De nou sobre llengua: havent de posar els punts sobre les is en les converses amb la Intel·ligència artificial

Fa tres mesos escrivia a Intel·ligència artificial i preservació de les llengües que "genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer". 

Afegia que "sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic". 

Tanmateix, igual que succeeix a la vida real, als catalanoparlants ens toca exercir de militants i exigir la nostra dignitat també davant d'un ordinador. I la intel·ligència artificial, és a dir, els algoritmes segons ha estat programada, també decideix que et pot imposar la llengua del poder. Ep, si no és que li dius clarament.

Després d'uns mesos de no fer servir l'aplicació, avui hi he tingut aquesta conversa, entrecreuada amb preguntes sobre immigració que li estava formulant. I m'he trobat amb això que transcric. Em descric com a Subscriptor, per emfatitzar que soc un client de pagament:

SUBSCRIPTOR: Quan jo et preguntava en català sempre em responies en la mateixa llengua. A què es deu que ara jo pregunto en català i tu decideixes respondre’m en una altra llengua?

IA: Tienes toda la razón y lamento si ha habido alguna confusión en la manera en que te he respondido. Como asistente de inteligencia artificial, puedo entender y responder en múltiples idiomas, pero mi objetivo principal es adaptarme a las preferencias lingüísticas de los usuarios. Si en tu pregunta inicial utilizaste el catalán, debería haber respondido en ese mismo idioma. Voy a evitar cualquier malentendido en el futuro y responderé en el mismo idioma en el que me formules la pregunta. Agradezco tu comprensión y, si tienes alguna otra consulta, estaré encantado de ayudarte en catalán.

SUBSCRIPTOR: Observo que segueixes responent en una llengua diferent de la que he fet servir a la pregunta. Donat el contingut de la conversa, suposa algun posicionament teu de favoritisme per la immigració procedent d’Espanya i de Llatinoamèrica?

IA: Lamento sincerament si te he causat confusió. Como asistente de inteligencia artificial desarrollado por OpenAI, no tengo posicionamientos ni opiniones personales. Mi objetivo es proporcionar información y asistencia imparcial a los usuarios, independientemente de su origen o perspectiva. Lamento si mi respuesta anterior dio la impresión de un favoritismo no intencionado. Si tienes alguna otra pregunta o necesitas más claridad, estaré encantado de ayudarte.

SUBSCRIPTOR: T’agrairia si pots respondre en la mateixa llengua de la pregunta, en català. Em dona feina haver-ho de traduir. I també em dona mal rotllo perquè això de respondre en castellà a una pregunta en català podent fer-ho en català es correspon a l’actitud ideològica de persones i partits polítics que pretenen disminuir la llengua catalana.

IA: Disculpa profusament pel malentès i l'incomoditat que t'he causat. Entenc i respecto la teva preferència per rebre respostes íntegrament en català. A partir d'ara, respondré exclusivament en català per assegurar la coherència en la llengua. Si tens alguna altra pregunta o necessites assistència addicional, no dubtis en demanar-ho. Estic aquí per ajudar-te en tot el que pugui.

SUBSCRIPTOR: Gràcies!

IA: De res! Estic aquí per ajudar-te. Si tens alguna altra pregunta o necessites més assistència, no dubtis en preguntar. Estic encantat de poder ajudar-te en el que necessitis.

Intel·ligència artificial i preservació de les llengües

Genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer. Sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic.

Aprofito, doncs, per fer alguna reflexió. Sentint com als mitjans de comunicació, inclòs Eufòria, el programa estrella de TV3, es maltracta la llengua fent unes construccions on els pronoms hi i en a moments sembla que no existeixin, em ve un pensament al cap: i si la intel·ligència artificial acaba salvant els pronoms i l'estructura sintàctica i expressions pròpies de la llengua catalana?

No seria cap bestiesa: possiblement en molt poc temps hi haurà periodistes i presentadors que seran de cartró-pedra, o millor dit, de bits i bytes! Ja està succeint en alguns llocs, com una presentadora del temps -crec que russa- que és virtual de tot: genera tant la informació i les prediccions com la imatge antropomorfa que expressa amb una similitud tal que es fa difícil de saber.

En aquest cas, el que serà rellevant és que aquests éssers sense ànima que aviat faran bona part de les feines no creïn el seu estàndard lingüístic a partir del que recullin dels seus homòlegs humans sinó que la seva intel·ligència artificial els permeti corregir aquestes falles emergents i fins i tot enriquir el llenguatge amb tot d'expressions que s'estan perdent i donant lloc a un estil ben pobre.

Fora ben curiós que al final els toqués a les màquines de la IA fomentar un estàrdard lingüístic ric que tingués la Saviesa Artificial de no calcar expressions castellanes. I és que en això del parlar, la majoria no deixem de ser com lloros que repeteixen les expressions que sentim més cops al nostre voltant. Ho fan els infants quan aprenen, cosa que és natural. I ho fan els joves quan no poden dir una frase sense introduir algunes expressions com en plan ;)

En aquest mateix sentit, cal observar que el govern islandès s’alia amb ChatGPT per a preservar la seva llengua: ideen un projecte perquè aquesta eina d'intel·ligència artificial assimili més bé la llengua islandesa i això reverteixi positivament en totes les tecnologies que se'n derivin. Doncs ja hi som. Potser sí que la tecnologia ens permetrà salvar les llengües, tot i que els perspectives, ara per ara, diuen que aquestes properes dècades es perdran la meitat de les llengües del món. En aquests casos, tot el que es podrà fer és que dues intel·ligències artificials ubicades en un museu es mantinguin parlant entre elles en una llengua desapareguda per la fi dels segles.

I per cert, parlant de tecnologies avançades i llengua: és una vergonya que LinkedIn encara no permeti posar anuncis PAGANT que continguin la llengua catalana. Que una empresa catalana per dirigir-se al seu mercat català hagi de fer l'anunci en castellà o en anglès sense introduir expressions en català és una vergonya impròpia d'una empresa tecnològica.

Pot afectar el canvi climàtic el sentit de comunitat i el capital social?

El canvi climàtic és un desafiament mundial important que pot afectar significativament el sentit de comunitat i el capital social en diferents maneres. Aporto una reflexió en aquest sentit, connectant tots dos elements.

Fa anys la meva activitat de consultoria va acompanyada d'accions de formació diversa, i els continguts tant dels acompanyaments com de la docència han anat evolucionant segons les tendències en el marc del focus de la meva activitat, la responsabilitat social. És evident que el canvi climàtic ha esdevingut un aspecte central, cosa que de vegades comporta un menysteniment d'altres matèries, com ara la vertebració social.

Sempre explico que l'enfocament de responsabilitat social implica abordar la gestió de la complexitat. I en aquest cas pot ser interessant veure algunes connexions rellevants:

1. Reducció de recursos: El canvi climàtic pot afectar la disponibilitat i la qualitat dels recursos, com ara l'aigua i els aliments. Això podria portar a tensions i conflictes en les comunitats que competeixen pels recursos i minar-ne les relacions, tant entre els membres com entre comunitats diverses.

2. Estrès i ansietat: Els esdeveniments climàtics extrems, com les onades de calor, poden afectar la salut mental i emocional de les persones. Els desastres com ara les inundacions, els incendis forestals i les tempestes potencialment destructives poden causar molts danys i estrès emocional en les comunitats. També pot augmentar les disparitats econòmiques, que poden teniu un impacte negatiu en el benestar mental.

3. Desplaçaments poblacionals: El canvi climàtic pot causar inundacions, sequeres i incendis forestals, i com a conseqüència la pèrdua de llars. Les persones poden haver de moure's a altres llocs per sobreviure. Això pot afectar les comunitats en la mesura que es perden els membres de la comunitat i es canvien les dinàmiques socials. Les trenquen. I una derivada que a molta gent se li pot escapar: en el cas de certes cultures, pot suposar-ne l'extinció (Sense paraules: per què el canvi climàtic amenaça d'arrasar bona part de les llengües del planeta).

4. Deteriorament de la salut: El canvi climàtic pot portar a un augment de les malalties relacionades amb el calor i la salut, i fins i tot afectar el benestar de les persones dels grups més vulnerables. Aquest impacte pot augmentar la necessitat de suport i la solidaritat entre les comunitats.

Per contra, un element positiu pot ser la reacció:

5. Resiliència: El canvi climàtic pot portar les persones a unir-se per abordar-ne els efectes. Això pot conduir a la formació de comunitats més fortes i un augment del capital social. Les comunitats que actuen juntes tenen més recursos i suport per afrontar els reptes.

Estem davant d'una amenaça complexa que pot afectar significativament el capital social de les nostres societats. És important per a les comunitats treballar juntes per abordar aquest desafiament i construir resiliència per protegir-ne els membres i promoure relacions positives entre les diverses parts.

Però el repte no es limita a les relacions intra i inter comunitats sinó que cal un abordatge global: per una banda enfortint els sistemes de governança mundial i la seva efectivitat. I per altra banda, posar al dia el Contracte social, amb els drets i deures de la ciutadania i dels actors, donant lloc a uns nous pactes per garantir la seguretat i la confiança en una època en què la gent dels països rics ha perdut la seguretat de tenir un feina que els garantís viure dignament i la gent dels països del sud veuen com amb el canvi climàtic poden perdre el poc que tenien.

Evitando anglicismos y no solo

Antonio Vives publica una reflexión sobre la responsabilidad en materia de lengua, que podemos vincular al ODS 11.4 para garantizar el patrimonio cultural, en caso intangible. Me sumo a su crítica, que muchas veces también he profesado. De hecho, en alguna ocasión, desde la presidencia de la asociación empresarial que coordino se me han dado consejos en este sentido, de no usar tantos anglicismos, que a pesar de tener el mismo criterio siempre se escapan expresiones en el día a día que son totalmente innecesarias.

Este es el artículo: ¿Por qué no en español? Esta nota no es sobre la responsabilidad empresarial, como todas las demás, es sobre la responsabilidad individual en la defensa de nuestro idioma.

Me sumo plenamente a la crítica, que la hago extensiva para todas las lenguas en sus respectivos territorios, como medios no sólo de comunicación sino de identidad y de cohesión. En el caso de Catalunya y los otros países de lengua catalana esta és todavía una necesidad mayor en la medida que no solo se debe a modas sino a intencionalidad política de imponer la lengua del poder (en este caso sería a beneficio del castellano) y remover la lengua propia (considerandola secundaria). Gracias!!

La lengua catalana en el sector de la salud

 Estos últimos días se han producido tres noticias sobre la lengua:

1. El 21 de febrero fue el Día Internacional de la Lengua. Aporto esta entrada de hace unos años, 21 de febrero, Día Internacional de la Lengua, que contiene dos vídeos (uno en castellano y uno en catalán) en los que hablo de responsabilidad social y lengua.
2. El catalán ha sido considerada la 12 ª lengua más influyente del mundo según el ministerio de Cultura francés, que ha situado nuestro idioma en una de las posiciones más altas del ranking que determina cuáles son las lenguas más importantes del planeta. En el último, publicado hace cinco años, el catalán ocupaba la posición número 23. Ha subido, pues, once posiciones en un listado donde hay 634 idiomas.  
3. La tercera es la opinión de una enfermera andaluza que trabaja en el Hospital Vall d'Hebron criticando que deba tener el nivel básico C1 para acceder a las oposiciones. El vídeo colgado en las redes sociales estaba grabado en horas de trabajo, en el Hospital, con uniforme corporativo, y sin la mascarilla obligatoria. Tras las respuestas recibidas, quiere ahora pedir la baja laboral. 

Seguramente se le abrirá un expediente y ojalá que la echaran porque en la función pública, y más en el sector sanitario, se necesitan personas sensibles con los pacientes, con voluntad de servicio público y respetuosas con las instituciones. Esta chica es evidente que viene con un marco mental imponiendo por el pensamiento único que se vive en España impuesto por la clase política, intelectual y mediática. Pero esto no le exime de, cuando llega a otra sociedad, tener que hacer el esfuerzo de situarse, actuar con modestia y sensibilidad, y no tratar de imponer su cultura y una ideología marcada por el odio.

Además, me parece bastante evidente que actúa desde unos postulados políticos, puesto que de hecho había hecho lo mismo en una experiencia anterior en Galicia. Parece tener una intencionalidad a la hora de buscarse el trabajo en países donde hay lenguas propias que ella no está dispuesta a aprender.

El colmo del hecho llega cuando, ante la reacción de mucha gente en la red, dice que pedirá la baja laboral, que le acabaremos pagando entre todos. ¡Qué morro! Ojalá encuentren la forma de ponerla de patitas en la calle. No puede ser que otras personas puedan acabar actuando igual pensando que hay impunidad y barra libre para mostrar odio a la lengua propia de un país en el que pretendes trabajar de cara al público.

Hace tiempo que arrastramos el tema de los profesionales de la salud en el ámbito de la atención al público, a los pacientes. Cierto que faltan profesionales de la medicina y la enfermería, entre otras cosas porque no podemos pagar bien y los de aquí marchan al extranjero. Es una situación absurda, en parte provocada por el ahogo financiero. Pero también porque ciertas opciones políticas han activado el odio contra Cataluña, lo han hecho plausible, y ahora cualquiera puede hacer bandera como si fuera una opción ideológica más, sin atender que es una falta de ética, de responsabilidad y de respeto.

Hay que activar una gestión más precisa de la responsabilidad social de las instituciones sanitarias en esta materia, porque todo parece indicar que cuando se la contrató ni se le debió informar de la necesidad de aprender con celeridad la lengua propia del país; es necesaria una mayor determinación por parte de los gobiernos; también sería necesario un hecho imposible como que las instituciones españolas hicieran un esfuerzo por aceptar y fomentar la diversidad, y sobre todo es necesario que los catalanohablantes no cambiemos de buenas a primeras de lengua en nuestro país. 

Los catalanohablantes cambiamos demasiado rápido de lengua, en una actitud que nos autojustificamos como educación cuando en la mayor parte de los casos es puro servilismo, cuando no una actitud racista cuando lo hacemos ante una piel de color diferente. Si todo el mundo actuara con la normalidad que habría en cualquier país normal, esta chica y otros ni se atreverían a hacer un vídeo tal, porque o aprendería a marchas forzadas o ella misma marcharía el primer día.

El català al sector de la salut

 Aquests darrers dies s'han produït tres notícies sobre la llengua:

1. El 21 de febrer ha estat el Dia Internacional de la Llengua. Aporto aquesta entrada de fa uns anys, 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua, que conté dos vídeos on parlo de responsabilitat social i llengua.
2. El català ha estat considerada la 12a llengua més influent del món segons el ministeri de Cultura francès, que ha situat el nostre idioma en una de les posicions més altes del rànquing que determina quines són les llengües més importants del planeta. En l’últim, publicat ara fa cinc anys, el català ocupava la posició número 23. Ha pujat, doncs, onze posicions en un llistat on hi ha 634 idiomes.  
3. La tercera és l'opinió d'una infermera andalusa que treballa a l'Hospital de la Vall d'Hebron criticant que hagi de tenir el nivell bàsic C1 per accedir a les oposicions. El vídeo penjat a les xarxes socials estava enregistrat en hores de feina, dins l'Hospital, amb uniforme corporatiu, i sense la mascareta obligatòria. Després de les respostes rebudes, ara vol demanar la baixa laboral. 

Segurament se li obrirà un expedient i tant de bo que la fotessin fora perquè a la funció pública, i més en el sector sanitari, hi calen persones sensibles amb els pacients, amb voluntat de servei públic i respectuoses amb les institucions. Aquesta noia és evident que ve amb un marc mental imposant pel pensament únic que es viu a Espanya imposat per la classe política, intel·lectual i mediàtica. Però això no l'eximeix de, quan arriba a una altra societat, haver de fer l'esforç de situar-se, actuar amb modèstia i sensibilitat, i no tractar d'imposar la seva cultura.

A més, em sembla bastant evident que actua des d'uns postulats polítics, ja que de fet havia fet el mateix en una experiència anterior a Galícia. Sembla que tingui una intencionalitat a l'hora de buscar-se la feina en països on hi ha llengües pròpies que ella no està disposada a aprendre.

El súmmum del fet arriba quan, davant la reacció de molta gent a la xarxa, diu que demanarà la baixa laboral, que li acabarem pagant entre tots. Quin morro! Tant de bo que trobin la manera de fotre-la al carrer. No pot ser que altres persones puguin acabar actuant igual pensant que hi ha impunitat i barra lliure per mostrar odi a la llengua pròpia d'un país on pretens treballar de cara al públic.

Ja fa temps que arrosseguem el tema dels professionals de la salut en l'àmbit de l'atenció al públic, als pacients. És cert que manquen professionals de la medicina i la infermeria, entre altres coses perquè no podem pagar bé i els d'aquí marxen a l'estranger. És una situació absurda, en part provocada per l'ofec financer. Però també perquè certes opcions polítiques han activat l'odi contra Catalunya, l'han fet plausible, i ara qualsevol pot fer-ne bandera com si fos una opció ideològica més, sense atendre que és una manca d'ètica, de responsabilitat i de respecte.

Cal activar una gestió més acurada de la responsabilitat social de les institucions sanitàries en aquesta matèria, perquè tot sembla indicar que quan se la va contractar ni se la devia informar de la necessitat d'aprendre amb celeritat la llengua pròpia del país; cal una major determinació per part dels governs; també caldria un fet impossible com que les institucions espanyoles fessin un esforç per acceptar i fomentar la diversitat, i sobretot cal que els catalanoparlants no canviem de llengua al nostre país. 

Els catalanoparlants canviem massa ràpid de llengua, en una actitud que ens autojustifiquem com d'educació quan en la major part dels casos és pur servilisme, quan no una actitud racista quan ho fem davant una pell de color diferent. Si tothom actués amb la normalitat que hi hauria en qualsevol país normal, aquesta noia i altres ni s'atrevirien a fer un vídeo tal, perquè o aprendria a marxes forçades o fotria al camp el primer dia.

Avui tenia ganes d'estripar. Dues expressions a què cal plantar cara amb respostes contundents

Avui tenia ganes d’estripar: dos castellanismes castissos que m’alteren especialment pel rerefons que comporten 😱😅. En aquesta ocasió he provat un estil diferent, amb to provocatiu a partir de parlar clar i situar aquesta castellanismes en clau no sols de llengua sinó de model, de manera d’estar al món. Exagerant el tema de la “mala educació” perquè finalment no és una cosa volguda però com a manera de fer pensar… A veure… 😅🤗🤗

View this post on Instagram

A post shared by Josep Maria Canyelles (@jmcanyelles)

Quan algú us digui "vaig" per dir "vinc", se li ha de replicar: "Ah, te'n vas? Pensava que venies!". I si, per més inri, diuen "voy" potser cal replicar "boina!" per cutres salsitxerus!

De fet, encara que s'estigui parlant en castellà, defenso el mateix: "Ahora vengo!". Ja ho defensaré un altre dia. De fet, hi ha castellans a les xarxes socials que se sorprenen d'aquest ús dels catalans quan parlem castellà, cosa que potser no els sorprèn si ho fa un anglès. Crec que l'hem de mantenir i reforçar si cal.

I si diuen "que se m'escolta?" en lloc de "que se'm sent?", la resposta que es mereixen, amb tanta simpatia com vulgueu, és "Sentir-te, et sento. Ara, escoltar-te, ja m'ho pensaré si m'interessa!!".

Es crea a Euskadi un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial, que té en compte les reflexions de Responsabilitat Global

• El Clúster de Sociolingüística i la Universitat del País Basc han creat un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial
• Han publicat una guia per aplicar el model a les empreses situades en qualsevol entorn sociolingüístic.
• Aquest és el principal resultat de la 5a fase del projecte Eralan, creat l'any 2008 amb l'objectiu de consolidar l'ús del basc en el món laboral.

“Model de Gestió de la Responsabilitat Lingüística (Model EEL). Guia ERALAN5 ” ofereix recursos per treballar la responsabilitat social Lingüística entre els temes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), destacant els beneficis de les normes ètiques i socials per a la gestió lingüística.  

L'objectiu és oferir una eina per a la implantació de la gestió avançada de la diversitat lingüística, en la qual el basc serà una força forta en l'àmbit socioeconòmic.

Els autors de la guia són Auxkin Galarraga (UPV/EHU), director del projecte Eralan, i Belen Uranga (Clúster de Sociolingüística) coordinadora. Així mateix, a més dels autors, en la creació de la publicació s'han implicat diversos experts i actors de l'àmbit sociolingüístic, acadèmic i empresarial. El projecte Eralan s'està desenvolupant amb el suport del Govern Basc i la Diputació de Guipúscoa.

La Guia incorpora algunes referències a Josep Maria Canyelles per alguns articles, presentacions i col·laboracions en matèria d'incorporació de la llengua a la gestió de l'RSC, entre els quals la guia "Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès" del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

El model es basa en el compromís voluntari de l'empresa, que pretén treballar la gestió de la diversitat lingüística des del punt de vista de la millora contínua i la contribució a llarg termini que l'empresa pot fer als beneficis culturals i socials.

La qüestió de la llengua s'integra en el sistema de gestió global. No és, doncs, una mera activitat annexa; al contrari, és un conjunt d'iniciatives que enriqueixen els objectius estratègics globals de l'empresa. En concret, forma part del sistema de qualitat. El model proposa una trajectòria per incorporar la responsabilitat lingüística en els processos de millora contínua que les empreses ja tenen implantades i en les metodologies per treballar la responsabilitat social.

Una de les principals virtuts del model és la seva adaptabilitat a les característiques de l'empresa. Es proposa com un model obert perquè les empreses s'adaptin de manera autònoma a les seves característiques. És possible treballar determinats apartats del model, en particular per adaptar-se als recursos i oportunitats de què disposen les Petites i Mitjanes Empreses (pimes).

La implicació dels consultors és molt útil per adaptar i aplicar el Model EEL en una empresa. No obstant això, les empreses poden aplicar les eines i les directrius contingudes en aquesta guia pràctica per si mateixes.

Notícia original (en basc) / traducció automàtica

Accés directe a la Guia (ara per ara solament en basc) 

Ens ha deixat en Miquel Strubell

Miquel Strubell i Trueta ha mort aquesta nit als 72 anys.

Per a mi ha estat un traspàs inesperat, d'algú més valorat que pròpiament conegut, a qui sempre vaig tenir com una persona noble, generosa, afable, i sobretot compromès amb el país, i la cultura i llengua catalanes.  

Fa uns anys em va convidar a fer una ponència a Belfast. Ell també hi intervenia i hi vam anar junts. Va ser el primer cop que vaig menjar fish & ships! I també el primer cop que feia una ponència en anglès en un país anglòfon: sort que en aquests congressos internacionals tothom té accents ben peculiars. Amb la seva bonhomia i indulgència em va felicitar ;).

Ens seguíem per les xarxes socials. Feia temps que no interactuàvem però és d'aquelles persones que saps que era allà i que en qualsevol moment li podies demanar una opinió, un contacte, un suport. 

També en aquells temps vam coincidir en el Màster d'Ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic (MECAL), de la UAB. Com que vaig ser -crec- la primera persona que va abordar la gestió lingüistica des d'una òptica netament de responsabilitat social i, de fet, que des del paradigma de l'RSC va propugnar la integració dels afers de llengua com a matèria necessària, especialment en un país amb la llengua pròpia minoritzada. Justament per acabar de preparar el màster, que estava a punt de començar, vam anar a Palamós, un dels seus espais més estimats, junt amb Barcelona i l'Oxford on va néixer, i vam dinar a peu de platja.  

Per cert que tinc aquestes dates molt presents i no sols pel record del Miquel, sinó per un altre fet que no em resisteixo d'abocar. I és que fa un any (és a dir, deu anys després) encara he hagut de fer informes per a l'Agència Tributària i el Tribunal (TEARC) justificant que els peatges del desplaçament a Palamós en diumenge era per una reunió de feina dels docents del màster que no havíem pogut fer en horaris convencionals quan el màster estava a punt de començar, i justificant que les despeses de dietes a Belfast no tenien contraprestació de cap ingrés ja que la ponència era una col·laboració gratuïta més enllà que es fessin càrrec del vol. 

La setmana que vaig anar amb ell a Oxford es va donar la circumstància que En cinc dies parlarem de Responsabilitat Social lingüística en tres països. Era un moment que la vinculació de llengua i RSC era una oportunitat i ell també ho va saber veure i valorar. Aquesta mateixa passió ens va fer compartir algunes reflexions i reptes. Descansa en pau, Miquel.

Memòria Responsabilitat Social i Llengua

Memòria de la tasca que Josep Maria Canyelles ha portat a terme en matèria de Responsabilitat Social i gestió lingüística, des de Responsabilitat Global, Vector5 o Respon.cat, i tant de recerca, divulgació, activisme, docència, i diàleg amb grups d’interès:

Iniciatives

• Respon.cat posa en marxa un Grup de Treball sobre Responsabilitat Social i llengua, que actualment està donant forma a una Guia.
• Microvídeos sobre l'origen etimològic de mots en català relacionats amb els ODS i l'RSC: #motsresponsables.
  
• Amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües i de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, Responsabilitat Global va començar a treballar per la incorporació dels aspectes lingüístics dins la materialitat de la Responsabilitat Social. butlletí en català. 
• Canal sobre RSE i Llengua dins Responsabilitat Global. 

Publicacions, estudis i treballs de camp:

• 
  Alineació dels ODS i la matèria lingüística feta des de Respon.cat.
  
• "Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès". Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2010)
• Consultoria per a Pimes. Tallers tutorats "La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme". Programa Diputació de Barcelona (2010)
• Bones Pràctiques de Responsabilitat Social en aspectes lingüístics (2010)
• Entrevistes sobre RSE amb unes 30 empreses, on hem tractat el tema d’RSE i llengua, i que han donat lloc a fitxes d’RSE (2006-2010)
• Estudi per a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya titulat: “La materia linguistica en el marc de l'RSE” (152 pàgs) (2007). D'aquest estudi se'n va donar comptes al Parlament: Informe sobre la matèria lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses (RSE)
• Es crea a Euskadi un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial, que té en compte les reflexions de Responsabilitat Global (2022)
  

 

 Vídeos sobre RSE i llengua: 

• 4.6.12 Entrevista a Josep Maria Canyelles per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC
• Entrevista a Josep Maria Canyelles para el Postgrado en Gestión de la Diversidad Lingüística y Cultural de la UOC
• 21.12.11 Conferencia en Elgoibar (Euskadi) sobre RSE y lengua en las empresas
• 19.11.11 Accés a les conferències de RSE de Belfast i Elgoibar
• Acceso a las conferencias de RSE de Belfast y Elgoibar
• 13.9.11 Ràdio Nacional d'Andorra entrevista Josep Maria Canyelles sobre RSE

• El 2n Congrés CONVIT fa una crida a la presentació d'experiències (2011). Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50. CLIQUEU A LA IMATGE

  Ponències sobre RSE i llengua:

• 17.4.16 Responsabilitat Social i llengua en una jornada sobre empresa, turisme i RSE a Saragossa, amb una ponència de l'expert Josep Maria Canyelles (no s'inclou la ponencia)  // [es] Responsabilidad Social y lengua en una jornada sobre empresa, turismo y RSE en Zaragoza, con una ponencia del experto Josep Maria Canyelles (no se icluye la ponencia)
  
• Ponència a la Jornada Consum i Llengua (22.10.10)
• Taula rodona a Girona: "La llengua en la responsabilitat social de les empreses" (27.5.10). Notícia posterior: Canyelles concreta com aplicar l'RSE en matèria de llengua
• “La corresponsabilitat social a les empreses: implicacions sociolingüístiques”, dins Jornada “Perspectives sociolingüístiques i llengua catalana”, Manacor.
• Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa. Ponència titulada "Les llengües com a part integrant de la Responsabilitat Social de les Empreses" 
• Jornades Multilingüisme i Llengua pròpia. Reptes i oportunitats per a l’economia catalana (28.11.07)

Articles sobre RSE i llengua: 

• 13.5.16 Responsabilitat social davant grups d'interès diferents (Article publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret)  //  [es] Responsabilidad social ante grupos de interés diferentes (Artículo publicado el 15-05-2016 en la revista de lengua y derecho)
• Article per a la revista Dret i Llengua: "Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses" (desembre 2010)
• Entrevista a la revista Consumidor (2010)
• Article per a la revista Llengua i Ús: “Llengua i Responsabilitat Social de les Empreses” 

Format electrònic (alguns articles i reflexions):

• 21.2.18 Gestionar l'RSE: n'hi ha prou amb superar la llei?
• 26.1.18 Queja incumplimiento - Contrato VISA @AirEuropa - @Bankinter @llenguacat
• 22.5.17 .@vodafone_es: "lo tendrá que repetir porque no se graba bien si no lo dice en español"
• 13.3.17 Empresas de Oarsoaldea han reflexionado sobre la responsabilidad social y el crear red entre ellas
• 3.2.17 Apriorismes del món acadèmic: quina llengua parlaven els jueus catalans?
• 1.10.16 Ara CaixaBank transforma les oficines en Stores. Potser prou d'anglicismes sobrers, no?
• 8.5.16 Prohibit parlar català a Kiko Casilla. La vergonya d'una societat que no vol canviar
• 12.11.15 La manca de respecte de TripAdvisor als catalanoparlants
• 24.9.15 [ca][es] Securitas Direct: mala pràctica, conversar, esperar.
• 26.8.15 El respecte a la clientela en perill per un augment del supremacisme
• 30.3.15 Ni davant els morts no saben trobar la mínima expressió de respecte  // Ni ante los muertos saben encontrar la mínima expresión de respeto
• 23.2.15 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua
• 23.2.15 21 de febrero, Día Internacional de la Lengua 
• 21.2.15 Newsletter Responsabilitat Global - Especial Febrer / Febrero 2015
• 1.3.14 Una equació ben senzilla: Respecte a la diversitat lingüística = Pau i desenvolupament sostenible (21-febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna)
• 7.12.14 El neng de Castefa treballa a Abertis

• 5.11.14 Les variants dins de la gestió del multilingüisme. Una anècdota d'Abertis
• 19.9.14 Promoció de Securitas Direct des de la Caixa (i II)
• 18.9.14 [REFLEXIÓ] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa
• 16.9.14 #LinkedInCatalan, please
• 27.8.14 Trucades comercials d'Amena: si respons en català et pengen
• 11.8.14 Respuesta a: Queja a la empresa de estudios de opinión Simple Lógica @simplelogica #sociopacto  // Queja a la empresa de estudios de opinión Simple Lógica @simplelogica #sociopacto
• 16.6.14 He participat en el #repteCocacola
• 6.5.14 Talks at Google: Noam Chomsky veu el referèndum català com una lluita en defensa de la identitat cultural davant l'imperialisme de l'Estat
• Talks at Google: Noam Chomsky ve el referéndum catalán como una lucha en defensa de la identidad cultural ante el imperialismo del Estado
• 18.4.14 [REFLEXIÓ] "Dona fàcil" o diccionaris fàcils / [REFLEXIÓN] "Mujer fácil" o diccionarios fáciles
• 2.4.14 [PUBLICACIÓ] Raons lingüístiques a favor d'un estat propi
• 8.3.14 Jo també he col·laborat per enviar l'InformeCAT a Barack Obama
• 21.2.14 Noves imposicions lingüístiques oficials per a generar ineficiències / Nuevas imposiciones lingüísticas oficiales para generar ineficiencias
• 1.2.14 Els eurodiputats volen que la discriminació lingüística es combati com la de gènere, orientació sexual, religió o origen
• 11.1.14 Participa en el #repteCocacola: 20.000 llaunes / Participa en el reto #repteCocacola: 20.000 latas
• 10.1.14 Vilanova i la Geltrú, capital d'Àlaba / Vilanova i la Geltrú, capital de Álava
• 24.11.13 Avui em dic Joset
• 23.10.13 Microsoft Research transforma a Kinect en un lector avanzado de lengua de signos (¡con vídeo!)
• 20.10.13 Una ONG exemplifica que Rajoy no va dir la veritat al Senat sobre el català
• 21.8.13 La Xarxa Vives, que agrupa a todas las universidades, crea un documento para asesorar en el uso del catalán en las grandes empresas con presencia en los Países Catalanes
• 12.8.13 Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom fou castellanitzat, fa cinc generacions / Ya tengo confirmación documental de cuando mi apellido fue castellanizado, hace cinco generaciones
• 8.8.13 Greenpeace segueix incomplint @greenpeace_esp
• 1.7.13 El croat ja és europeu mentre Espanya continua discriminant el català
• 2.6.13 Universitats i ajuntaments contra el LAPAO
• 1.6.13 Tecnologies que t'obliguen a alterar la identitat / Tecnologías que te obligan a alterar la identidad / Technologies that force to alter your identity
• 1.6.13 "Dios guarde a usted muchos años" [ca][es]
• 29.5.13 Reivindiquem la llengua de Jesús Moncada
• 26.5.13 Canviant les paraules, per bé o per mal  / Cambiando las palabras, para bien o para mal
• 12.5.13 Cobralia, nou soci del @PactoMundial, tenia males pràctiques #sociopacto / Cobralia, nuevo socio del @PactoMundial, tenía malas prácticas #sociopacto
• 23.4.13 Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien / Cuando los stakeholders divergían, las empresas se divertían
• 28.3.13 El PP de Castelló comença una cacera de bruixes contra professors mentre a les universitats alguns professors encara viuen en el franquisme mental
• 25.3.13 El català és la llengua mitjana amb més capacitat d’atracció, segons l’InformeCAT 2013, un recull de 50 dades que radiografien la llengua
• 17.3.13 Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials / Sentido de la responsabilidad en las campañas sociales
• 10.3.13 Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango  / Reflexión en torno a unas esclavas de Mango / Réflexion autour des esclaves de Mango 
• 10.3.13 Constitució del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana
• 2.3.13 L'obsessió de Montoro per fer col·lapsar les institucions

• 6.5.12 Drets humans i consciència de drets humans  / Derechos humanos y conciencia de derechos humanos 
• 25.2.12 Dia Internacional de la Llengua Materna: necessitem responsabilitat social!  / Día Internacional de la Lengua Materna: ¡necesitamos responsabilidad social! 
• 13.2.12 Sobre la discriminació a la clientela a Cortefiel 
• 8.2.12 Ràpida resposta de CLS Communication  / Rápida respuesta de CLS Communication 
• 4.2.12 Incongruència / Incongruencia 
• 21.12.11 Valoración de la jornada sobre gestión lingüística en las empresas (Elgoibar - Euskadi) 
• 15.12.11 Actituds incomprensibles amb què dia a dia hem de conviure 
• Exigir als stakeholders que complexin la llei
• 26.11.11 Requeriments legals dins el codi de conducta
• 13.11.11 La temperatura dels presents i la llengua dels difunts
• 12.11.11 Ruta de les 3 nacions
• 12.11.11 Anècdota sociolingüística  
• 24.11.11 Dialogando con Triodos Bank
• 23.11.11 Triodos Bank responde
• 8.11.11 Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei
• 26.9.11 Requerir que es respectin a si mateixos / Requerir que se respeten a si mismos
• 10.9.11 Serviria la políticoficció per a facilitar la racionalització dels conflictes lingüístics?
• 24.8.11 La revista "la Corbella" parla de nosaltres
• 17.6.11 Logitech comercialitza un teclat on hi falten lletres
• 17.6.11 Xenofòbia ridícula a la wikipedia  / Xenofobia ridícula en la wikipedia
• 15.5.11 Gestionar les males pràctiques dels proveïdors
• 13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
• 8.5.11 El passeig de Recolets 
• 22.3.11 L’RSE dels intermediaris: passar del pinyó fix al variable / La RSE de los intermediarios: pasar del piñón fijo al variable
• 26.3.11 Rèplica a Greenpeace  / Réplica a Greenpeace
• 8.3.11 Respuesta de la directora de Greenpeace
• Dialogant amb Greenpeace sobre el seu model de Responsabilitat Social
• Dialogando con Greenpeace sobre su modelo de Responsabilidad Social
• La Vanguardia recull la sensibilitat dels seus públics i guanya ciutadania corporativa amb l'anunci de la doble edició
• "¡No, da igual no!". Com actuar davant la discriminació?
• "Som clients, tenim drets"
• Carta als Budistes Sakya Tashi Lingf
• Reflexió sobre el Colegio Alemán de Barcelona
• El Barça es dota d'un Codi Ètic
• Carta enviada a Correos
• Sugerencia enviada al Consorcio de Alimentos Tradicionales de Asturias
• Carta de queixa a l'empresa Cinesa
• El Tuenti local i el Facebook global
• Grimaldi Lines no juga a la sensibilitat social i perd oportunitats comercials
• Trucades comercials desconsiderades a tota hora i dia
• Això té un nom: mala educació. I corresponsabilitat de l'empresa.
• Ens respecten, les marques?  /  Nos respetan, las marcas?
• Dèficit de coneixement de l’anglès i mala pràctica docent
• Dominar la terminologia és signe de professionalitat (i nova entrada amb l'exemple d'un cas)
• Sobre els 'call centers' i la responsabilitat social lingüística
• Defensar el clima fa impossible defensar la diversitat? 
• Pàgines grogues que groguegen
• Dir-se Matamoros / Llamarse Matamoros
• "La llengua també forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses" (xarxanet) [castellano] 
• Air Berlin: política d'empresa o empresa polititzada? (xarxanet)

Cursos RSE i llengua: 

• Professor del Màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic, del Departament de Filologia Catalana i la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB i del Consorci per a la Normalització Lingüística.
• Diversos cursos sobre RSE i llengua, organitzats pel Consorci per a la Normalització Lingüística (2010: Lleida i Barcelona; 2011: Lleida; Barcelona i Girona)
• Curs "La gestió lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses i de les entitats", organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística. Dues edicions (Barcelona i Lleida)
• Curs sobre RSE i llengua, organitzat per l'Escola d'Administració Pública de les Illes Balears (presencialment a Palma i per videoconferència a les altres illes). notícia
• Curs RSE per a l’alta direcció de PIMES catalanes, dins programa RSE.PIME (Dept.Treball i Cambres de Comerç) 
• Els continguts d’RSE i llengua s’han integrat en tota la formació que portem a terme en matèria d’RSE. La formació que portem a terme es pot veure a les pàgs 11-12 de la memòria 

Com a compromisos propis, dins la gestió de la nostra Responsabilitat Social disposem de: 

• Codi Ètic i compromisos lingüístics 
• Tracció dels propis partprenents en referència també a la llengua: Cas Greenpeace (directe.cat, xarxanet.org), Hisenda, Renfe, o les pròpies accions docents (Responsabilitat social lingüística en l'acció docent), GasNatural, SegurCaixa... 

Finalment, la nostra acció en aquesta matèria es visualitza en els cercadors d’internet: cerqueu "responsabilitat social de les empreses" llengua al Google.

Nota: adreça escurçada d'aquesta entrada: http://dom.cat/8z

La Cambra de Barcelona elabora un manual de comunicació no sexista per a l’àmbit laboral

• En el manual hi ha recomanacions pràctiques per evitar el sexisme en documents d’ús habitual a les empreses.
• Es tracta del primer volum d’una col·lecció que abastarà diferents espais on la dona és discriminada en l’entorn laboral.

La comunicació i l’ús que en fem d’ella defineix allò que som i, sovint, traspua visions sexistes que cal evitar. Històricament els hàbits lingüístics adquirits han invisibilitzat a les dones, especialment en el llenguatge econòmic i empresarial. És per això es vol fer una transformació profunda per aconseguir la igualtat en tots els àmbits. Amb aquest objectiu i per iniciativa de dues empreses de la Cambra de Barcelona, Tema i Litoclean, amb el suport de l’ODEE (Observatori Dona, Empresa i Economia) s’ha creat una col·lecció de manuals de comunicació no sexista pensada per a la seva aplicació pràctica en qualsevol companyia.

El primer volum és el Manual de documentació bàsica, en el qual es troben recursos lingüístics per evitar el sexisme en aquells documents d’ús més habitual, des de contractes i pressupostos a nòmines i fulls de registre. L’orientació pràctica d’aquest manual és un dels seus trets característics i té molt a veure amb la seva metodologia d’elaboració en el si de les empreses Tema i Litoclean, on es va crear una comissió formada per professionals de diferents departaments que van recopilar i revisar amb perspectiva de gènere els escrits habituals amb què treballaven, trobant un biaix sexista en la majoria d’ells. Amb aquest treball de base i el suport d’especialistes en la matèria, s’ha confeccionat aquest recull de recomanacions que aquestes dues companyies han estat les primeres a aplicar.

“No es tracta només de canviar paraules i expressions d’alguns documents, és una transformació de la manera de pensar i de fer de l’empresa”, argumenta Begoña Mundó, CEO del grup Tema Litoclean i impulsora del projecte. Anna Mercadé, directora de l’ODEE, destaca la importància que la iniciativa la prenguin des del món empresarial: “Existeixen moltes guies creades per l’administració pública o des de l’àmbit intel·lectual, però això costa que s’implanti a les empreses. Ara són les companyies les que s’aixequen i fan una cosa pensada per a elles i d’aplicació àgil i senzilla, és un gran pas”.

La Cambra posarà a disposició de totes les empreses la descàrrega dels manuals a través del web de l’ODEE (donaempresaeconomia.org). De moment, hi podran trobar el primer volum, Manual de documentació bàsica, i més endavant estarà disponible el segon, Manual d’actes i reunions, enfocat no només a l’ús del llenguatge, sinó a la presència i els rols de les dones en esdeveniments corporatius de qualsevol classe i a les relacions entre professionals.

Trobareu tota la informació (els manuals en català, castellà, els vídeos promocionals, nota de premsa, etc.) clicant aquí.

Finalment el jutjat ha condemnat Securitas Direct! @SecuritasDirect @CABK_Respon @SDresponde

Fa sis anys vaig retratar Securitas Direct, una companyia absolutament irresponsable promoguda per CaixaBank. Aquí a sota poder veure els correus que vaig publicar.

M'alegra -i no em sorprèn gens- que ara hagi estat condemnada a indemnitzar un client per negar-se a complir la llei enviant-li el contracte en català. El client va enviar tres correus per demanar la documentació en català i l'empresa va respondre que només l'atendrien si els escrivia en castellà o en anglès. És el primer cop que un jutjat avala l'obligació de les empreses de facilitar la informació contractual en català, tal com estableix el Codi de consum de Catalunya.

Aporto els enllaços a les interaccions que vaig tenir en el seu moment. A la primera reflexió s'expliquen els fets; a la segona com se'm demana que m'hi posi en contacte; al cap d'un any reprenc el tema per manca de resposta i rebo una trucada d'un comercial; i a la quarta faig una anàlisi de situació a partir de la trucada de disculpes d'un responsable. A partir d'aquí, resto com a ciutadà a l'espera d'observar les millores que permetin com a mínim complir les obligacions legals. 

No té gaire sentit parlar de responsabilitat social amb una empresa que incompleix el marc legal. Però l'RSE suposa no solament complir les lleis sinó una capacitat de satisfer allò que la societat espera d'una empresa, cosa per la qual el diàleg, la sensibilitat, la capacitat de resposta, la voluntat de millora i la sostenibilitat són factors clau.

I aquesta reflexió afecta lògicament CaixaBank. Tal com els vaig indicar, com es pot parlar de Responsabilitat Social quan es promou una empresa com aquesta? (entre altres consideracions, però ara en tot cas toca aquesta).

18.9.14 [ca] [REFLEXIÓ] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa
18.9.14 [es] [REFLEXIÓN] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa

19.9.14 [ca] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa (i II)
19.9.14 [es] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa (y II)

28.8.15 [ca] Segons la incomplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial" 
28.8.15 [es] Según la incumplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial"

30.8.15 [ca] [ANÀLISI] Bones notícies de Securitas Direct. Restem a l'espera
30.8.15 [es] [ANÁLISIS] Buenas noticias de Securitas Direct. Quedamos a la espera 

 
24.9.15 [ca][es] Securitas Direct: mala pràctica, conversar, esperar.

¡Finalmente el juzgado ha condenado Securitas Direct! @SecuritasDirect @CABK_Respon @SDresponde

Hace seis años retraté a Securitas Direct, una compañía absolutamente irresponsable promovida por CaixaBank. Aquí debajo se pueden ver los correos que publiqué.

Me alegra -y no me sorprende nada- que ahora haya sido condenada a indemnizar a un cliente por negarse a cumplir la ley enviándole el contrato en catalán. El cliente envió tres correos para solicitar la documentación en catalán y la empresa respondió que sólo la atenderían si los escribía en castellano o en inglés. Es la primera vez que un juzgado avala la obligación de las empresas de facilitar la información contractual en catalán, tal como establece el Código de consumo de Cataluña.

Aporto los enlaces a las interacciones que tuve en su momento. En la primera reflexión se explican los hechos; en la segunda como se me pide que me ponga en contacto; al cabo de un año retomo el tema por falta de respuesta y recibo una llamada de un comercial; y en la cuarta hago un análisis de situación a partir de la llamada de disculpas de un responsable. A partir de aquí, quedo como ciudadano a la espera de observar las mejoras que permitan como mínimo cumplir las obligaciones legales. 

No tiene mucho sentido hablar de responsabilidad social con una empresa que incumple el marco legal. Además la RSE supone no sólo cumplir las leyes sino una capacidad de satisfacer lo que la sociedad espera de una empresa, por lo que el diálogo, la sensibilidad, la capacidad de respuesta, la voluntad de mejora y la sostenibilidad son factores clave.

Y esta reflexión afecta lógicamente amCaixaBank. Tal como les indiqué, ¿cómo se puede hablar de Responsabilidad Social cuando se promueve una empresa como ésta? (Entre otras consideraciones, pero ahora en todo caso toca ésta).

18.9.14 [ca] [REFLEXIÓ] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa
18.9.14 [es] [REFLEXIÓN] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa

19.9.14 [ca] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa (i II)
19.9.14 [es] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa (y II)

28.8.15 [ca] Segons la incomplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial" 
28.8.15 [es] Según la incumplidora Securitas Direct, "en España sólo hay una lengua oficial"

30.8.15 [ca] [ANÀLISI] Bones notícies de Securitas Direct. Restem a l'espera
30.8.15 [es] [ANÁLISIS] Buenas noticias de Securitas Direct. Quedamos a la espera  

24.9.15 [ca][es] Securitas Direct: mala pràctica, conversar, esperar.

[ACTE] La responsabilitat lingüística en el marc de l’Agenda 2030

• El proper 19 de desembre Respon.cat organitza una jornada per reflexionar i compartir bones pràctiques sobre la responsabilitat lingüística en el marc de l'Agenda 2030 proposada per Nacions Unides.
• Aquesta jornada forma part de les accions que realitza Respon.cat vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible i es focalitza en l'ODS11.

El paper de les empreses a l’hora d’operar en societats amb identitats diferenciades és una matèria rellevant en la gestió de la responsabilitat social, ja que més enllà del compliment normatiu, una empresa ha de saber valorar la rellevància que tenen aquestes identitats tant en termes de respecte a la diversitat com tenint en compte les expectatives i inquietuds de les comunitats on l’empresa opera. En aquest sentit, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11 (ciutats i comunitats sostenibles) incorpora entre les seves metes la protecció del patrimoni cultural material i immaterial.

La responsabilitat lingüística també forma part de la responsabilitat social de les empreses

Amb aquesta jornada volem crear un espai per compartir coneixement pràctic i animar les empreses que estan desenvolupant bones pràctiques en matèria lingüística a què ho facin visible i contribuir així a incrementar l'ús d'una llengua minoritzada, ja que segons dades de Respon.cat (gràcies a un informe elaborat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), només un 35% de les empreses afirma comptar amb mesures per a la normalització de la llengua catalana.

Per aquesta raó, Respon.cat convoca aquesta sessió de treball amb un enfocament molt pràctic per concretar accions que es poden impulsar, des de la col·laboració de tots els agents implicats, per promoure la responsabilitat lingüística de les empreses i “omplir el buit” de l’ODS 11 en relació a la llengua.

     - Quan: 19 de desembre, de 9:30h a 11h
     - On: Amat Immobiliaris (c. Balmes, 345, baixos, Barcelona)
     - Cal confirmar assistència al correu projectes@respon.cat