Aquest diumenge ha tingut lloc una Marató excepcional i extraordinària: no es dedicava a la investigació sobre les malalties, com la que es fa cada més de desembre sinó que pretenia donar suport a les entitats socials que lluiten contra la pobresa i per la inclusió social. El lema ho explica de manera molt gràfica: que ningú no es quedi fora de joc.
El resultat ha estat una nova mostra de compromís ciutadà, amb 4 milions d'euros recaptats en el moment de tancar el programa, i que encara poden augmentar, i la sensibilització de la societat catalana, que veu com mai abans en èpoques recents la pobresa forma part de la nostra realitat quotidiana.
A continuació podeu veure reflexions i entrevistes que hem anat publicant a Responsabilitat Global:
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ha estat estrevistat aquest diumenge dins el programa La Marató per la Pobresa, de Televisió de Catalunya.
Podeu veure l'entrevista:
Min. 12:30 Entrevista a Patrícia Giménez sobre el malbaratament d'aliments
Min. 44:15 Reportatge sobre Odontòlegs i Òptics compromesos
Min. 49:45 Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Social
La celebració d'una Marató extraordinària sobre la pobresa no ha deixat indiferent. En primer lloc suposa normalitzar la consciència que vivim en un país on hi ha pobres i que aquests no corresponen al perfil tradicional sinó que qualsevol ciutadà hi pot caure sobtadament.
Aquest és el gran èxit de la Marató: conscienciar. I també, per descomptat, aportar uns recursos solidaris que aniran a entitats socials sense ànim de lucre per a portar a terme les seves missions en un context de reducció de les subvencions i donacions i d'augment enorme de les necessitats. [
seguir llegint al bloc]
Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat de les Empreses i de les Organitzacions, és el promotor de Responsabilitat Global i es dedica a fomentar aquesta manera de gestionar les empreses, ja sigui en empreses concretes, com a través d'administracions públiques, cambres de comerç o en universitats.
Ens pots explicar què vol dir això de la RSE?
És una manera de gestionar l'empresa tenint en compte altres coses que no són només el benefici econòmic. Però curiosament, les empreses més responsables són a les que les coses els van millor perquè són més respectades, més capaces d'entendre què n'espera la societat
No parlem de filantropia sinó d'estil de gestió de l'empresa, no es tracta només de fer donatius. L'empresa que avança cap a l'RSE entén que aquesta s'ha d'integrar al dia a dia, en la manera de fer empresa, en la manera de relacionar-se, en la manera de crear valor.
Això vol dir temes ambientals com l'ecoeficiència, temes laborals com la conciliació de la vida laboral i familiar, temes socials com la col·laboració amb entitats no lucratives, temes de bon govern com la transparència, o temes econòmics com la compra de proximitat...
Les empreses que han integrat veritablement l'RSE a la seva estratègia pretenen crear a la vegada valor econòmic i social!
Tu escrius llibres, fas cursos, però sobretot estàs en contacte amb moltes empreses. Tu veus que ara en plena crisi hi ha empreses que continuen fent aquesta aposta?
Per descomptat. Recordo el propietari d'una pime catalana de 100 treballadors que al 2008, quan érem al començament de la crisi, que en una jornada li van preguntar si ara deixaria de fer aquestes pràctiques. La seva resposta va ser contundent: si aquestes pràctiques m'han permès desenvolupar un model d'empresa, amb persones compromeses, amb una cultura i uns valors forts, amb una capacitat de crear confiança al nostre voltant... ara que segurament ens haurem d'arremangar més hauria de deixar-ho? Abandonar una de les potes que ens ha portat a l'èxit? Al contrari, ara toca aprofundir-hi!
Però són moltes o poques les que prenen aquest compromís?
Depèn de com ens ho mirem: si agafes el 100 de les empreses, tindràs la sensació que en són poques, no ens enganyem. D'altra banda, seria il·lús pretendre que el 100% siguin socialment responsables. Però si agafem solament aquell 10-15% de les empreses més avançades -grans o petites- que han incorporat la millora contínua, que tenen una cultura interna més desenvolupada i sensible, que estan en camí de l'excel·lència, veuràs que aquestes han incorporat l'RSE o hi estan en camí de manera molt majoritària. I això és molt positiu: no trobaràs empreses mediocres que et parlin d'RSE, però en canvi les empreses més interessants totes te'n parlen.
Per descomptat en un compromís de solidaritat com el d'avui, són moltes més, totes les que vulguin, les que poden sumar-s'hi i potser trobin que és un primer pas per començar a gestionar de manera més interioritzada l'RSE. Però encara que no sigui així, ningú els podrà treure ja la sensibilitat que han tingut amb un gran esdeveniment ciutadà i amb una necessitat social enorme.
Tan de bo que, col·laborant per exemple amb una gran iniciativa ciutadana com la Marató per la Pobresa de TV3, hi hagi empreses que comencin a reflexionar sobre com l'activitat empresarial pot canviar el món, en un sentit o un altre, com podem actuar encara amb allò que ens van ensenyar que l'empresa sols es deu a un únic objectiu que és maximitzar els beneficis, o com podem repensar el model d'empresa posant-lo al servei de les necessitats reals, cosa que no vol dir ser una ONG sinó precisament guanyar diners d'una manera més sostenible.
Què hauria de fer una empresa per considerar-se socialment responsable?
No parlem d'empreses socialment responsables sinó de gestió de l'RSE, perquè no es tracta de ser-ne o no sinó d'integrar-la com un procés de millora contínua.
El primer que hauria de fer una empresa és comprendre bé quins impactes genera en la seva activitat. I per estrany que sembli, no totes les empreses en són conscients, ni saben quines són les millors pràctiques per a progressar. Per això, el diàleg amb grups d'interès -organitzacions expertes- pot ajudar a definir els mapes de riscos i oportunitats, a traçar el camí...
En països pobres s'han desenvolupat pràctiques de negoci socialment responsables conegudes com de la Base de la Piràmide, adreçades als dos terços de la població mundial que pràcticament no tenen capacitat adquisitiva. Es tracta de no crear necessitats sinó satisfer necessitats reals, negocis ètics que alhora capacitin les persones i desenvolupin les comunitats. Els microcrèdits en són un exemple que hem conegut també aquí.
Ara potser es tracta que repensem els models de negoci a casa nostra. Primer per fer-los tots més sostenibles. Si la crisi no serveix ni per a això, malament rai... Però a més, podem desenvolupar models de negoci per a persones amb poca capacitat adquisitiva, amb criteris de negoci inclusiu. Hem de prendre consciència que no vivim a xauxa, i que cada cop hi ha més gent que vol viure de manera sostenible i més gent que necessita viure amb dignitat. Sostenibilitat i inclusió són dos vectors que les empreses haurien d'aprendre a incorporar.
Recordo, per exemple, a Colòmbia, haver conegut ara fa uns pocs anys, empreses que de manera secreta contractaven exguerrillers per a facilitar-ne la reintegració social. Ni el director general sabia qui eren, sols el director de recursos humans. És una mostra de responsabilitat cap a un repte de la societat. Aquí a casa nostra, fa anys que algunes empreses incorporen persones amb discapacitats, o ara més recentment algunes incorporen dones que han estat víctimes de violència. Ara, a més, tocaria assumir grans compromisos en matèria de lluita contra la pobresa, per l'ocupació, per la inclusió, per la cohesió.
A Catalunya, com estem en RSE?
Habitualment Catalunya és un dels països del món on es publiquen més informes d'RS per part d'empreses, i sovint moltes de mitjanes. S'està treballant molt en la línia de ser un referent global en el compromís de les empreses en la gestió de l'RSE.
El mes que ve, per exemple, 60 pimes catalanes més publicaran de manera voluntària la seva primera memòria d'RSE. Es tracta d'un programa pilot, anomenat Transparència, promogut per les Cambres de Comerç, i 11 empreses grans han proposat a pimes de la seva cadena de proveïment que s'iniciïn en aquest procés, amb un suport a mida.
A Catalunya, podem ser un territori socialment responsable, tenim empreses grans, mitjanes, petites, i també organitzacions socials que estan gestionant l'RS, i per descomptat una ciutadania absolutament compromesa amb el voluntariat, les associacions, amb el país.
-
100 euros són el que tenia previst donar, i 14'20 corresponen a un peatge que no vaig pagar
-
Donat que suposa un incompliment de la normativa, aportarem una reflexió
-
Ja s'han tramitat 16.000 denúncies per negar-se a pagar la tarifa de l'autopista en una acció que no suposa delicte penal [continuar llegint al bloc]
Articles
