Aprofitant el reportatge que la revista Buen Gobierno ha fet sobre l’estat i les perspectives de la Responsabilitat Social a Catalunya, volem aprofitar per aportar uns fragments d’un text més ampli amb algunes claus sobre la conveniència d’avançar vers un Model Català de RSE. Quasi una obvietat... Volem creure que la resposta a aquesta pregunta és quasi una obvietat per tal com la pràctica de la RS té en l’adaptació al territori un aspecte intrínsec al propi concepte, ja que si concebem la RS com un esforç d’integració de les inquietuds i necessitats de les parts interessades, és evident que bona part d’aquestes tenen una dimensió clarament territorial: els treballadors (que encara que sigui segmentant els que corresponen a cada zona, tenen unes peculiaritats pròpies, un entorn sociocultural i un marc legal propi del país o territori on s’ubiquin); els clients (que són fàcilment segmentables per territoris, amb les seves peculiaritats i identitats, culturals, lingüístiques, adquisitives, expectatives de qualitat, etc.); part de la cadena de proveïment (que es manté en l’entorn proper); altres stakeholders socials o públics (que tenen una dimensió també de país)... És cert que la mundialització de la cadena i del propi mercat està creant un espai global on els estàndards i les qualitats són universals, però aquesta tendència de l’economia i la producció no nega la base fortament territorial de treballadors, clients, reguladors, fiscalitzadors... El desenvolupament de les Economies Regionals Però la conveniència d’un model territorial no ve tant per la mera adequació a uns stakeholders locals sinó per la necessitat d’apalancar els processos de desenvolupament en les economies regionals més avançades. De fet, ja fa deu anys que Kenichi Ohmae va postular el desenvolupament de les economies regionals com a motors de prosperitat i de millores reals en la qualitat de vida, i la seva tendència a esdevenir més rellevants precisament pel seu major dinamisme en el context de la nova economia i la mundialització, prenent gradualment protagonisme a uns estats creats i concebuts per a uns altres models econòmics ja caducs. El mateix autor ja esmentava el nom de Catalunya com un país amb les característiques bàsiques per a esdevenir una economia regional potent i dinàmica. Economies Regionals del Coneixement En la nova economia, els territoris tenen actius intangibles que cal gestionar. Talment com el valor de les empreses en l’economia del coneixement es relaciona amb el seu capital intel·lectual, les ciutats, regions i nacions també tenen un valor que s’hi relaciona estretament. Leif Edvinsson, pioner del concepte capital intel·lectual i creador del centre Intellectual capital and Skandia Future a Estocolm, ens preguntava fa mig any, en la Setmana de la Internacionalització, per quin motiu el talent del món hauria de migrar cap a Catalunya. I apostava per esdevenir una illa oberta de coneixement, crear les condicions d'entorn, de concentració i densitat d'intel·ligència per milla quadrada, l’efecte Medici. Aventurava que un territori que no pugui gestionar, millorar i posar en valor els seus actius intangibles vinculats al coneixement perdrà la centralitat del món de demà, esdevindrà perifèrica... Probablement la RS i especialment la seva derivada de la Responsabilitat del Territori han d’actuar com un inductor d’aquests actius immaterials. Atendre les singularitats Una empresa responsable ha de saber atendre les demandes i necessitats que li fa la pròpia comunitat, aspecte en el qual cadascuna és substancialment diferent. Només si se’n sap articular un model específic es podrà afavorir la visualització empresarial d’aquestes necessitats. En la literatura ningú posa en dubte la capacitat adaptativa de la RS a cada context, però en canvi la realitat ens mostra un excés de casos de polítiques de RS dissenyades urbi et orbe des d’un centre corporatiu, deixant poc marge a la funció adaptativa. No és difícil adonar-se que aspectes rellevants com el respecte als drets lingüístics –que sovint fins i tot corresponen a un marc legal establert- són vulnerats per empreses. No hi ha cap estàndard regular que vetlli per aquests drets, en els quals un model català de RS hauria de ser exemplar i fer una aportació vàlida mundialment, àdhuc proposant bones pràctiques de multilingüisme. Alhora, en tota la dimensió social i laboral, la demanda sindical d’un marc de negociació català no respon a una estratègia de jocs de fortalesa sinó a la necessitat d’adaptar les propostes i respostes a les característiques i necessitats d’una comunitat que té des de molts punts de vista i amb dades socials i econòmiques, una realitat diferent. Enriquir el Capital Social El capital social és un actiu fonamental de les comunitats i forma part del cicle de la Responsabilitat Social en la mesura que conforma un clima de comprensió i potenciació de les pràctiques responsables però alhora també és un resultat d’alt valor com a conseqüència de la suma de polítiques de RS per part de les empreses i agents d’un territori. El concepte de Capital Social, en tant que actiu relacional, sols es pot abordar des d’una aproximació comunitària i territorial. La cultura, la consciència, la idiosincràsia d’una comunitat, són actius altament rellevants i han de ser objecte de millora en tant que palanca de desenvolupament social i econòmic, ja sigui per potenciar-ne les fortaleses com per eradicar els aspectes que poden minar la capacitat i el potencial de desenvolupament. Sols des de la consolidació d’una atmosfera refractària a la corrupció, per exemple, és possible abordar un model d’economia productiva que aporti amb justícia i equanimitat una part del valor creat per al seu repartiment. Podem pressuposar que Catalunya, com el Nord d’Itàlia significativament referenciat per Robert Putnam en el seu llibre sobre el Capital Social, és un país amb un notable índex d’aquest preuat or intangible, i possiblement al llarg de la història la seva materialització hagi estat la capacitat emprenedora, la vitalitat social, les forces cohesionadores... Avui hem de millorar el nostre ADN comunitari amb un compromís de RS per part de tots els agents, amb una aposta col·lectiva a partir d’un model singular, propi i ancorat en les pròpies fortaleses i febleses. Necessitat del rerefons dels Territoris Responsables La RS neix de la inquietud empresarial: no parlem d’altra cosa que d’estratègia de l’empresa. Si no partim d’aquesta aproximació, podem arribar a confrontar els interessos de l’empresa amb els dels stakeholders sense assolir cap punt de trobada. En paraules del professor Antonio Argandoña, professor d’IESE i titular de la Càtedra La Caixa de RSE i Govern Corporatiu, “La RSC es defineix en termes de la responsabilitat de l’empresa, no de les necessitats dels implicats”. És una posició nítida que no deixa espai als il·lusos. Una organització que sols atengui les seves pròpies necessitats pot no adonar-se de la necessitat d’abordar altres aspectes que acabaran revertint positivament en l’entorn i finalment en l’empresa. O pot adonar-se’n però considerar que és un aspecte tan general que no els correspon d’emprendre el liderat. És per això que l’economia també té la necessitat d’un rol públic que vetlli per aquestes palanques sistèmiques. Per això, quan parlem de RSE, hem d’articular-ho en un discurs més ampli, que també focalitzi els Territoris Responsables. Parlar de TR té diferents virtuts: incorpora altres agents, focalitza la relació entre ells, capta les aliances i sinèrgies, ens porta a parlar de capital social.... Però, per al que aquí ens interessa, permet monitoritzar aspectes de l’entorn que conformen un interès mutu, gestionar-los multilateralment, vincular-los a les respectives estratègies i interessos i expectatives, concebre’ls com a palanques o inductors... Un país, per exemple, sols podrà enriquir la seva marca amb l’atribut de la Responsabilitat Social si disposa d’una trajectòria de responsabilitat i de generació de capital social com a comunitat –que tenim-, unes pràctiques generalitzades i comunicades –que encara no tenim-, i un model de desenvolupament propi de la RSC amb el compromís de totes les parts –que caldrà construir-. En reptes d’aquesta magnitud i ambició cal el concurs de tots, sota un guiatge que permeti alinear els esforços de cada organització. Model de país Finalment, quan parlem de RS des d’una visió general, més enllà de la casuística de cada organització i de les seves pràctiques concretes, estem reflexionant sobre el model de país que volem. Ho fem a partir d’un model d’economia i de societat i un model de relació entre aquests, fet que en el context europeu es concreta en una economia del coneixement, una societat cohesionada i una relació basada en fer compatibles i sincròniques aquestes dues visions. Josep Maria Canyelles 23 d’abril de 2006—Sant Jordi Cal avançar cap a un Model Català de RSE? TEXT EN CATALÀ L’Associació per a les Nacions Unides, amb la col·laboració de Responsabilitat Global, van fer que el català fos la primera llengua en què es va traduir la Comunicació de la Comissió Europea i la posen gratuïtament a la vostra disposició. Descarregar PDF Alguns actes públics propers de Responsabilitat Global Josep Maria Canyelles Promotor de www.responsabilitatglobal.com Col·laborador de Associació per a les Nacions Unides (ANUE) Fundació Pere Tarrés (URL) Grec · Resolució de Conflictes Accid. Associació Catalana de Comptabilitati Direcció. Resp. de RSE de la Comissió d’Intangibles. Vicepresident de RSE del Fòrum de Gestió Integral Revista Management & Empresa de la Univ.de Barcelona Col·laboracions docència recents: UOC Universitat Oberta de Catalunya Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) Universitat de Girona Universitat Catalana d’Estiu Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona) Si heu rebut aquest correu per error / us hi voleu subscriure / no el voleu continuar rebent, ens ho podeu indicar AQUÍ Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net 600 670 223 Think Tank Responsabilitat Global català castellà Associació per a les Nacions Unides (ANUE) Fundació Pere Tarrés (URL) Grec · Resolució de Conflictes ACCID Fòrum de Gestió Integral La revista Buen Gobierno incorpora un suplement sobre la situació de la RSE a Catalunya, a partir de les reflexions fetes pels següents experts en la Matèria: José Luis López Bulla, membre del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Ricard Maxenchs, director de RI i Qualitat d’Abertis. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global Esther Martín, directora d’Acció Social d’MRW Xavier Tubert, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Carles Campuzano, diputat de CiU en el Congrés dels Diputats. Fernando Mugarza, director de Comunicació de Novartis i president de Forética Manuel Barriga, director de Desenvolupament Personal i Política Social de Transports Metropolitans de Barcelona. Podeu accedir al reportatge aquí Conferència Territoris Responsables El proper dimecres, 26 d’abril de 2006, se celebrarà al Centre Cultural Can Rajoler de Parets del Vallès la Jornada de presentació de la Xarxa de Transició Educació-Treball del Vallès Oriental, una xarxa promoguda al 2005, sota l’empara de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Programa 16:15 h. Recepció i lliurament de la documentació 16:30 h. Benvinguda Joan Seguer, alcalde de Parets del Vallès Àngel Merino, president de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona Joan Castaño, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental 17:00 h. Conferència: Territoris responsables Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global Presenta: Emília Soler, regidora de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt 18:00 h. Presentació de la xarxa: Objectius, funcionament i pla de treball (2006-2007) Antonio Torío, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Parets del Vallès Marta Mimó, responsable d'Educació de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt 18:45 h. Cloenda Francesc Sala, conseller de l'àrea de Serveis Personals, Joventut, del Consell Comarcal del Vallès Oriental Josep Labró, coordinador de Secundària de Serveis Territorials d'Educació, de Barcelona II comarques Àngela Dolset, directora de l'oficina de treball de Mollet del Vallès, Generalitat de Catalunya Més informació Gestió Estratègica de l’Empresa de Futur Els avantatges competitius de la Responsabilitat Social Josep Maria Canyelles dirigirà el proper dimarts 9 de maig un taller, organitzat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb un enfocament de la RS basat en el Quadre de Comandament Integral (Balanced Scorecard). La jornada pretén sensibilitzar les pimes i les microempreses de la importància de tractar la RS com a política incorporada dins l’estratègia central de l’empresa. Ha de ser tractada com una inversió i no com una despesa ja que el fet d’identificar una empresa com socialment responsable comporta una bona imatge d’aquesta i, per tant, la confiança dels consumidors, dels inversors i de tots els altres interlocutors. La RSE, tractada fins ara principalment per algunes grans empreses, aporta a les pimes beneficis en reputació, legitimitat i rendibilitat sostenible a llarg termini en la seva relació amb les parts interessades: empleats, clients, empreses i entitats proveïdores, administracions i societat. I és per quest motiu que les petites i mitjanes empreses no poden quedar-se al marge. Més informació