Barcelona acollirà els dies 9, 10 i 11 de novembre voluntaris i experts d’arreu d’Europa que reflexionaran i debatran al voltant de la responsabilitat social als territoris en el II Congrés Europeu del Voluntariat. El congrés presencial tindrà prèviament un Congrés Obert online. El dia 9 se celebrarà l’acte d’inauguració del II Congrés del Voluntariat al Palau de la Generalitat, mentre que el dia 10 s’ubicarà al World Trade Center Barcelona. [
continuar llegint]
Josep Maria Canyelles
L’estil del FC Barcelona ha despertat l’interès del món del management, i el club entrenat per Josep Guardiola mereix elogis i anàlisis des d’arreu del món, tant centrats en els aspectes esportius com en els de gestió. Amb motiu de la intensa rivalitat amb el Reial Madrid, Josep Maria Canyelles pública un nou article sobre el Barça on posa damunt la taula un enfocament que altres analistes no gosen formular.
Mostrem algunes claus dels èxits del FC Barcelona d’acord amb criteris de gestió d’organitzacions i d’RSC; parlem de la rivalitat entre dos grans clubs, tot mostrant diferències i situant els fets d’actualitat en clau d’anàlisi més àmplia; parlem de riscos socials i mostrem la nostra interpretació segons la qual l’entrenador portuguès del Madrid juga hàbilment amb sentiments que provenen de lluny. (Aquest text és un resum. Article complet en PDF 8 fulls)
Responsabilitat Social dels clubs
Atès que la influència social en valors és un dels impactes més grans que té l’esport, seria desitjable que els clubs de referència emprenguessin un camí de compromís per a gestionar-los proactivament en el marc de la seva RSC.
La dificultat es troba en com incorporar l’RSC dins de l’estratègia de l’organització, en els seus valors corporatius, i fins i tot en la seva missió i visió.
Si un club té com a única estratègia corporativa guanyar títols, sembla evident que, a banda dels riscos inherents a descuidar tot d’altres aspectes, es farà difícil bastir-hi una RSC que es pretengui integral.
El Barça disposa d’un interessant model d’RSC i en un article anterior ja vam situar-ne la clau estratègica:
passar d’un club local a un club global, assentant les bases per a reinterpretar el lema del “més que un club”, fent compatible la interpretació en clau nacional catalana amb una nova interpretació en clau cívica global. El FC Barcelona està aconseguint la diferenciació respecte el seu rival per la via de l’RSC, del compromís amb uns valors socials i esportius.
Lideratge
Allò que fa que finalment l’RSC prengui una forma coherent i sigui creïble dins una organització és el lideratge.
Sense lideratge no hi ha alineament, i sense coherència no hi pot haver credibilitat.
La contraposició de Guardiola i Mourinho fa que
la gestualitat d’un accentua la de l’altre i viceversa.
-
El parlar de Guardiola, desfent-se en elogis dels seus i també dels adversaris, les seves detallades anàlisis estrictament esportives, la seva dedicació gairebé malaltissa a la feina, i la por expressada al proper adversari sigui quina sigui la seva categoria, ha fet que fins i tot alguns analistes culés hagin afirmat que l’entrenador s’excedia en les formes i les prevencions.
-
Per altra banda, les formes de Mourinho, amb necessitat d’afirmar la centralitat del seu lideratge, fent la sensació que les victòries són seves i les derrotes dels jugadors, amb un lideratge autoritari, amb acusacions constants al contrari i als àrbitres, han creat un marc del qual es fa difícil sortir, més quan ha aconseguit un gran poder dins el club blanc, actuant com de conseller delegat.
A la
casa blanca no poden sentir-se còmodes amb els excessos d’un entrenador que està comportant la pèrdua de reputació corporativa.
Dos models d’empresa
Fa la sensació de trobar-nos davant una confrontació entre dos models d’empresa que identificaríem amb el típic model industrial i el model més propi de la societat de coneixement.
El Barça ha entrat en aquest nou model, que inclou la gestió de la Responsabilitat Social, i això li confereix un avantatge competitiu que és conegut però que és pràcticament impossible de replicar –almenys en els mateixos termes- perquè està conformat per la combinació de molts elements immaterials.
-
El model Mourinho té similituds amb la Direcció per Objectius, sistema que va ser corregit per la Direcció per Valors, més pròpia del model Guardiola, entenent que els objectius no tenen un valor en si mateix sinó que s’ha de situar en el context d’altres criteris entre els quals els valors corporatius i humanístics.
-
El model Mourinho es basa en una direcció autoritària, on el superior ha de ser més que els subordinats, antagònic al model Guardiola, més basat en els models de les empreses de la societat del coneixement, on el líder procura treure el millor de cada persona i, per mitjà de la cooperació, el millor del grup.
-
El model Mourinho sembla basar-se en una estratègia sols focalitzada a la victòria, deslligant, com en la societat industrial, cadascuna de les perspectives empresarials, mentre que en el model Guardiola, l’estratègia pren una complexitat més pròpia de la societat del coneixement, on una adequada gestió dels actius més intangibles ha de permetre, per mitjà d’una relació de causa-efecte, aconseguir resultats.
-
El model Florentino, basat en l’adquisició de capital humà, sembla desatendre que els actius intangibles creen valor o donen resultats d’una manera radicalment diferent als actius materials. El model blanc no comprèn, com sí que fan les empreses de la societat del coneixement, que els actius intangibles (un jugador l’hi consideraríem des del punt de vista de les seves habilitats) no creen valors per ells mateixos sinó en funció de com es combinen amb altres, cosa que sí que ha entès i aplica perfectament el model blaugrana.
Després dels incidents ocorreguts fa uns dies, en el partit Barça-Madrid, jugat al Camp Nou, de tornada de la final de la Supercopa, tot arriba al punt més àlgid. Unes organitzacions que preferentment no venen productes sinó un sentiment esportiu han de saber gestionar l’adhesió afectiva de milions de ciutadans d’arreu del Planeta. No és gens fàcil, però que tot sembla indicar que la gestió de la responsabilitat social com un actiu estratègic hi té un paper molt rellevant. Parlem de valors organitzacionals, d’alineació estratègica, de connexió amb els públics... i, com sempre, del que representen a les seves respectives nacions, i ara, del significat que prenen globalment.
“Algun dia prendrem mal”
Però el desenllaç no es limita solament a matèria reputacional, sinó que existeix una altra derivada més i que el mateix Pep Guardiola ha verbalitzat: “algun dia prendrem mal”.
Al llarg d’aquests tres anys, Guardiola ha tractat de treure dramatisme i rebaixar la càrrega èpica tot afirmant que solament és un esport, o amb frases del tipus que només es tracta d’uns jugadors que corren darrere una pilota. Es feia estrany en aquells moments el seu esforç per a aigualir el vi... Quina clarividència! És com si anticipés que els èxits que anirien venint no es farien suportables per al màxim contrincant.
Com a conseqüència, mentre que arreu del món el Madrid genera adhesions i animadversions, el Barça sols genera adhesions. Amb l’excepció d’Espanya, el Barça ha sabut trobar el punt d’estima global. En la mesura que el Barça és la principal carta de presentació d’un país, Catalunya, aquesta és una dimensió fonamental i estratègica que depassa els interessos del club.
Aquesta identitat d’entrada positiva no és tal entre certs segments de població espanyola, especialment entre aquells en què es barreja el madridisme i l’espanyolisme, és a dir, aquells en què la rivalitat esportiva queda amplificada per una discrepància nacionalista, malgrat que el discurs dominant oculti aquesta dimensió sense la qual tota comprensió queda coixa. No és un tema menor i, des del nostre punt de vista, ens atreviríem a parlar de la
interferència de la xenofòbia històrica documentada.
És per això que en una societat on l’esport és molt important des del punt de vista sociològic i de la gestió de les identitats col·lectives,
cal anar en compte a no jugar amb foc, donant un excés de transcendència a esdeveniments esportius.
I Mou juga amb foc explotant aquests sentiments perquè sols li preocupa la seva carrera professional, i està disposat a deixar terra cremada darrere els seus passos. D’alguna manera l’entrenador portuguès sap valdre’s impunement d’aquesta animadversió per a protegir els seus interessos personals.
Serà bo que el FC Barcelona desenvolupi intensament els seus valors i la seva estratègia corporativa pensant alhora en la proximitat i en la dimensió global, tot circumscrivint la relació amb el Madrid i tot el que representa a una rivalitat exclusivament esportiva.
El Barça té una funció social, una responsabilitat davant la societat, que no pot malmetre. No pot caure en el parany, ja que ni esportivament, ni corporativament, ni nacionalment en trauria res de profit. El club ha de poder ajudar, com ha fet sempre, a integrar els nouvinguts al país i ha d’actuar de símbol que aglutini valors significatius.
Articles de reflexió
