresa responsable corporativament?
A. R.: Nosaltres mai no ens hem posat com a exemple d'empresa responsable, però responem potser a un paradigma social que ha encaixat en una cosa que, com diu el professor Canyelles, ha esdevingut una moda o una cosa que és necessària per a la societat.
Recentment heu estat nomenats entre les cent millors empreses de l'Estat en el rànquing general Merco i en la posició vint-i-dos entre les empreses més responsables. Quin és el vostre secret?
A. R.: Doncs haig de reconèixer que hi ha un secret que se m'escapa, perquè nosaltres treballem en l'àmbit català i aquest rànquing és d'àmbit espanyol i no sé com ha transcendit el nostre model de treball a tot l'Estat. El que intentem és ser coherents i sincers en els discursos, el producte i la imatge. Penso que és un exercici de responsabilitat davant la societat.
No hi ha gaires empreses com La Fageda.
J. M. C.: La Fageda és un model molt singular, perquè, a més a més, es tracta d'una entitat amb un conveni social en la seva pròpia missió. Quan parlem de responsabilitat no necessàriament ha de ser una entitat, una empresa que tingui aquest objecte social en la seva pròpia missió. De fet, moltes organitzacions que tenen una missió de caràcter social, no lucratiu, es pensen que la responsabilitat social és un fet que hi és implícit. Sí que és veritat que pel fet de no ser lucrativa una organització ja inclou uns certs valors, però sempre és bo alertar que això no pressuposa que es tingui un model de gestió responsable.
Des del principi de La Fageda heu optat per un tipus d'empresa diferent de la convencional, oi?
A. R.: La Fageda va començar a l'inrevés d'una empresa convencional. Nosaltres teníem els treballadors, que era gent que no volia ningú perquè sortia del manicomi, però no teníem ni el negoci ni el capital. Aleshores es va buscar una activitat que pogués ser sostenible econòmicament per a donar una feina real a aquestes persones, generar riquesa i satisfer una necessitat del mercat. En aquest sentit sí que és una empresa diferent.
J. M. C.: Jo penso que el cas de La Fageda, a més de ser una experiència empresarial excel·lent, posa sobre la taula que no n'hi ha prou amb tenir una finalitat social, sinó que les organitzacions que aspirin a una excel·lència social han de gestionar la responsabilitat que assumeixen davant la societat. I aquesta qüestió va molt més enllà de la missió pròpia d'una empresa.
Hi ha moltes reticències en les empreses a l'hora d'actuar per a ser més responsables corporativament?
J. M. C.: Fa uns quants anys, quan era molt viu el debat de la responsabilitat social, hi havia grups d'interès i organitzacions empresarials que tenien reticències envers el desenvolupament de la responsabilitat social, perquè entenien que, si s'acabava imposant aquest discurs, la responsabilitat social acabaria essent una imposició. La responsabilitat social és un enfocament lliure i una pràctica voluntària de qualsevol empresa; el que és obligatori és complir la llei. Per tant, jo penso que les reticències ideològiques han passat, i ara més empreses han apostat per la responsabilitat.
Moltes d'aquestes reticències tenen l'origen, possiblement, en el fet que els empresaris veuen incompatible l'èxit empresarial i la responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: La gran majoria de les empreses pensa que la responsabilitat social és una despesa extra i que és una cosa que es fa perquè s'ha de fer. La responsabilitat no vol dir que una empresa hagi de fer més del que li correspon com a empresa, sinó que allò que fa, ho ha de fer d'una manera diferent. Una empresa no ha d'aspirar a ser una ONG: una empresa ha de continuar guanyant diners, però ho ha de fer d'una manera més legítima, creant un valor, a més d'econòmic, social. Quan entenem que la responsabilitat empresarial és una manera de ser i no un valor col·lateral, desapareixen les reticències de les organitzacions.
A. R.: La Fageda no té afany de lucre, però això no vol dir que no guanyem diners, perquè, si no, no seríem sostenibles i hauríem de tancar, atès que no ens sustentem en subvencions. La diferencia rau en el fet que els diners que guanyem no se'ls embutxaca cap propietari, sinó que els reinvertim en la mateixa empresa i en els treballadors.
A La Fageda heu sentit allò d'«hem de ser responsables perquè cal ser-ho»?
A. R.: No compartim el model ONG, sinó que ens mirem més el model empresarial. Mirem de no perdre la nostra raó de ser, però pel que fa a les eines i a la manera de fer som molt més empresa i, a més a més, això ens serveix terapèuticament per a les persones amb discapacitat que treballen amb nosaltres amb vista al sentit de la responsabilitat. És a dir, aquests iogurts s'han de vendre i, si el iogurt no és ben pesat o ben tapat i no es ven, tu no guanyaràs el sou.
En el cas de La Fageda, a més de contractar persones amb discapacitat o amb trastorns, també en feu el seguiment un cop s'han jubilat. Aquest compromís amb les persones va més enllà de la vostra responsabilitat com a empresa amb els treballadors.
A. R.: Sí, pensem que tenim una responsabilitat de tota la seva persona mentre ho necessiti. Per això hem muntat un club social per als jubilats i són feliços venint-hi. Per sort, estem al camp i hi ha lloc per a tothom i feina per a tothom.
Aquesta experiència ha estat positiva, doncs.
A. R.: Sí, sí. De la mateixa manera que en el seu moment es necessitava un servei d'habitatges i vam decidir cobrir-ho construint uns habitatges socials per als treballadors que ho necessitessin. Molts dels nostres treballadors formen part d'un col·lectiu amb moltes mancances, no solament de tipus intel·lectual sinó també de tipus social.
A l'Estat espanyol i a Catalunya, com està entre les empreses i els empresaris el tema de la responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: A partir dels anys 2003-2004 es va començar a parlar molt de la responsabilitat social corporativa. Més enllà de la notícia i de l'anècdota, si agafem totes les empreses del país i mirem quantes són responsables, potser ens frustraríem pensant que són poques, però, és clar, passaria el mateix si les agaféssim totes i miréssim quantes compleixen el marc legal.
Les empreses que poden aspirar a la responsabilitat social són un 10% o un 15%, que ja han començat a treballar la qualitat per tal d'assolir l'excel·lència amb una visió més social. A Catalunya, en concret, moltes de les pimes tenen clar que la responsabilitat forma part del seu model d'empresa.
A. R.: També s'ha de tenir en compte que aquest component de «moda» de la responsabilitat pot ser una mica hipòcrita, i que espero que no posi en compromís el moviment sincer de responsabilitzar-se. Però sí que hi ha el tema del maquillatge i del màrqueting emparant-se en la responsabilitat social, i això s'ha de dir.
Si no hi ha una voluntat sincera i un canvi real, el que es fa és perjudicar-se més per una falta de coherència.
Entrevista sencera:
http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2012/06/la-responsabilitat-empresarial-es-una.html
Fotos i vídeos de la UOC Meet sobre RSE
