La Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives Els reptes de la Responsabilitat Social: de la RSE a la RSO En poc temps, la pràctica de l’RSE ha passat a ocupar un lloc preeminent tant en els despatxos de l’alta direcció empresarial com en l’interès mediàtic. Enmig de la voràgine de canvis en totes les esferes que envolten el món de les organitzacions aquest enfocament de gestió ha anat adquirint cotes de presència i un inusitat interès, tot sorgint de la determinació per part de certes empreses que han comprès el gran potencial que pot aportar. Aquest és precisament el fet que més cal ressaltar: aquesta integració de les preocupacions de la societat en les operacions comercials s’ha desenvolupat no tant en espais de negociació i pressió sinó en el cor més estratègic del negoci de certes empreses que han tingut la visió segons el qual el seu futur passava per aquesta especial sensibilitat. Aquest nou sentit de la responsabilitat que les empreses adquireixen voluntàriament davant la societat s’està desenvolupant fruit de la consciència creixent de la comunitat, l’evidència de la insostenibilitat de certs models productius, la força dels clients, la pressió d’organitzacions socials i agències públiques... Però una anàlisi limitada en termes d’ètica i de pressió de les parts no seria vàlida per a totes les empreses. En la nova economia, les empreses tenen la necessitat de gestionar els seus actius intangibles, els seus valors corporatius, la reputació de la seva marca, el talent dels seus treballadors, tota la dimensió material que fonamenta cada cop més els processos de creació de valor. És un nou context en què es fa evident que les pràctiques d’RSE no són cap moda sinó que s’emmarquen en estratègies d’alt nivell de les corporacions. Avui crear confiança entre les parts ha passat a ser un requeriment, fins al punt que certs condicionants ètics es van integrant en la cadena de proveïment, com anys enrere succeí amb la qualitat. Organitzacions responsables Pel que fa a les organitzacions sense ànim de lucre, percebem el risc de trobar-se atrapades entre l’observació de què fan les empreses i el desig de veure-se’n directament afavorides. Tanmateix, la seva exigència ètica envers els altres sectors podria girar-se-li en contra si no mostra en aquest precís instant una observança rigorosa i àdhuc diríem que avançada d’aquestes pràctiques. La transparència i responsabilitat són qualitats a suposar en un sector que es mou des de la no lucrativitat i amb una orientació en general al bé comú. Una generalització d’aquests valors en el conjunt de la gran quantitat i diversitat d’organitzacions existents així com una aplicació ferma i decidida per part de les organitzacions que estan en condicions de marcar la línia millorarà la seva legitimitat. En un context en el qual, més enllà de les simpaties i complicitats, la legitimitat s’ha de conquerir dia a dia per la via de l’acceptació social i la qualitat. Els canvis de cultura organitzacional que s’han anat gestant a les empreses són sovint la cara amable de l’economia, especialment quan les tendències marquen una valoració creixent dels equips de persones i de tots aquells elements intangibles de la producció que sovint van molt associats a les persones que integren l’organització. En aquest context de ràpida reconversió de models de gestió i normes de comportament, fóra veritablement sorprenent que algunes empreses fessin el sorpasso i disposessin d’una major valoració dels seus equips i una organització horitzontal, una major qualitat de tot el procés, unes normes ètiques i una RSC, etc., mentre que en els sectors públic i social encara hi trobéssim amb abundància organitzacions verticals, descapitalitzades intel·lectualment, amb uns processos de poc valor afegit i un nul treball al voltant dels compromisos ètics corporatius. Les entitats sense ànim de lucre no només no han de considerar l’RS una moda, sinó que han d’assumir-ne també certs compromisos. L’RS s’ha reflexionar, s’ha de gestionar, i s’ha de comunicar. Això és el que ciutadans, usuaris, socis, clients, esperem de les organitzacions de qualsevol índole que estan aquí i hi volen continuar estant. Un repte de país De la mateixa manera, les Administracions Públiques tot just si hi estan entrant. No sense una certa dosi de perplexitat, el sector públic ha observat des de fora el desenvolupament del fenomen i s’han apressat a cercar maneres d’encaixar-lo en els respectius postulats i formulació de les polítiques públiques. Des de les òrbites de l’interès públic (que compartim tercer sector i sector públic!) no podem relegar l’RS a una mera bona pràctica: ben al contrari, cal trobar-hi el valor essencial que té i que es vincula íntimament a l’enfortiment de la comunitat i la construcció del país. Sota aquest prisma és fonamental concebre que la RS no conforma sols un paradigma de les empreses sinó de totes les organitzacions. Tant la pròpia Administració com les Organitzacions No Lucratives tenen un gran recorregut a fer-hi en el seu compromís, i aquest serà un dels reptes dels propers anys per al qual caldrà un fort liderat, per entomar reptes de transparència, capacitat relacional, impacte en la sostenibilitat, compra ètica... Per això, al costat de l’RSE (de l’Empresa) podem parlar de l’RSO (de les Organitzacions) i de l’RSA (de les Administracions), cadascuna amb la seva especificitat. I entesa com un desenvolupament ad hoc per al propi sector. I no corresponen actituds de poca visió limitades a com captar recursos de les empreses. L’RS és un enfocament propi d’una societat complexa, que respon a demandes diverses i ens obre a reptes diversos. Ens ha de permetre millorar la governança global i de cada territori, com promou les Nacions Unides; ens ha de servir per esdevenir una economia competitiva basada en el coneixement i que mantingui la cohesió social, com pretén la UE; i és una de les dimensions que ens ha de servir per definir el nou contracte social i la societat del benestar. I tot plegat és un element altament significatiu per a un projecte de construcció del país, en la mesura que té aquesta capacitat d’arrenglerar, des del compromís i els valors, la visió de la sostenibilitat ecològica, la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic, i el desenvolupament i la cohesió social. Josep Maria Canyelles Promotor de www.responsabilitatglobal.com jmcanyelles@collaboratio.net 670 600 223 Si heu rebut aquest correu per error, us preguem que ens ho indiqueu a info@collaboratio.net Josep Maria Canyelles Gestió Estratègica i Responsable Promotor de www.responsabilitatglobal.com Col·laborador de Institut d’Estratègia Associació per a les Nacions Unides Fundació Pere Tarrés (URL) Grec · Resolució de Conflictes Accid. Ass.Cat. de Compt.i Direcció Univ.Oberta de Catalunya, Univ.de Girona, Univ. Cat.d’Estiu, Revista Management & Empresa de la Univ.de Barcelona Vicepresident d’RSE del Fòrum de Gestió Integral Entendre per què és interessant per a les empreses: Us enviem una presentació en PDF sobre els avantatges competitius de disposar d’una política de Responsabilitat Social per a una empresa AQUÍ “L’RSE només es pot entendre com a conseqüència d’una nova concepció de les relacions econòmiques i de les maneres com es crea valor en la Societat del Coneixement”. Compareixença Subcomissió Congrés Diputats. Maig’05 RSO Missió Promoure la Responsabilitat de les Empreses i les Organitzacions envers la Societat, treballant amb elles per ajudar a incorporar-la en les seves operacions i estratègies, de manera que millorin els respectius negocis, actuacions o polítiques públiques i el seu impacte social, i creïn així valor per a totes les parts contribuint al desenvolupament sostenible tant de l’organització com de la comunitat. Creieu que caldria un fòrum de debat en aquests aspectes, algun seminari o curs de formació adequat per a les ONL, serveis i eines, altres oportunitat de parlar-ne...? Opineu Administració Empresa Tercer Sector Com podem aprofundir en les zones de relació, en les fronteres, per accentuar la creació de valor, la creativitat, la innovació, l’interès compartit i social... “El voluntariat d’empresa és una oportunitat per a crear ‘capital social’ alhora que sacseja proactivament els equips humans interns”. Conferència per al Foro de Reputación Corporativa. Abril’03 “La Responsabilitat Social serà estratègica o no serà”. Conferència Col·legi Empresistes. Des’04 “El tercer sector ha de comprendre l’RS i integrar-la, no sols intentar "treure’n profit". Cal un "canvi de xip" ja que pràctiques com el mecenatge estan canviant cap a nous models més enllà de la mera filantropia i més basats en col·laboracions molt estratègiques». Congrés Andalús del Voluntariat. Febrer’05 “El futur de la dimensió RS està en la visió relacional: allà on s’articulen les perspectives de les parts interessades trobem els focus d'innovació, de responsabilitat creativa i d’activació de processos de canvi; és on una empresa pot avançar en el desenvolupament relacional de la seva estratègia de negoci”. Comunicació Congrés Comptabilitat i Direcció. Maig’05 Estratègia Col·laborativa Responsabilitat Social Quadre de Comandament Integral