Si ens posem a pensar sobre empreses responsables de seguida ens vénen al cap algunes companyies –grans o pimes- que d’alguna manera intenten gestionar proactivament alguns aspectes vinculats a la seva responsabilitat davant la societat. Si intentem aprofundir en les maneres com l’RSE pot adquirir un major potencial, de seguida afirmarem que, més enllà de polítiques públiques i reconeixements, el que cal és una acció conseqüent per part dels consumidors. Amb el desplegament del paradigma de l’RSE la ciutadania recupera una part de les responsabilitats que li va cedir a l’administració. I algú se’n ressent: per quin motiu jo ciutadà-consumidor he de prendre’m la preocupació d’informar-me del comportament de les empreses? Per què no és la pròpia Administració Pública la que desenvolupa aquesta funció? La resposta és molt senzilla si s’ha comprès què és l’RSE: l’Administració fa lleis que estableixen uns mínims i vetlla pel seu compliment. La societat construeix valors que suposen un horitzó i intenta dur-hi el comportament de les empreses. Aquesta és la lògica de l’RSE: es genera una dualitat absolutament complementària, que permet que en el mercat hi hagi moltes empreses que només compleixen la llei, mentre que en vagin apareixent d’altres que vulguin anar més enllà d’aquesta. Si acceptem que el ciutadà té –com a deure de ciutadania per tant!- esdevenir un consumidor informat i atorguem a les seves decisions de compra un valor de codeterminant de l’evolució de les actituds del mercat i de les empreses i, en darrer terme, de l’impacte dels mercats i les organitzacions sobre l’entorn, aleshores convindrem que és necessari acompanyar la ciutadania en aquesta gràvida responsabilitat. Sens dubte que caldran índexs i rànquings. Però no podem pretendre que el ciutadà esdevingui expert o que hagi de destinar un temps excessiu a consideracions prèvies a la compra. Per això, el rol del comerç pot esdevenir fonamental en la generalització de l’RS del consumidor. La distribució de mercaderies no pot ser un purament una acció logística sinó que té el potencial per a la incorporació de la Responsabilitat Social, tant en la selecció de productes com en la informació sobre aquests. El ciutadà –més o menys informat però sensible i conseqüent- voldrà accedir a béns en entorns de distribució que li mereixin la confiança per la selecció que han fet de les seves marques i també per la seva capacitat d’informar-ne sobre les característiques no solament de funcionalitat sinó també de traçabilitat i impactes generats en la seva producció i utilització. La majoria d’espais de distribució (locals comercials) encara tenen dificultats per proveir informació qualificada al consumidor que vol aprofundir en el coneixement del producte. Sovint la formació del dependent és escassa. Si l’interès del ciutadà esdevé més ampli i les preguntes i inquietuds passen a ser més profundes i diverses, sembla que aquelles cadenes que facin de la distribució una interacció carregada de valor afegit s’emportaran el gat a l’aigua, s’enduran la confiança d’aquells que volem una qualitat en el servei que vagi molt més enllà d’un tracte amable i una garantia de retorn si no en quedem satisfet. La setmana passada vam poder intervenir en la presentació del màster en Gestió del Comerç urbà i de proximitat que promou la Diputació de Barcelona en el marc de la Universitat Oberta de Catalunya. És una iniciativa per ajudar a tècnics i polítics i donar-los una visió integral i transversal del que significa gestionar el comerç urbà i el seu entorn i amb una orientació a fomentar noves visions sobre com establir estratègies en el territori, aliances i partenariats, nous models de gestió, gestió autònoma de zones urbanes... Potser davant la sorpresa d’alguns, aquest màster inclou unes sessions sobre la Responsabilitat Social en relació amb el comerç. És una excel·lent notícia ja que el món del comerç no solament ha de gestionar com qualsevol altra organització la seva pròpia responsabilitat directa sinó que és una baula fonamental per a fer que l’RSE es desenvolupi acuradament i que el moment de la veritat adquireixi aquesta aura màgica no solament per la consumació de la transacció econòmica sinó per l’augment de la consciència sobre les conseqüències derivades. En més d’un fòrum sobre comerç hem manifestat i ho tornem a fer per acabar aquesta reflexió: quin sentit té que les campanyes de promoció del comerç local es basin en l’atribut de la proximitat? És una obvietat que aporta poc. D’altra banda per a molta gent que es mou amb cotxe pot ser més pròxim des d’un punt de vista de mobilitat una gran superfície comercial que el comerç de barri... Potser caldria desenvolupar altres valors i atributs del comerç que permetin construir relacions de major confiança i que aportin un major valor a la satisfacció de necessitats. è Accedir a versió text Josep Maria Canyelles Responsabilitat Global 15 de febrer de 2007 Enllaç: www.collaboratio.net/newsletter/?id=2007/02/15/03 Castellano: www.collaboratio.net/newsletter/?id=2007/02/15/04 Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net ( 670 600 223 skype: jmcanyelles català castellà Presentació Butlletins Retalls Premsa Publicacions RSE i comerços