[mots responsables] Bosc 🌲🌳 Dia Internacional dels Boscos
Avui 21 de març és el Dia Internacional dels Boscos i parlo del mot #bosc a partir de l’#origen#etimològic. No us podeu perdre aquest microvídeo breu (1’14’’).
Justament l’#ODS15 demana la preservació dels ecosistemes terrestres i els boscos.
Amb motiu del Dia Mundial dels Pardals, publico aquest microvídeo dins la sèrie [motsresponsables] on alerto de la disminució preocupant de pardals a Europa, i alhora parlo de l'origen etimològic del mot. Fa milers d'anys ja devia ser un moixó ben conegut perquè en la llengua proto indoeuropea se suposa que hi havia un mot per referir-s'hi.
Conservar la biodiversitat en ecosistemes terrestres (ODS 15)
Entre els anys 1980 i 2015 a Europa la població de pardals (Passer domesticus) va
disminuir en un 64%. S'ha estimat que si aquesta tendència persisteix
l'espècie serà condemnada a l'extinció aproximadament cap a l'any 2100. A l'estat espanyol, segons la Sociedad Española de Ornitologia, SEO/BirdLife,
entre els anys 1998 i 2016, les poblacions de pardals han patit un
descens del 5,44%. Segons el projecte de Seguiment d'Ocells Comuns a
Catalunya (SOCC) de l'Institut Català d'Ornitologia,
la tendència de disminució de la població del pardal comú, entre els
anys 2002 i 2015, es correspongué a un decreixement del 3%.
Llegeixo a la viquipèdia:
Un estudi d'Alfonso Balmori I Örjan Hallberg suporta la hipòtesi que la radiació dels camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil són una de les causes de la disminució de la població de pardals. L'estudi es va basar en el control de la mida d'una població de pardals a Valladolid en relació a la intensitat del camp elèctric mitjà (radiofreqüències i microones,
rang: 1 MHz-3GHz). Es van realitzar 40 visites entre Octubre de 2002 i
Maig de 2006 a 30 zones amb una àrea delimitada, on es va fer un
mostreig que va consistir en el recompte de tots els pardals de la zona
sense fer diferenciació per edat o sexe i en el mesurament de la
intensitat de camp amb un mesurador portàtil de banda ampla. Es va
observar que les zones amb una intensitat de camp electromagnètic baix, entre 0 i 1 V/m, són les que tenien una densitat de població
elevada i que les àrees amb una intensitat major a 2 V/m el nombre de
pardals era nul. La informació d'aquest i altres estudis suggereixen que
els pardals prefereixen viure en zones amb una intensitat mitjana baixa
i tendeixen a allunyar-se dels llocs amb elevats nivells de senyals
electromagnètics.
Aquesta tendència a evitar zones amb contaminació electromagnètica es pot exemplificar amb l'estudi del seguiment a la Plaça de la Llibertat, una plaça del municipi de Besalú (Garrotxa),
on es va instal·lar al gener del 2005 una picoantena amb una intensitat
mitjana superior a 3 V/m, i es va retirar al març del mateix any. Es va
observar un declivi dràstic del nombre de pardals quan es va posar en
funcionament l'antena. A més, al desactivar-la, el nombre d'individus va
augmentar notòriament.
Un altre exemple rau a la població de pardals al Regne Unit,
ja que aquesta ha patit un descens molt important a les ciutats
mitjanes i grans, però a les ciutats petites i els pobles el nombre
d'individus s'ha mantingut invariable. Aquest fet s'explica amb l'elevat
nombre d'antenes de telefonia i ús dels telèfons mòbils a les ciutats,
que produeixen una contaminació electromagnètica important, no
controlada pel govern. Els pobles, en canvi, no tenen més d'una estació
base de telecomunicacions mòbil, fet que produeix que la intensitat de
camp mitjana sigui molt baixa.
Diversos estudis han arribat a la conclusió que la radiació electromagnètica afecta a biomolècules com l'ADN, té una influència en el sistema immunitari, afecta a l'èxit reproductiu, perjudica al cervell i al sistema nerviós i condiciona el desenvolupament intrauterí en molts animals podent arribar a ser la causa d'avortaments involuntaris. La contaminació electromagnètica també pot afectar de manera
indirecta als pardals, ja que disminueix la quantitat d'insectes, que
són la principal font d'aliment de les cries.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona va proposar fer
sentir la veu per a la igualtat de gènere a través de la campanya
#IgualtatÉsUrgent8M. [vídeo inicial de la campanya]
La igualtat de gènere és un dret humà fonamental i l’Objectiu nº 5 de l’Agenda 2030. Però malgrat els avenços de les darreres dècades encara hi ha moltes dificultats:
les lleis i les normes socials discriminatòries continuen sent generalitzades
les dones segueixen estant infra-representades a tots els nivells de lideratge polític, econòmic i social
1 de cada 5 dones i nenes d’entre 15 i 49 anys afirma haver patit
violència sexual o física a les mans d’una parella íntima en un període
de 12 mesos
Nosaltres hem preguntat: Què afegiries TU a la llista? Què caldria afrontar JA? Què és per a tu més urgent per a aconseguir la igualtat de gènere?
Us hem convidat a respondre a AQUESTA PREGUNTA a través d’un vídeo per compartir a les xarxes socials amb el hashtag #IgualtatÉsUrgent8M.
COM S’HA PARTICIPAT?
S’ha demanat per les diferents xarxes socials que es gravi un vídeo,
de durada màxim d’un minut i en vertical, responent a la pregunta «Per
a MI, QUÈ és el més URGENT per a aconseguir la IGUALTAT DE GÈNERE” i
compartir aquesta gravació amb tanta gent com es pugui utilitzant els
canals i les etiquetes que trobaràs a continuació.
El Dia Mundial de l'Aigua (World Water Day) se
celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l'atenció en
la importància de l'aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible
dels recursos d'aigua dolça.
Publico un microvídeo de la sèrie [mots responsables] dedicat a l'aigua, on explico l'origen etimològic d'aquest mot. El concepte aigua presentava en la llengua protoindoeuropea una curiositat: hi havia dos mots diferents segons si es referien a l'aigua en moviment o bé a un cos d'aigua, tal com també feien amb el foc.
Sabies que la “petjada hídrica” mitjana al món occidental se
situa al voltant dels 5.400 litres per persona i dia? Això equival al
consum d’una piscina olímpica per persona i any.
A través de l’aplicació “el comptador de la petjada hídrica”
podreu visualitzar quanta aigua gasteu en els hàbits d’higiene personal i
també en els vostres hàbits alimentaris. Les dades són orientatives ja
que els consums poden variar entre uns països i uns altres en funció de
la disponibilitat d’aigua i la resta de costos associats a la producció
dels aliments i altres bens i serveis (roba, aparells electrònics,
electrodomèstics, transport, energia, etc) que fem servir cada dia.
El comptador de la petjada hídrica vol convidar a la reflexió
sobre els nostres hàbits de consum i el seu impacte sobre els recursos
naturals; així mateix vol promoure l’acció cap a uns hàbits cada vegada
més sostenibles.
Responsabilitat Global us desitja una bona Diada de Sant Jordi 2021.
Portem 18 diades de Sant Jordi treballant per uns Objectius de Desenvolupament Sostenible que en aquell moment encara no existien. Defensem la cultura que representen els llibres i el benestar emocional que simbolitzen les roses i enguany sobretot la salut personal i col·lectiva.
Com cada any el dia 1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones Grans que des de fa 30 anys l’Organització de les Nacions Unides va designar aquest dia per rendir homenatge i donar visibilitat a les persones grans.
Aquest és i ha estat un any excepcional on a frontem aquest a celebració amb una reflexió sobre l’impacte i l’afectació que la pandèmia COVID 19 ha colpit de forma desproporcionada a les persones grans i s’ha acarnissat de forma cruel cap als més febles, hem pogut veure que són molts els que ens han deixat sense tenir l’oportunitat de ser portats a l’hospital
En molts casos a l’hora del traspàs sense poder rebre l’acompanyament del essers estimats. També s’ha posat de relleu la manca de recursos i de consideració per part de totes les administracions per imaginar i dissenyar el món en el que tenim dret a viure els més grans
Des de FATEC volem denunciar els casos de negligència i la mala gestió a les necessitats de la gent gran així com la percepció de violacions de drets humans, que ha donat peu a comentaris discriminatoris i en molts casos un discurs pertorbador que qüestiona la contribució de les persones grans a la societat.
Durant el període de confinament a quest virus s’ha venut i s’ha tergiversat com un problema més propi i més centrat en les persones d’edat avançada i amb patologies prèvies i també associant la vellesa a la ineptitud la malaltia , a la improductivitat, la dependència , donant per fet que els grans som merament uns consumidors de serveis. La letalitat i la tragèdia que ha afectat a les residencies és la punta de l’iceberg que ha destapat una realitat que ens hauria com a mínim d’ alarmar
Volem aprofitar aquesta Diada per reivindicar polítiques que abordin el compliment d els drets humans de les persones grans que permetin mantenir i promoure la igualtat dels grans amb tots els altres conciutadans, ja que el fet d’ envellir no disminueix la dignitat inherent ni els drets fonamentals de la persona i en conseqüència cal adaptar les polítiques a les necessitats d’una població envellida
La felicitat està de moda. Fa anys que se'n parla i sembla que és un tòpic que esdevindrà cada cop més important. Si la gent té una aspiració fonamental de ser feliç, seria bo que les constitucions ho reflectissin millor i milloressin el desplegament de les polítiques públiques vers aquest objectiu, que si bé mai serà complet sí que pot marcar una prioritat respecte a altres orientacions.
Repte individual o col·lectiu? La felicitat ha de sorgir d'un mateix, no és fruit d'una voluntat externa ni, per descomptat, de cap ordre. Podríem dir-ne el mateix que respecte a la motivació laboral. Però com passa en aquesta, sí que es poden crear les condicions per a afavorir-la.
Des de les polítiques públiques, caldria tenir com a referent la felicitat col·lectiva. Apuntar directament a la felicitat individual pot arribar a ser una intromissió en la intimitat. Jo sóc feliç si em dona la gana i l'estat (poder públic) no és qui per condicionar-me el meu estat (emocional). Però ja no sols és un tema de poders públics, ja que les empreses on treballem són els marcs on en el dia a dia es pot condicionar més aquesta felicitat, juntament amb els aspectes més íntims i familiars.
La responsabilitat social, doncs, pot esdevenir una funció empresarial al servei d'una inquietud de les persones, satisfer la necessitat de felicitat. Si l'empresa assumeix que té una responsabilitat envers la societat i, més en concret, respecte al grup d'interès de les persones que formen els equips de treball, l'empresa hauria de saber crear les condicions per al desplegament de la felicitat.
He dit funció empresarial per poder expressar la possibilitat de si en el futur podrà arribar a escriure's en forma d'algoritme. Ho desconec i em fa un cert temor, amb ressons conductivistes o, encara pitjor, de manipulació col·lectiva orwelliana. Però la tecnologia ens porta cap aquí i Google o Facebook saben què ens agrada i què, presumptament, ens fa feliços. Spotify sap quines cançons ens fan més feliços. En tot cas, prefereixo situar-me en el marc d'una felicitat més pupil·lar, basada en la mirada sincera, que no tutel·lar, basada en els sensors de lectura de la nostra activitat cardíaca.
Un enfocament de polítiques públiques ens porta a instruments de mesura. En el seu moment, Amartya Sen va desenvolupar un sistema que permetia mesurar el desenvolupament d'un país no solament amb el PIB sinó tenint en compte altres variables com l'esperança de vida o l'alfabetització, l'Índex de Desenvolupament Humà. Altres propostes, posteriorment, han anat més lluny, com el cas conegut del Bhutan, que calcula l'índex de felicitat del país.
Un enfocament de responsabilitat social ens porta a desenvolupar un model d'empresa saludable. No es tracta d'una organització on hi hagis d'entrar amb la rialla! Es tracta que l'empresa creï les condicions de salut, valors, marc de relacions i comunicació i estil de vida que permetin que les persones puguin desenvolupar-se com a persones i com a professionals, que puguin tenir un marc afectiu i de reconeixement positiu, que puguin créixer en salut i plenitud. Això no és paternalisme ni molt menys, però no totes les organitzacions tenen una cultura que pugui estar preparada per a fer el salt i comprendre que l'empresa té una responsabilitat envers les persones la qual s'ha d'articular sota la perspectiva d'una evolució gradual en la cultura organitzacional i de manera dialogada.
La felicitat no es pot imposar, però podem mostrar que no és una qüestió menor i d'interès exclusivament particular. Decidir quins valors socials volem que siguin rellevants, que siguin fomentats, és una tasca col·lectiva i forma part del que en diem un territori socialment responsable, una societat que és capaç de marcar quin són els reptes del territori que poden ser abordats sinèrgicament des les organitzacions, públiques, socials o privades.
Com a membres d'una empresa, una organització, un poble o una societat hauríem de desenvolupar la capacitat col·lectiva de consensuar quins valors o principis han de promoure's i quins han de ser remoguts en l'escala sempre difusa i en moviment dels valors socials. Algunes empreses, en els darrers lustres i en el marc del desenvolupament de l'RSE, han tingut el coratge de fer que els valors corporatius siguin establerts en part pels propis integrants. Per exemple, dos valors decidits des de la direcció i un col·lectivament pels treballadors. I arribarà el dia que una empresa, de tres valors, un el decidirà la clientela, perquè els valors acaben determinant les relacions amb tots els grups d'interès.
En l'esfera pública, també podem optar conscientment i col·lectivament per alinear-nos amb el valor de la felicitat. Sovint moltes reivindicacions van acompanyades, si no de formes violentes, sí de maneres amargues basades en el distanciament i l'enfrontament que dificulten cercar el punt de trobada i la posterior reconciliació. La cultura de la mediació, per exemple, afavoreix que la confrontació de punts de vista i d'interessos, es pugui portar a terme sota una perspectiva més positiva que no erosiona la felicitat. En el cas del procés sobiranista a Catalunya, l'anomenada Revolució del Somriure seria un magnífic exemple de com s'ha aconseguit que una reivindicació multitudinària incorpori transversalment un valor de felicitat, expressat amb els somriure, i que s'hagi operativitzat fins al punt de deixar les deixalles recollides després de manifestacions de més prop de dos milions de persones.
Nacions Unides va decretar el 20 de març Dia Internacional de la Felicitat, per reconèixer la rellevància de la felicitat i el benestar com aspiracions universals dels éssers humans i la importància de la seva inclusió en les polítiques de govern. I convida els poders públics, les ONG, la societat civil i els particulars a fomentar el Día i els valors que implica. Curiosíssimament la resolució no cita les empreses entre els destinataris de la proclama! Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són transversals i, si bé no expliciten la felicitat, aquesta es pot trobar especialment en alguns:
La felicitat pot ser un valor corporatiu, expressat directament o bé per mitjà d'altres valors relacionats com podria ser l'autoestima, la salut, el desenvolupament personal, però com tots els valors ha d'articular-se en mesures concretes. Una acció empresarial ben concreta pot ser adaptar els seus horaris de funcionament a la reforma horària i, alhora, facilitar la flexibilitat horària, la conciliació de la vida laboral i familiar o el teletreball. I moltes coses més, que finalment han de formar part d'un enfocament global d'empresa saludable.
La Paradoxa d'Easterlin estableix que, a partir d'uns certs ingressos, tenir-ne més ja no aporta més felicitat. Això qüestionava la teoria dels economistes tradicionals, que havien determinat que el consum aportava la felicitat. I a partir d'una certa teorització, s'arriba avui dia a parlar de l'Economia de la Felicitat.
Felicitat, alegria, joia, goig, plenitud, riquesa, eudaimònia, mindfulness, absència de desig? Són molts els conceptes que es barregen. El que és evident és que no ens referim a un moment d'alegria, entesa aquesta com un sentiment que es manifesta amb signes exteriors com el somriure, sinó a una vivència interior, intesa i duradora, de joia o, en darrer terme, a una vida de plenitud, d'eudaimònia, que deia Aristòtil. Tècniques com el mindfulness ens hi poden ajudar. I l'absència de desig? En tot cas, no desitjar posseir-ho tot, no pretendre tot allò que no tenim o que difícilment podrem assolir.
Tenir o ser? S'ha dit des de les filosofies i les religions que per atànyer la felicitat ens hem d'orientar més al ser que al tenir. El mercat si més no ens està traslladant del tenir a l'usar: en un context de desmaterialització de l'economia, de creació de valor a partir d'actius intangibles, d'evolució dels models de venda cap a servitització i d'economia col·laborativa, es tendeix a valorar més poder usar que tenir, fet que ens podria acostar a la felicitat en la mesura que treure pes al tenir pot alliberar les forces del ser. Seria una hipòtesi.
El voluntariat d'empresa és una acció concreta que algunes empreses estan afavorint o organitzant per tal que persones de l'equip destinin una part del seu temps lliure i, de vegades, amb facilitats per part de l'empresa i disponibilitat d'una borsa d'hores, amb un objecte social de natura no empresarial. Normalment implica la col·laboració en algun projecte social d'una entitat sense ànim de lucre. D'alguna manera, a banda del servei a la comunitat, aquestes iniciatives afavoreixen que les persones puguin desenvolupar-se en contextos diferents, relacionar-se amb gent i equips diversos, fer front a situacions complexes, crèixer en actituds i en habilitats i realitzar-se com a persona. El voluntariat, donar-te als altres sense esperar res a canvi, genera felicitat.
Us recomano el capítol "Els diners fan la felicitat?" del programa Economia en colors que va protagonitzar Xavier Sala-Martín per a TV3. La conclusió final és que moltes coses que fem i que per elles mateixes ens aporten felicitat, quan les fem totes alhora, ens generen infelicitat perquè la multitasca sovint genera estrés. Potser tant a la vida personal com a la vida laboral, hauríem de aprendre a gestionar la complexitat d'una manera més ordenada que no ens generi ofec. Ja no es tracta d'un problema de com assolir la felicitat sinó de com defugir la infelicitat, o els casos de suïcidis recurrents que algunes empreses han patit. La hipòtesi seria, doncs, que concentrar-nos més en una tasca i no viure surfejant en mil i una tasques ens faria més feliços perquè podríem gaudir intensament del plaer de fer una cosa que professionalment ens emplena. I el més curiós és que segurament seríem més productius, amb menys errors, més oberts a innovar, i amb una millor comunicació amb els companys.
Durant molts anys la classe amb més demanda a Harvard va ser la d'Introducció a l'Economia. Però des de fa uns anys és una classe sobre la felicitat del psicòleg Tal Ben-Shahar. La felicitat està de moda i el programa intenta respondre a l'eterna pregunta de si els diners fan la felicitat. En parlem amb la psicòloga Patrícia Ramírez, el biòleg Pere Estupinyà i el lama Wangchen. Però com mesuren la felicitat els economistes?
Compares the 34 member countries of the OECD (as well as Brazil and the Russian Federation) across the 11 topics of well-being the OECD has identified as essential, in the areas of material living conditions and quality of life.
Date: 2018. How’s Life? is part of the OECD Better Life Initiative. It charts the promises and pitfalls for people's well-being in 35 OECD countries and 6 partner countries. It presents the latest evidence from 50 indicators, covering both current well-being outcomes and resources for future well-being.
These guidelines provide advice on the collection and use of measures of subjective well-being. They are part of the OECD Better Life Initiative, a pioneering project launched in 2011, with the objective to measure society’s progress across eleven domains of well-being, ranging from jobs, health and housing, through to civic engagement and the environment.
This index from the UK based think-tank the The New Economics Foundation measures 3 components of sustainable well-being - life expectancy, experienced well-being and ecological footprint.
Date: 2010. Compilation of work from scholars around the world using subjective well-being data to understand and compare well-being across countries and cultures. Points to data from the Gallup World Poll & World Values Survey.
Date: 2015. OECD's Better Life Index in book format. Compares OECD countries across 11 determinants of well-being: housing, income, jobs, community, education, environment, civic engagement, health, life satisfaction, safety, and work-life balance.
Date: 2014. Covers 1820 - 2010. Report charts long-term changes in the dimensions of global well-being and inequality, including per capita GDP, real wages, educational attainment, life expectancy, height, personal security, political institutions, environmental quality, income inequality, & gender inequality.
Date: 2012. Economist Carol Graham explores the determinants of happiness and presents both the promise and the potential pitfalls of injecting the 'economics of happiness' into public policy-making.
Date: 2012. An overview of the field of happiness studies. Discusses social indicators such as unemployment rates, crime rates, life expectancy, health status indices, school enrollment rates, average achievement scores, election voting rates, and measures of subjective well-being.
Date: 2013. This book is devoted to applying the data, methods, and theories of contemporary social science to the question of how political outcomes in democratic societies determine the quality of life that citizens experience.
La felicidad está de moda. Hace años que se habla y parece que es un tópico que será cada vez más importante. Si la gente tiene una aspiración fundamental de ser feliz, sería bueno que las constituciones lo reflejaran mejor y mejoraran el desarrollo de las políticas públicas hacia este objetivo, que si bien nunca será completo sí puede marcar una prioridad respecto a otras orientaciones.
¿Reto individual o colectivo? La felicidad debe surgir de uno mismo, no es fruto de una voluntad externa ni, por supuesto, de ningún orden. Podríamos decir lo mismo que respecto a la motivación laboral. Pero como ocurre en esta, sí se pueden crear las condiciones para favorecerla.
Desde las políticas públicas, habría que tener como referente la felicidad colectiva. Apuntar directamente a la felicidad individual puede llegar a ser una intromisión en la intimidad. Yo soy feliz si me da la gana y el estado (poder público) no es quien para condicionar me mi estado (emocional). Pero ya no sólo es un tema de poderes públicos, ya que las empresas donde trabajamos son los marcos donde en el día a día se puede condicionar más esta felicidad, junto con los aspectos más íntimos y familiares.
La responsabilidad social, pues, puede convertirse en una función empresarial al servicio de una inquietud de las personas, satisfacer la necesidad de felicidad. Si la empresa asume que tiene una responsabilidad hacia la sociedad y, más en concreto, respecto al grupo de interés de las personas que forman los equipos de trabajo, la empresa debería saber crear las condiciones para el despliegue de la felicidad.
He dicho función empresarial para poder expresar la posibilidad de si en el futuro podrá llegar a escribirse en forma de algoritmo. Lo desconozco y me hace un cierto temor, con ecos conductivistas o, aún peor, de manipulación colectiva orwelliana. Pero la tecnología nos lleva hacia aquí y Google o Facebook saben qué nos gusta y qué, presuntamente, nos hace felices. Spotify sabe qué canciones nos hacen más felices. En todo caso, prefiero situarme en el marco de una felicidad más pupilar, basada en la mirada sincera, que no tutelar, basada en los sensores de lectura de nuestra actividad cardíaca.
Un enfoque de políticas públicas nos lleva a instrumentos de medida. En su momento, Amartya Sen desarrolló un sistema que permitía medir el desarrollo de un país no sólo con el PIB sino teniendo en cuenta otras variables como la esperanza de vida o la alfabetización, el Índice de Desarrollo Humano. Otras propuestas, posteriormente, han ido más lejos, como el caso conocido del Bhután, que calcula el índice de felicidad del país.
Un enfoque de responsabilidad social nos lleva a desarrollar un modelo de empresa saludable. No se trata de una organizaciones donde hayas de entrar con la sonrisa! Se trata de que la empresa cree las condiciones de salud, valores, marco de relaciones y comunicación y estilo de vida que permitan que las personas puedan desarrollarse como personas y como profesionales, que puedan tener un marco afectivo y de reconocimiento positivo, que puedan crecer en salud y plenitud. Esto no es paternalismo ni mucho menos, pero no todas las organizaciones tienen una cultura que pueda estar preparada para dar el salto y comprender que la empresa tiene una responsabilidad hacia las personas que se debe articular bajo la perspectiva de una evolución gradual en la cultura organizacional y de manera dialogada.
La felicidad no se puede imponer, pero podemos mostrar que no es una cuestión menor y de interés exclusivamente particular. Decidir qué valores sociales queremos que sean relevantes, que sean fomentados, es una tarea colectiva y forma parte de lo que llamamos un territorio socialmente responsable, una sociedad que es capaz de marcar cuáles son los retos del territorio que pueden ser abordados sinérgicamente diciembre las organizaciones, públicas, sociales o privadas.
Como miembros de una empresa, una organización, un pueblo o una sociedad deberíamos desarrollar la capacidad colectiva de consensuar qué valores o principios deben promoverse y cuáles deben ser removidos en la escala siempre difusa y en movimiento de los valores sociales. Algunas empresas, en los últimos lustros y en el marco del desarrollo de la RSE, han tenido el coraje de hacer que los valores corporativos sean establecidos en parte por los propios integrantes. Por ejemplo, dos valores decididos desde la dirección y uno colectivamente por los trabajadores. Y llegará el día que una empresa, de tres valores, uno lo decidirá la clientela, porque los valores acaban determinando las relaciones con todos los grupos de interés.
En la esfera pública, también podemos optar conscientemente y colectivamente para alinearnos con el valor de la felicidad. A menudo muchas reivindicaciones van acompañadas, si no de formas violentas, sí de maneras amargas basadas en el distanciamiento y el enfrentamiento que dificultan buscar el punto de encuentro y la posterior reconciliación. La cultura de la mediación, por ejemplo, favorece que la confrontación de puntos de vista y de intereses, se pueda llevar a cabo bajo una perspectiva más positiva que no erosiona la felicidad. En el caso del proceso soberanista en Cataluña, la llamada Revolución de la Sonrisa sería un magnífico ejemplo de cómo se ha conseguido que una reivindicación multitudinaria incorpore transversalmente un valor de felicidad, expresado con los sonrisa, y que se haya operativizado hasta el punto de dejar los restos recogidos tras manifestaciones de más cerca de dos millones de personas.
Naciones Unidas decretó el 20 de marzo Día Internacional de la Felicidad, para reconocer la relevancia de la felicidad y el bienestar como aspiraciones universales de los seres humanos y la importancia de su inclusión en las políticas de gobierno. E invita a los poderes públicos, las ONG, la sociedad civil y los particulares a fomentar el Día y los valores que implica. ¡Curiosísimamente la resolución no cita a las empresas entre los destinatarios de la proclama! Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) son transversales y, si bien no explicitan la felicidad, ésta se puede encontrar especialmente en algunos:
La felicidad puede ser un valor corporativo, expresado directamente o bien por medio de otros valores relacionados como podría ser la autoestima, la salud, el desarrollo personal, pero como todos los valores debe articularse en medidas concretas. Una acción empresarial bien concreta puede ser adaptar sus horarios de funcionamiento a la reforma horaria y, al mismo tiempo, facilitar la flexibilidad horaria, la conciliación de la vida laboral y familiar o el teletrabajo. Y muchas cosas más, que finalmente han de formar parte de un enfoque global de empresa saludable.
La Paradoja de Easterlin establece que, a partir de unos ciertos ingresos, tener más ya no aporta más felicidad. Esto cuestionaba la teoría de los economistas tradicionales, que habían determinado que el consumo aportaba la felicidad. Y a partir de una cierta teorización, se llega hoy a hablar de la Economía de la Felicidad.
¿Felicidad, alegría, gozo, plenitud, riqueza, Eudaimon, mindfulness, ausencia de deseo? Son muchos los conceptos que se mezclan. Lo que es evidente es que no nos referimos a un momento de alegría, entendida ésta como un sentimiento que se manifiesta con signos exteriores como la sonrisa, sino a una vivencia interior, intesa y duradera, de alegría o, en último término, a una vida de plenitud, de eudaimon, que decía Aristóteles. Técnicas como el mindfulness nos pueden ayudar. ¿Y la ausencia de deseo? En todo caso, no desear poseerlo todo, no pretender todo lo que no tenemos o que difícilmente podremos alcanzar.
¿Tener o ser?Se ha dicho desde las filosofías y las religiones que para conseguir la felicidad nos debemos orientar más al ser que al tener. El mercado al menos nos está trasladando del tener al usar: en un contexto de desmaterialización de la economía, de creación de valor a partir de activos intangibles, de evolución de los modelos de venta hacia servitización y de economía colaborativa, se tiende a valorar más poder usar que tener, lo que nos podría acercar a la felicidad en la medida que sacar peso al tener puede liberar las fuerzas del ser. Sería una hipótesis.
El voluntariado de empresa es una acción concreta que algunas empresas están favoreciendo o organizando para que personas del equipo destinen una parte de su tiempo libre y, a veces, con facilidades por parte de la empresa y disponibilidad de una bolsa de horas, con un objeto social de naturaleza no empresarial. Normalmente implica la colaboración en algún proyecto social de una entidad sin ánimo de lucro. De alguna manera, aparte del servicio a la comunidad, estas iniciativas favorecen que las personas puedan desarrollarse en contextos diferentes, relacionarse con gente y equipos diversos, hacer frente a situaciones complejas, crecer en actitudes y en habilidades y realizarse como persona. El voluntariado, dar a los demás sin esperar nada a cambio, genera felicidad.
Os recomiendo el capítulo "¿El dinero hace la felicidad?del programaEconomíaencoloresque protagonizóXavierSala-Martínpara TV3.La conclusiónfinales que muchascosas que hacemosy que porellas mismasnos aportanfelicidad,cuando lashacemostodas a la vez,nosgeneraninfelicidadporque lamultitareamenudogeneraestrés.Quizástanto en lavida personalcomo en lavida laboral,deberíamosaprender agestionar lacomplejidadde una manera másordenadaque no nosgenereahogo.Ya no se tratade un problemade cómoalcanzar lafelicidadsinode cómorehuirla infelicidad,olos casos desuicidiosrecurrentesque algunasempresashan sufrido.La hipótesissería, pues, queconcentrarnos másen unatarea ynovivirsurfearen mily unatareasnosharíamás felicesporquepodríamosdisfrutarintensamentedel placerdehaceralgo queprofesionalmentenos llena.Y lo más curiosoes queseguramenteseríamosmásproductivos,con menoserrores,másabiertos ainnovar,y con unamejorcomunicacióncon los compañeros.Y lo más curioso es que seguramente seríamos más productivos, con menos errores, más abiertos a innovar. y con una mejor comunicación con los compañeros.
Durante muchos años la clase con más demanda en Harvard fue la de Introducción a la Economía. Pero desde hace unos años es una clase sobre la felicidad del psicólogo Tal Ben-Shahar. La felicidad está de moda y el programa intenta responder a la eterna pregunta de si el dinero hace la felicidad. Hablamos con la psicóloga Patricia Ramírez, el biólogo Pere Estupinyà y el lama Wangchen. ¿Pero como miden la felicidad los economistas?
Compares the 34 member countries of the OECD (as well as Brazil and the Russian Federation) across the 11 topics of well-being the OECD has identified as essential, in the areas of material living conditions and quality of life.
Date: 2018. How’s Life? is part of the OECD Better Life Initiative. It charts the promises and pitfalls for people's well-being in 35 OECD countries and 6 partner countries. It presents the latest evidence from 50 indicators, covering both current well-being outcomes and resources for future well-being.
These guidelines provide advice on the collection and use of measures of subjective well-being. They are part of the OECD Better Life Initiative, a pioneering project launched in 2011, with the objective to measure society’s progress across eleven domains of well-being, ranging from jobs, health and housing, through to civic engagement and the environment.
This index from the UK based think-tank the The New Economics Foundation measures 3 components of sustainable well-being - life expectancy, experienced well-being and ecological footprint.
Date: 2010. Compilation of work from scholars around the world using subjective well-being data to understand and compare well-being across countries and cultures. Points to data from the Gallup World Poll & World Values Survey.
Date: 2015. OECD's Better Life Index in book format. Compares OECD countries across 11 determinants of well-being: housing, income, jobs, community, education, environment, civic engagement, health, life satisfaction, safety, and work-life balance.
Date: 2014. Covers 1820 - 2010. Report charts long-term changes in the dimensions of global well-being and inequality, including per capita GDP, real wages, educational attainment, life expectancy, height, personal security, political institutions, environmental quality, income inequality, & gender inequality.
Date: 2012. Economist Carol Graham explores the determinants of happiness and presents both the promise and the potential pitfalls of injecting the 'economics of happiness' into public policy-making.
Date: 2012. An overview of the field of happiness studies. Discusses social indicators such as unemployment rates, crime rates, life expectancy, health status indices, school enrollment rates, average achievement scores, election voting rates, and measures of subjective well-being.
Date: 2013. This book is devoted to applying the data, methods, and theories of contemporary social science to the question of how political outcomes in democratic societies determine the quality of life that citizens experience.
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i socialalhora, per a tots els grups d’interès. [llegir definició més àmplia segons Josep Maria Canyelles]
[es] Qué es la Responsabilidad Social
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una organización, sea mercantil, pública o social, hacia la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente.
En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito, entendiendo el propósito empresarial como la adopción de un modelo de empresa comprometida corporativamente con la sociedad y con una excelencia social que le permite crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez, para todos los grupos de interés.
[leer definición más amplia según Josep Maria Canyelles]
Entenem l'RSE com un factor estratègic
"Un pla d'RSE amb garanties d'èxit és aquell que comença amb el reconeixement que no és un projecte d'actuacions sinó part d'un procés de gestió del canvi"
Entrevista al Canal Blau TV: Penedès Destinació Turistica Responsable
Josep Maria Canyelles estrevistat a La Marató per la Pobresa de Televisió de Catalunya.
Entrevista per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC.
Conferència sobre RSA. Col·legi d'Enginyers (min.58)
Sessió UOC Meet - presentació RSC, cas La Fageda i debat
MBA en Social Entrepreneurship // Postgrau d'Emprenedors Socials
Voluntariat corporatiu: una major democratització del voluntariat. Intervenció a Torre Jussana. Ajuntament de Barcelona
Voluntariat i responsabilitat social, noves expectatives i possibilitats. Entrevista amb motiu del Fòrum de les Associacions 2011
Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50.
Reportatge sobre la publicació "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments"
Acte a Burgos del programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa. Font: Televisión de Castilla y León
Entrevista de 12 min. sobre RSE al programa Gent d'empresa. Comença al minut 32:40.
Entrevista con motivo del curso sobre RSO en FEVAS (Bilbao)
De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent
[ca] Responsabilitat Global és un think tank sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, les Administracions i les Organitzacions [es] Responsabilitat Global es un think tank sobre la Responsabilidad Social de las Empresas, las Administraciones y las Organizaciones [en] Responsabilitat Global is a think tank on CSR for the private, public & third sectors