Contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans, i desacomplexadament, i sense un marc mental contrari i coherent per als espanyols

• Per primer cop, es manifesta oposició política a l'Agenda 2030.
• Més enllà dels posicionaments de màrqueting polític de cada partit, els principis haurien comportar coherència. 
• El factor Catalunya impossibilita la coherència en el marc espanyol respecte a principis com el respecte a la diversitat i l'aprofundiment democràtic, cosa que fa impossible un marc mental diferent i converteix el discurs de l'extrema dreta en el marc de referència dels altres.

A mesura que l'Agenda 2030 va anar esdevenint una iniciativa coneguda, causava satisfacció poder considerar-la un gran espai de consens no solament de la humanitat en general sinó dins del nostre país entre les diverses opcions polítiques. Bé, tampoc cal ser ingenus, però en tot cas és cert que tots els partits polítics hi estaven globalment a favor i les crítiques o diferències ideològiques hi podien restar subsumides.

Com a exemple, el fet que algú estigui pel decreixement es pot arribar a entendre com part de la localització, és a dir, l'adaptació local de l'Agenda 2030: si en un territori entenen que cal decréixer, serà la seva manera local de portar a terme l'Agenda 2030. O si en un territori volen créixer prioritàriament en economia social, és la seva opció. Tot hi cap. Dit d'una altra manera, tothom pot comprendre que un document aprovat per tots els països no pot ser al gust de tothom i que tampoc serà la punta de llança de la innovació o la radicalitat. Acceptat això, és un full de ruta acceptable per a la humanitat. I positiu en el sentit que creava un gran sentit de consens al voltant de la necessitat d'avançar cap al desenvolupament sostenible i dotar aquest concepte d'una gran centralitat, si més no en el discurs.

En aquest sentit, era factible que un Ajuntament plantegés un compromís i un pla d'acció fins al 2030, travessant per diferents mandats i amb possibles governs de signe polític diferent. Però ara ja no és així. Hi ha un partit polític a l'estat espanyol que declaradament s'hi mostra en contra. Així hi ha una extrema esquerra que considera l'Agenda 2030 un mandat dels poderosos i hi ha una extrema dreta que creu que l'Agenda 2030 és una manera d'imposar un nou ordre mundial per part de les esquerres.

Grups ultracatòlics d'extrema dreta van començar a divulgar que darrere el que l'Agenda 2030 ens venia hi havia altres objectius amagats, com podeu veure al cartell reinterpretant els ODS. Però ara l'oposició ja ha entrat també a la política: el partit d'extrema dreta Vox no sols s'hi manifesta crític sinó que en fa bandera. 

A la pre-campanya de les darreres eleccions espanyoles van penjar aquest cartell on una mà amb una polsera amb la bandera espanyola llença a les escombraries l'Agenda 2030 i altres anatemes de la formació, com la bandera LGTBI, el logotip del moviment feminista, i sobretot una estelada independentista catalana.

[vegeu a la foto d'EFE la pancarta desplegada per Vox en un cèntric edifici de Madrid]

Vox està dominat pels falangistes i ultracatòlics, amb vinculacions a l'Opus Dei, i també inclou una part d'ultraliberals, que n'han quedat apartats. Si hi ha un model que caracteritza el seu estil és l'autoritarisme, que volen aplicar en un model de govern feixista i que coherentment també apliquen  en la dimensió interna fins a límits extrems. 

Respecte a Vox, és important entendre que, de manera diferent de les extrema dretes d'arreu d'Europa que tenen el boc expiatori en les persones vingudes de la immigració, en el cas espanyol el partit ha nascut i ha crescut en l'odi als catalans. És un odi cap a la nació que l'Estat encara no ha pogut subjugar. Curiosament, un odi intern, ja que ells consideren que els catalans som espanyols. 

L'odi als catalans és el que té un caràcter més fundacional i el que els permet marcar les diferències més clares respecte al PP. La resta d'odis venen per afegitó, i són els tradicionals d'aquests moviments, però la seva crescuda electoral ha vingut motivada pel conflicte Catalunya-Espanya, i per la presència pública que els mitjans de comunicació els han volgut donar en aquest debat.

És intel·lectualment i des d'un punt de vista de gestió dels valors dramàtic que un partit configuri la seva ideologia a la contra, i des de l'odi. Aspiren a un comandament únic, i per això enyoren el franquisme, amb una sola nació espanyola, amb una única religió, amb una obediència absoluta al líder, sense espai per a la diversitat de cap mena.

L'Agenda 2030 no és cap revolució. Senzillament parla de reduir les desigualtats i de fomentar el respecte a la diversitat. Per no parlar, no parla ni dels drets de les nacions a l'autodeterminació, ni del respecte als col·lectius LGTBI, ni de l'economia social... Fins i tot els països musulmans van aprovar-la. Però està en la seva natura oposar-se a tot, fer una esmena a la totalitat contra l'evolució del món vers la diversitat, negar les evidències com el canvi climàtic. Com la faula de la granota i l'escorpí, poden portar el món a l'autodestrucció amb ells inclosos perquè està en la seva natura no acceptar la realitat sinó pretendre conformar el món segons el prisma en què ells ho veuen tot.

Malaurament, no hi ha per part de la resta de forces polítiques espanyoles una capacitat de plantar cara des dels principis, com caldria. Sols poden discutir-los algunes qüestions. Però com que globalment tampoc creuen en el ple respecte a la diversitat tenim mala peça al teler. En la mesura que a tots ells atorguen més valor a la sagrada unitat d'Espanya que a la democràcia plena o el respecte a la diversitat plurinacional, Vox sempre tindrà les de guanyar.

Fins i tot com a partit poder decréixer, o desaparèixer tornant a integrar-se al PP, però el mal ja està fet. Sempre hi haurà la por que l'extrema dreta creixi i, en conseqüència, això justifica que el PP hagi de tenir un discurs ben nacionalista espanyol i agressiu amb Catalunya. Per altra banda, el PSOE entén que davant el PP ha de reforçar el seu discurs nacionalista espanyol, que de fet és on es troba més còmode. I més greu encara, Sumar també entén que cal no sortir de l'espanyolitat, encara que el discurs pugui aparentar més amable.

Els valors i els principis no van a la carta. Si algú creu en el respecte a la diversitat i en l'aprofundiment democràtic, no val a aplicar-ho solament amb la diversitat d'origen i de gènere... perquè aleshores no és un principi, és una opció de màrqueting. Com quan algú parla dels colors verd, roig i violeta, quan entre les persones de les seves bases algunes hi estaven a les antípodes (i en aquest cas ho puc valorar com a gest positiu). O com ho va ser Equo, en aquest cas d'una gran incoherència diria que fruit d'interessos personals. Les esquerres van viure unes dècades de gran satisfacció perquè tothom s'avergonyia de dir que era de dretes. Ara ja no és així i la feblesa d'una esquerra inconsistent fa que la partida del relat tombi cap a la dreta.

Efectivament, el que respresenta Vox va contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans. Hi va desacomplexadament. I lamentablement sense que ningú ofereixi un marc mental diferent per als espanyols. Vox fa l'esmena a la totalitat al sistema. Mentrestant, cap dels altres fa l'esmena a la totalitat al que representa l'extrema dreta i el nacionalisme espanyol.

[ARTICLE] "El propòsit empresarial, un mainstream emergent", per Josep Maria Canyelles a l'Economista.es

• elEconomista.es publica un article d'opinió de Josep Maria Canyelles sobre el propòsit empresarial amb motiu de la proclamació del Manifest per a una economia amb propòsit liderat per Respon.cat. 
• El Manifest per una economia amb propòsit, transversal de tot el moviment empresarial català, situa el propòsit empresarial com a tendència i com a oportunitat per a una competitivitat que satisfà no només les necessitats sinó les sensibilitats de la societat. 
• Les 250 empreses més compromeses, grans o petites ja s'hi han adherit i es comprometen a integrar un sentit de propòsit que abordi el valor compartit.

El propòsit empresarial, un mainstream emergent

Només fa dues dècades que el debat sobre la responsabilitat social corporativa començava a prendre embranzida, deixant enrere els enfocaments merament filantròpics o simplement marquetinians per passar a vincular-se al model d'empresa. S'ha progressat molt i ara abordem un salt nou: el propòsit.

Si bé als inicis el debat podia ser controvertit, ara ningú posa en dubte que estem davant un fenomen profund, que està canviant la manera de fer empresa i que deixa de ser una opció si es vol donar resposta a les demandes de la societat i a les sensibilitats dels diversos grups d'interès.

L'RSC té en compte tota l'organització i les seves interaccions. Entre les principals tendències dels darrers anys en destaquem tres: l'economia circular, l'empresa saludable i el bon govern, amb el sentit de propòsit com a gran referent. Encara afegirem que, des de fa pocs anys, emergeix una nova tendència, l'abordatge dels reptes socials, que ha passat d'un enfocament bonista i col·lateral a adquirir un sentit més estratègic per part d'algunes companyies. El motiu és que, contra les bones intencions de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 10, la reducció de les desigualtats fins i tot retrocedeix en alguns aspectes. Per tant, les nostres societats perden vertebració i capital social.

Agafant perspectiva, les empreses sabien gestionar la producció, el personal, el màrqueting... Però en aquests darrers lustres, quan les empreses han assumit que tenen una responsabilitat davant la societat -i no només davant la llei- han començat a incorporar com a part d'una gestió sistematitzada aspectes que abans s'abordaven des de la intuïció i les bones intencions. Ara, la gestió ambiental és gestió empresarial. La gestió dels usos del temps ho va sent. La gestió de la relació amb la comunitat sol ser encara reactiva. L'RSC ha suposat la incorporació de noves matèries a la gestió ordenada organitzacional.

Què aporta de nou el propòsit

Ara la introducció del propòsit suposa un pas molt rellevant. Sempre hem dit que l'RSC havia de ser part del model d'empresa, però sovint no ho acabava de ser. Algunes corporacions disposen de tota la formalització: memòria, codi ètic, materialitat, funció DiRSE... però sense capacitat d'influir en l'estratègia corporativa.

El propòsit empresarial impacta des de dalt. És la raó de ser de l'empresa més enllà de l'objectiu de generar beneficis. De vegades pot equivaldre a la missió, però es tracta d'un plantejament que no es queda en la simple intenció de crear valor econòmic sinó que pretén crear simultàniament valor econòmic i social, entenent per social tot aquell que requereix la societat, ja sigui ambiental, cultural, comunitari, etc.

El propòsit empresarial es basa en la idea que les empreses podem ser un agent de canvi positiu per a la societat i que podem fer servir la nostra influència per millorar el món que ens envolta.

Aquesta nova visió dels negocis implica que les empreses hem de comprendre que tenim una responsabilitat envers la societat en general, no només envers la propietat. Amb el propòsit, ara hi afegim més proactivitat: és el far per als esforços de l'empresa per millorar la societat. En la mesura que el propòsit focalitza la contribució fonamental a la societat i, per tant, és una tria estratègica que sovint esdevindrà un atribut de la proposta de valor, cal no deixar de banda una gestió robusta de l'RSC que tingui en compte tots els aspectes a partir de les inquietuds dels diferents grups d'interès, base sense la qual seria un risc.

Fem un canvi de perspectiva: mentre que un model basat en memòries mirava enrere, el propòsit mira endavant i ens diu què farem els propers anys per contribuir a la societat. Sense deixar de rendir comptes, donem resposta també a tota una nova generació de joves que en els processos de selecció ens demanen com la nostra organització vol fer realment un món millor, fins i tot, si cal, per mitjà d'activisme empresarial.

 

El Manifest, una aliança sense precedents per a les empreses amb propòsit

Les principals organitzacions empresarials del país, amb el lideratge de l'associació empresarial Respon.cat i la complicitat de la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​ens hem unit per promocionar el Manifest per una economia amb propòsit (www.empresesambproposit.cat), que fa una crida a les empreses a orientar-se a un propòsit de triple impacte, econòmic, social i ambiental. A més, també vol mostrar públicament com les empreses són motor de canvi des d'uns valors de compromís.

Més de 30 organitzacions empresarials, patronals, col·legis professionals, clústers, com Foment del Treball, Consell de Càmeres de Comerç de Catalunya, Pimec, CECOT, FemCat, Col·legi d'Economistes i altres hi donen suport, fet que suposa una declaració sense precedents Catalunya en el camp de l'RSC.

Les empreses que s'hi adhereixin es comprometen a elaborar el seu propi propòsit abans del 2025 i un pla d'acció que generi accions concretes i impacte abans del 2030. La iniciativa no està basada en cap certificació sinó concebuda perquè qualsevol empresa gran o petita pugui abordar el repte. Tampoc no té cap cost sinó que pretén fer arribar el debat i la gestió del canvi a l'empresariat català.

La ciutadania sap que les empreses tenen una capacitat creixent per transformar positivament el món. Hem de donar resposta positiva davant d'aquesta expectativa creixent. Les empreses som part de la solució: no ens podem quedar oferint només qualitat de producte quan el món necessita que, a més, fem un pas endavant aportant solucions a una humanitat que ha de fer front a múltiples reptes complexos.

Josep Maria Canyelles i Pastó 

Coordinador de Respon.cat

• Accés a l'article en PDF
• Accés a l'article a El Economista virtual
• Accés a la revista completa

[ARTÍCULO] "El propósito empresarial, un mainstream emergente", por Josep Maria Canyelles en elEconomista.es

• elEconomista.es publica un artículo de opinión de Josep Maria Canyelles sobre el propósito empresarial con motivo de la proclamación del Manifiesto por una economía con propósito liderado por Respon.cat. 
• El Manifiesto por una economía con propósito, transversal de todo el movimiento empresarial catalán, sitúa el propósito empresarial como tendencia y como oportunidad para una competitividad que satisfaga no sólo las necesidades sino las sensibilidades de la sociedad. 
• Las 250 empresas más comprometidas, grandes o pequeñas, ya se han adherido y se comprometen a integrar un sentido de propósito que aborde el valor compartido.

El propósito empresarial, un mainstream emergente

Sólo hace dos décadas que el debate sobre la responsabilidad social corporativa empezaba a tomar empuje, dejando atrás los enfoques meramente filantrópicos o simplemente marquetinianos para pasar a vincularse al modelo de empresa. Se ha progresado mucho y ahora abordamos un nuevo salto: el propósito.

Si bien en los inicios el debate podía ser controvertido, ahora nadie pone en duda que estamos ante un fenómeno profundo, que está cambiando la forma de hacer empresa y que deja de ser una opción si se quiere dar respuesta a las demandas de la sociedad y a las sensibilidades de los diversos grupos de interés.

La RSC tiene en cuenta a toda la organización y sus interacciones. Entre las principales tendencias de los últimos años destacamos tres: la economía circular, la empresa saludable y el buen gobierno, con el sentido de propósito como gran referente. Aún añadiremos que, desde hace pocos años, está emergiendo una nueva tendencia, el abordaje de los retos sociales, que ha pasado de un enfoque buenista y colateral a adquirir un sentido más estratégico por parte de algunas compañías. El motivo es que, contra las buenas intenciones del Objetivo de Desarrollo Sostenible 10, la reducción de las desigualdades incluso retrocede en algunos aspectos. Por consiguiente, nuestras sociedades pierden vertebración y capital social.

Cogiendo perspectiva, las empresas sabían gestionar la producción, el personal, el marketing... Pero en estos últimos lustros, cuando las empresas han asumido que tienen una responsabilidad ante la sociedad -y no sólo ante la ley- han empezado a incorporar como parte de una gestión sistematizada aspectos que antes se abordaban desde la intuición y buenas intenciones. Ahora, la gestión ambiental es gestión empresarial. La gestión de los usos del tiempo lo va siendo. La gestión de la relación con la comunidad suele ser aún reactiva. La RSC ha supuesto la incorporación de nuevas materias a la gestión ordenada organizacional.

Qué aporta de nuevo el propósito

Ahora la introducción del propósito supone un paso muy relevante. Siempre hemos dicho que la RSC debía ser parte del modelo de empresa, pero a menudo no acababa de serlo. Algunas corporaciones disponen de toda la formalización: memoria, código ético, materialidad, función DiRSE... pero sin capacidad de influir en la estrategia corporativa.

El propósito empresarial impacta desde lo alto. Es la razón de ser de la empresa más allá del objetivo de generar beneficios. A veces puede equivaler a la misión, pero se trata de un planteamiento que no se queda en la simple intención de crear valor económico sino que pretende crear simultáneamente valor económico y social, entendiendo por social todo aquel que requiere la sociedad, ya sea ambiental, cultural, comunitario, etc.

El propósito empresarial se basa en la idea de que las empresas podemos ser un agente de cambio positivo para la sociedad y que podemos utilizar nuestra influencia para mejorar el mundo que nos rodea.

Esta nueva visión de los negocios implica que las empresas debemos comprender que tenemos una responsabilidad hacia la sociedad en general, no sólo hacia la propiedad. Con el propósito, ahora añadimos mayor proactividad: es el faro para los esfuerzos de la empresa por mejorar la sociedad. En la medida en que el propósito focaliza la contribución fundamental a la sociedad y, por tanto, es una elección estratégica que a menudo se convertirá en un atributo de la propuesta de valor, no hay que dejar de lado una gestión robusta de la RSC que tenga en cuenta todos los aspectos a partir de las inquietudes de los distintos grupos de interés, base sin la que sería un riesgo.

Hacemos un cambio de perspectiva: mientras que un modelo basado en memorias miraba atrás, el propósito mira adelante y nos dice qué haremos en los próximos años para contribuir a la sociedad. Sin dejar de rendir cuentas, damos respuesta también a toda una nueva generación de jóvenes que en los procesos de selección nos piden cómo nuestra organización quiere hacer realmente un mundo mejor, incluso, si es necesario, por medio de activismo empresarial.

 

El Manifiesto, una alianza sin precedentes para las empresas con propósito

Las principales organizaciones empresariales del país, con el liderazgo de la asociación empresarial Respon.cat y la complicidad de la Cámara de Comercio de Barcelona, nos hemos unido para promover el Manifiesto por una economía con propósito (www.empresesambproposit.cat), que invita a las empresas a orientarse a un propósito de triple impacto, económico, social y ambiental. Además, también pretende mostrar públicamente cómo las empresas son motor de cambio desde unos valores de compromiso.

Más de treinta organizaciones empresariales, patronales, colegios profesionales, clusters, como Fomento del Trabajo, Consejo de Cámaras de Comercio de Cataluña, Pimec, CECOT, FemCat, Colegio de Economistas y otras, dan su apoyo, lo que supone una declaración sin precedentes en Cataluña en el campo de la RSC.

Las empresas que se adhieran se comprometen a elaborar su propio propósito antes de 2025 y un plan de acción que genere acciones concretas e impacto antes de 2030. La iniciativa no está basada en ninguna certificación sino concebida para que cualquier empresa grande o pequeña pueda abordar el reto. Tampoco tiene ningún coste, sino que pretende hacer llegar el debate y la gestión del cambio al empresariado catalán.

La ciudadanía sabe que las empresas tienen una capacidad creciente para transformar positivamente el mundo. Debemos dar respuesta positiva ante esta creciente expectativa. Las empresas somos parte de la solución: no podemos quedarnos ofreciendo solo calidad de producto cuando el mundo necesita que además demos un paso adelante aportando soluciones a una humanidad que debe hacer frente a múltiples retos complejos.

Josep Maria Canyelles i Pastó 

Coordinador de Respon.cat

• Acceso al artículo en PDF
• Acceso al artículo en El Economista virtual
• Acceso a la revista completa

Cal obrir el debat amb urgència: com abordem un nou contracte social

En els últims anys, la societat ha experimentat canvis significatius que han posat en qüestió el model social i econòmic actual. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la pandèmia mundial han demostrat que el sistema actual no és sostenible i que cal trobar solucions a aquesta situació.

Per això, cada vegada són més les veus que demanen la necessitat d'un nou Contracte Social que abordi els drets i deures, el repartiment de la riquesa i el finançament de les necessitats, la responsabilitat que cada actor té davant la societat, l'equilibri entre els diversos reptes socials, ambientals i econòmics, entre altres aspectes.

Per entendre què vol dir això, cal començar per entendre què és un Contracte Social. En essència, es tracta d'un acord que estableix les normes i les lleis que regulen la convivència en una societat determinada. Aquest acord es basa en la idea que tots els membres de la societat tenen drets i deures, i que aquests són respectats i protegits per les institucions públiques.

No obstant això, la realitat actual ha demostrat que l'actual contracte, elaborat després de la II GM i que va donar lloc a l'Estat del Benestar, té vies d'aigua i no està sabent abordar els reptes als quals ens enfrontem. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la polarització social són només alguns exemples de les amenaces que posen en perill la convivència pacífica i justa en la nostra societat.

Per això, cal consensuar un nou Contracte Social que abordi aquests reptes i que estigui basat en els valors de la justícia, la igualtat, la transparència i la sostenibilitat. Aquest nou acord hauria de reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat, des dels governs fins a les empreses i els ciutadans.

En termes pràctics, això implica un repartiment més just de la riquesa i una major inversió en les necessitats socials, com la salut, l'educació i la protecció social. També implica la necessitat de prendre mesures per abordar la crisi climàtica i protegir el medi ambient, així com la responsabilitat de les empreses per garantir que les seves pràctiques són sostenibles i respecten els drets humans.

En conclusió, la necessitat d'un nou Contracte Social és urgent i necessària per abordar els reptes als quals ens enfrontem com a societat. Aquest acord hauria de ser reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat. Només així podrem garantir una convivència pacífica i justa per a tothom.

 

N'hem parlat anteriorment:

• Respon.cat inicia la reflexió sobre un nou contracte social
• 27.1.23 Campuzano participa a la reunió plenària de l'Aliança Catalunya 2030
• 6.10.22 [VÍDEO] Els 12 minuts de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, sobre els reptes de la Responsabilitat Social al final de la Jornada Corresponsables #RSE #RSE #JAnuario2022BCN #ODS @Corresponsables17

Pot afectar el canvi climàtic el sentit de comunitat i el capital social?

El canvi climàtic és un desafiament mundial important que pot afectar significativament el sentit de comunitat i el capital social en diferents maneres. Aporto una reflexió en aquest sentit, connectant tots dos elements.

Fa anys la meva activitat de consultoria va acompanyada d'accions de formació diversa, i els continguts tant dels acompanyaments com de la docència han anat evolucionant segons les tendències en el marc del focus de la meva activitat, la responsabilitat social. És evident que el canvi climàtic ha esdevingut un aspecte central, cosa que de vegades comporta un menysteniment d'altres matèries, com ara la vertebració social.

Sempre explico que l'enfocament de responsabilitat social implica abordar la gestió de la complexitat. I en aquest cas pot ser interessant veure algunes connexions rellevants:

1. Reducció de recursos: El canvi climàtic pot afectar la disponibilitat i la qualitat dels recursos, com ara l'aigua i els aliments. Això podria portar a tensions i conflictes en les comunitats que competeixen pels recursos i minar-ne les relacions, tant entre els membres com entre comunitats diverses.

2. Estrès i ansietat: Els esdeveniments climàtics extrems, com les onades de calor, poden afectar la salut mental i emocional de les persones. Els desastres com ara les inundacions, els incendis forestals i les tempestes potencialment destructives poden causar molts danys i estrès emocional en les comunitats. També pot augmentar les disparitats econòmiques, que poden teniu un impacte negatiu en el benestar mental.

3. Desplaçaments poblacionals: El canvi climàtic pot causar inundacions, sequeres i incendis forestals, i com a conseqüència la pèrdua de llars. Les persones poden haver de moure's a altres llocs per sobreviure. Això pot afectar les comunitats en la mesura que es perden els membres de la comunitat i es canvien les dinàmiques socials. Les trenquen. I una derivada que a molta gent se li pot escapar: en el cas de certes cultures, pot suposar-ne l'extinció (Sense paraules: per què el canvi climàtic amenaça d'arrasar bona part de les llengües del planeta).

4. Deteriorament de la salut: El canvi climàtic pot portar a un augment de les malalties relacionades amb el calor i la salut, i fins i tot afectar el benestar de les persones dels grups més vulnerables. Aquest impacte pot augmentar la necessitat de suport i la solidaritat entre les comunitats.

Per contra, un element positiu pot ser la reacció:

5. Resiliència: El canvi climàtic pot portar les persones a unir-se per abordar-ne els efectes. Això pot conduir a la formació de comunitats més fortes i un augment del capital social. Les comunitats que actuen juntes tenen més recursos i suport per afrontar els reptes.

Estem davant d'una amenaça complexa que pot afectar significativament el capital social de les nostres societats. És important per a les comunitats treballar juntes per abordar aquest desafiament i construir resiliència per protegir-ne els membres i promoure relacions positives entre les diverses parts.

Però el repte no es limita a les relacions intra i inter comunitats sinó que cal un abordatge global: per una banda enfortint els sistemes de governança mundial i la seva efectivitat. I per altra banda, posar al dia el Contracte social, amb els drets i deures de la ciutadania i dels actors, donant lloc a uns nous pactes per garantir la seguretat i la confiança en una època en què la gent dels països rics ha perdut la seguretat de tenir un feina que els garantís viure dignament i la gent dels països del sud veuen com amb el canvi climàtic poden perdre el poc que tenien.

Per què són singulars els Premis Respon.cat i per què hauries d'assistir-hi?

Arriba la setena edició dels Premis Respon.cat, el gran espai de reconeixement de la responsabilitat social a Catalunya.

Quan es va posar en marxa Respon.cat, a mitjan 2014, vam abordar quines activitats havíem de prioritzar, entre les moltes coses que ens agradaria fer i les possibilitats reals d'engegar molts programes alhora. Fer uns premis era una de les accions lògiques que pertocaven a una entitat que havia nascut per a ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya. Però vam debatre si pel fet de ser una acció tan típica havíem de començar per aquí o deixar-ho per a més endavant.

La resposta fou sí a uns premis però amb un caràcter molt nostre. I què volia dir això? Doncs que no havien de servir per premiar les mateixes empreses de sempre en les mateixes matèries de sempre. Sense que això s'hagi d'entendre com a cap crítica a ningú, vam entendre que havíem d'aportar alguna cosa nova, havíem de crear valor. Intuíem com fer-ho i ho hem anat portant a la pràctica.

Volíem premiar coses diferents. I premiem la trajectòria en el compromís responsable. Però també la reforma horària, el voluntariat d'empresa o els territoris socialment responsables, per exemple, que no ho feia ningú. Volíem llançar un missatge de matèries que calia reconèixer, que tenien un caràcter innovador. 

 

Un pas enrere. Un dels reconeixements va ser per a la gestió de la diversitat d'origen però l'any passat vam deixar de fer aquesta modalitat ja que, malauradament, ens va costat molt de trobar empreses excel·lents en aquesta matèria. Fa reflexionar que en un país on la diversitat d'origen és tan present no ens aproximem gens a la realitat del món anglosaxó, tan capaç d'abordar i sistematitzar aquesta matèria.

Volem premiar tant empreses grans com pimes. I entre les pimes, tant mitjanes com petites! A banda dels premis a la trajectòria, que tenen modalitat per a empreses grans i per a pimes, en els altres reconeixements, obrim les portes a tota mena d'empreses i el fet de ser més grans no genera més avantatge!

Volíem divulgar les bones pràctiques. Els Premis no havien de ser merament un acte de reconeixement sinó que tot plegat havia de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques. Per això, unes setmanes després de l'acte de lliurament dels premis, s'organitza una jornada de transferència de les bones pràctiques.

Volíem posar-ho fàcil a les empreses. Algunes empreses començaven a estar cansades de presentar-se a tants premis havent d'emplenar molts formularis, mentre que altres no s'hi presentaven mai de manera que no tenien cap opció. Vam optar per crear unes comissions tècniques que facin la feina d'esbrinar quines empreses podien merèixer el reconeixement, fent que per a les empreses premiades o per al conjunt de les proposades la seva participació en el procés sigui una sorpresa; una merescuda sorpresa.

Volíem travar aliances. I per això Respon.cat disposa d'un Consell social, integrat pels principals organismes empresarials i socials catalans, que fan les aportacions de les propostes a partir del seu coneixement sectorial o territorial. D'aquesta manera, fem que els premis siguin realment els de tot Catalunya, que moltes organitzacions se'ls puguin sentir també seus, que tots puguem sumar.

Volíem fer-lo córrer pel territori. I estem fent les edicions imparells a Barcelona i les parells a altres ciutats. Així, hem fet actes a la Seu Vella de Lleida, a Girona i a Vilafranca del Penedès. Així els premis també són una mica més de tothom, i les pimes ubicades fora de la metròpoli barcelonina els poden veure com a més propers. 

Vam afegir reconeixements a persones. Vam considerar que també era bo reconèixer persones. Finalment la responsabilitat social d'una organització requereix lideratges ètics.

Volíem sorprendre! No la sorpresa per la sorpresa, sinó senzillament el resultat de fer una cerca de casos interessants que no tenen per què ser casos esperats. I moltes al llarg d'aquests anys han resultat francament interessants!

Us esperem aquest dimarts 24 de gener a les 17h a l’Acte de lliurament de Premis Respon.cat 2022, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Cal inscripció prèvia.

[ARTICLE] Hi som a temps?

• Com a segona part de l'article "De l’Edèn a l’esclafament global", publico aquesta reflexió on situo en l'RSE / RSC una expectativa positiva, sobretot pels canvis que les empreses amb un major sentit de propòsit puguin generar en els altres actors.
• Defenso que el sector públic ha de recuperar un paper més rellevant però que sols serà possible si aborda un canvi radical, tan radical com començar a orientar-se al bé comú, que és l'orientació missional que li hauria de donar sentit.
  

[responsabilitat] Sempre som a temps de fer-ho millor i de limitar l’impacte antropogènic damunt el Planeta. Però com més triguem i més feble sigui la resposta més gran serà la inèrcia i les conseqüències en les generacions futures. Com va dir el SG de NU amb motiu de l’aprovació de l’Agenda 2030: som la primera generació que pot acabar amb la pobresa i l’última que pot evitar la destrucció del Planeta.

La nostra generació té una responsabilitat més que històrica, civilitzatòria. Treballar per minimitzar l’impacte dels nostres pares en els nostres néts. I nosaltres, alhora agents actius i agents passius: n’estem començant a patir les conseqüències i encara no tenim el coratge de canviar radicalment el nostre model d’activitat per minimitzar els impactes negatius i maximitzar els positius.

[implicació] Seguint el model de l’RSC, no n’hi ha prou amb fer les coses bé, ser més sostenibles o actuar amb ètica: cal assegurar-ho per mitjà del diàleg amb els grups d’interès, implicar-los, fer-los part de la solució, fomentar la innovació social, crear valor compartit. És cert que la ciència no és una opinió però cal baixar a peu de carrer i debatre, escoltar, donar respostes, assumir els desconeixements. Com més la ciència és percebuda com política o defensada com una religió més s’alimenta la desconfiança i el negacionisme.

Cal abordar alhora solucions macro (canvi de models productius i reconversió d’activitats econòmiques) i solucions micro (canvi d’estils de vida). Totes dues es realimenten. I el paper de les empreses com a creadores de nous models d’activitats sostenibles i promotores de valors emergents és central: les polítiques saben expressar més el “què no”, mentre que les empreses innovadores saben trobar el “què sí”. Deixem-los espai i actuem com a ciutadania que exerceix el seu vot cada dia en el consum.

[transparència] La celeritat que es requereix per al canvi i la complexitat de canviar tantes coses sense que es desmunti tot plegat converteix la transparència en alguna cosa més que el sentit burocràtic que ha adquirit. D’una transparència basada en obligacions legals de rendició de comptes i un mecanisme preventiu de males pràctiques, cal passar a una oportunitat de compartir coneixement i bones pràctiques.

El repte és tan immens i holístic que no és viable pensar que sols es pot actuar amb planificació oficial: cal desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i interconnectar els nodes. La transparència és cabdal per afavorir que tots els actors puguin implicar-se en el repte.

[valor compartit] El màxim nivell de la responsabilitat d’una organització envers la societat és quan crea valor compartit partint de l’ètica i generant sostenibilitat. És a dir que crea simultàniament valor econòmic i valor social i fa créixer en la seva esfera d’influència la capacitat d’exercir aquesta responsabilitat.

En un territori socialment responsable diferents actors aborden els reptes de la comunitat per mitjà de la col·laboració i la innovació social. Ara el territori és el Planeta i cal generar moltes interaccions perquè les solucions apareguin orgànicament, adaptades als diferents contextos, amb la màxima diversitat, generant aprenentatges compartits. Per això la pregunta no és tant si hi som a temps sinó si en sabrem prou.

[activisme] Hi ha una part emergent del món empresarial, encara petita però ja significativa, que se sent amb seguretat, amb energia i amb prou sentit de propòsit per fer nous passos. Algunes han començat fins i tot a fer activisme empresarial, ocupant espais que anys enrere haurien estat més propis i exclusions del sector públic i el sector social. Cap part per ella mateixa és la solució però la confluència de diverses parts que actuïn amb determinació poden alterar el posicionament de les altres.  

Vull creure que el sector públic haurà de reaccionar i renovar-se per orientar-se al bé comú. Ho desitjo i ho considero un requeriment de salut democràtica imprescindible. Però també crec que sols ho farà si hi ha una pressió prou forta de la societat civil. I les ONG ja han assolit el clímax del seu potencial de canvi. Nous actors amb més poder han de situar-se en el tauler, en un moment en què tenim dos grans poders que juguen a la contra: mitjans de comunicació i xarxes socials.   

En síntesi, el sector públic ha de recuperar un paper més rellevant però que sols serà possible si aborda un canvi radical, tan radical com començar a orientar-se al bé comú, que és l'orientació missional que li hauria de donar sentit. I el compromís creixent per part d'una part del món empresarial, sumat al segment de ciutadania més conscient i compromesa, pot esdevenir decisiu, juntament amb les organitzacions que des de la societat civil han facilitat i sovint han liderat la presa de consciència.

[ARTICLE] De l’Edèn a l’esclafament global

• Els informes i les evidències que periòdicament ens mostren les conseqüències de l’escalfament global suposen un toc de realitat que se suma a la impotència per abordar plenament un model de desenvolupament sostenible, com si no ens hi juguéssim res. 
• M’ha sortir un article estival amb dos actes: primer un drama i, en la continuació, una proposta.

[orígens] La mitologia de moltes civilitzacions i religions presenten un món de felicitat abans d’un moment de condemna a conviure amb el mal. Tant al Jardí de l’Edèn com a la capsa de Pandora la causant que els mals s’escampin és una dona, si bé cal entendre-ho com un arquetipus positiu: la persona que té curiositat i que vol accedir al coneixement.

Seguint Harari, podríem entendre que els nostres avantpassats vivien feliços dedicant unes poques hores al dia a ser caçadors i recol·lectors. El pas al sedentarisme i al coneixement i pràctica de l’agricultura va convertir-nos en una espècie esclava del blat, i fins avui que som esclaus d’una tecnologia dissenyada per ser facilitadora.

[cruïlla] Faig aquesta referència als nostres inicis com a espècie desenvolupadora de tècniques per fer un salt fins a la cruïlla civilitzatòria actual. En pocs milers d’anys hem esdevingut l’espècie dominadora del Planeta, sense gairebé esdevenir conscients de la capacitat de destrucció total que hem assolit, incloent l’autodestrucció.

És un moment tan transcendental en termes de civilització que el podem fer equivaldre a aquell moment de pas de les tribus nòmades a la creació dels primers imperis. Tanquem el nostre post-jardí de l’Edèn i potser el trobarem a faltar si es fan realitat els pitjors escenaris al voltant de l’escalfament del Planeta. Serem a temps d’evitar-ho?

[arrogància] Vam devorar la poma de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal. Estava en la nostra condició d’éssers humans. En sabem tant de tot que pensem que podem arribar a fer front a totes les incertes. Qualsevol desafiament és vist com una oportunitat de guanyar poder i fer calaix. Imprudents, no atenem les externalitats d’un coneixement limitat.

Tenim tant coneixement que podem alterar la mateixa fórmula de la vida jugant a déus. Segurament és inevitable perquè forma part de la nostra condició segons el model civilitzatori de progrés sense límits: d’Alfa a Omega a tota velocitat, pel camí del progrés desbocat, sense límits ètics, pel camí de terra cremada. I estem arribant a Omega.

[esdevenidor] Vam riure quan alguns presagis anunciats per antigues civilitzacions dataven al voltant del canvi de mil·lenni la fi de la humanitat tal com l’hem entesa fins ara. Doncs potser ho van encertar de ple si els pitjors auguris expressats per la ciència actual es demostren certs.

Estem vivint en directe com som novament expulsats d’un segon Edèn en què hem pogut sublimar les maltempsades en un sentit de progrés cap a algun paradís material o immaterial. Ara més aviat sembla que ens acostem a les calamitats d’un natura revoltada: l’escalfament i l’esclafament global. Catastròfic? No es percep gaire determinació entre qui té les regnes.

(la segona part promet ser més positiva i propositiva): Hi som a temps?

[ARTICLE] Algú pot anar vestit de Shein a un concert de ColdPlay: convivència de tendències divergents en responsabilitat social empresarial

A mesura que l'RSC ja no és solament la gestió d'uns compromisos ètics i de sostenibilitat sinó que va esdevenint un model de competició és normal que algunes empreses en facin bandera mentre que altres no hi facin ni un mínim esforç. Competir amb una estratègia és una elecció. I aquests dos casos d'actualitat, que corresponen a dos sectors d'activitat econòmica ben diferents, ens ho mostren bé.

Dos sectors ben diferents

Un és del sector de la moda tèxtil, un sector que fa molts anys que és observat amb lupa pels seus impactes laborals, ambientals, econòmics, socials... Les grans empreses del sector han anat avançant en la gestió de l'RSC si bé arrosseguen un pecat original que impossibilita l'excel·lència en responsabilitat social: el model de moda ràpida, que obliga a generar col·leccions noves contra rellotge amb renovació constant d'estocs i foment d'una cultura del consum poc sostenible. Per sota, petites empreses han optat per competir amb models intensos de responsabilitat social i arribar a segments de clientela sensible, però sense capacitat per fer trontollar el model dominant.

L'altre és un sector sobre el qual no hi havia tantes expectatives perquè quan parlem de cultura i espectacle els enfocaments de sostenibilitat encara tenen un caràcter de valor afegit, sense una exigència tan gran com hi pugui haver en el tèxtil, a banda de la diferència evident d'impacte.

Tendències i inèrcies

Seria fàcil pensar que en el sector tèxtil hi ha una tendència i que, encara que els costi, qualsevol empresa hauria d'anar incorporant bones pràctiques, si no és que es conformi en restar en la mediocritat o bé estar exposada a litigis permanents i pèrdua reputacional. 

Pel contrari, en el sector dels espectacles, la tendència s'està produint més per part dels organitzadors dels esdeveniments, començant pels grans esdeveniments esportius per exemple. Però encara no hi havia una expectativa en el compromís avançat per part dels grups musicals. Per tant, per inèrcia es podria anar fent, anar-hi anant, sense un escrutini públic perjudicial.

Dues opcions estratègiques

Us presento dos casos contraintuitius: Shein i ColdPlay. Què passa si quan el sector de l'espectacle musical encara no disposa d'abanderats de la sostenibilitat algú l'aixeca primer? Què passa si, encara que la sostenibilitat sembli el discurs dominant, algú opta per atendre les demandes d'un segment de mercat al marge de cap compromís? En positiu i en negatiu, representen dos bons contraexemples.

No és que altres grups musicals no hagin incorporat bones pràctiques, però és que ColdPlay n'ha fet bandera. Van suspendre concerts i ara, quan han pogut millorar els impactes, hi tornen. Casualment han tingut la pandèmia pel mig, fet que minimitza les pèrdues en aquests dos anys però que els dona una pàtina de credibilitat i autenticitat i, per això, els situa en una de les tendències més interessants: l'activisme empresarial com a expressió d'un sentit de propòsit. El fet de ser els primers augmenta el retorn del compromís ja que passa no solament un valor de l'organització sinó que esdevé un atribut, és a dir, un valor que forma part de la proposta de valor.

La banda musical Coldplay va cancel·lar la seva gira del 2019 amb el propòsit de no afectar més el medi ambient i va difondre la Playlist for Earth amb la finalitat que la música sigui el motor de canvi que el planeta necessita. I aquest treball ara es veurà reflectit a la seva gira 2022 amb un seguit de compromisos ambiental. Aprofitant que avui s'ha sabut que el proper estiu tornaran a Barcelona, aportem els 30 compromisos de la banda en aquesta entrada: 30 compromisos ambientals de Coldplay per a la seva gira 2022.

El cas de Shein

Pel que fa a Shein, podríem fer la següent reflexió: fa dos o tres decennis algunes empreses van recuperar el sentit d'estratègia mirant de diferenciar-se respecte a un model que havia esdevingut gairebé únic, competir pel preu minimitzant costos. L'opció de Shein és tornar al model de preus baixos sense matisos i tornant a la casella de sortida pel que fa al nul interès per les externalitats generades. 

En defensa del model estratègic de preus baixos, també anomenat d'excel·lència operativa, hem de dir que no ha de suposar una pèrdua de qualitat ni té perquè desconsiderar l'aplicació de pràctiques de responsabilitat social. Es pot estar en un model que minimitzi costos i tingui una operativa excel·lent fent les coses bé. Però aquest no és el cas de Shein, que sembla que no es preocupa gaire ni per la qualitat, ni per l'RSC, ni pel compliment legal. 

I també fan bandera del seu model. S'ho poden permetre perquè, al costat d'una generació de joves molt compromesos, encara hi ha un gran gruix de la població i també molta gent jove que no creuen que la sostenibilitat del Planeta hagi de passar pel seu propi sacrifici, ja que així és com ho deuen interpretar. Shein promociona la idea de posar-se una peça dues vegades i comprar-ne una de nova. De fet, no han fet sinó portar al límit el model que va engegar Inditex. A més, gairebé tot el que produeixen és amb polièster, que ve del petroli i cada peça embolicada amb bosses de plàstic. 

Amb menys de quinze anys de vida, l’empresa xinesa Shein ha crescut a un ritme estratosfèric i ha aconseguit desafiar per complet la indústria de la moda ràpida (fast fashion): valorada en 100.000 milions de dòlars, val tant com Zara i H&M junts. Han copiat un model d'èxit netejant-lo de qualsevol sobrecost, inclosa la qualitat. Malgrat que ens agrada dir que no hem de mirar el cost de la qualitat i de la sostenibilitat sinó el cost de la no-qualitat i la no-sostenibilitat... però en aquest cas la fórmula no aplica perquè està pensada per un entorn en què l'empresa vulgui perdurar en el temps i en què el context de negoci (social i legal) es mostri mínimament exigent. 

Però en aquest cas no és així. Shein és l’exemple de negoci que creix molt ràpidament, es manté un temps i quan la fórmula s’esgota, desapareix, diu un expert. Ho podeu llegir a Vilaweb: El fenomen Shein: què s’amaga darrere el gegant de la moda que fa la competència a Inditex? Algoritmes agressius i ‘hauls’ a TikTok, així és com la marca xinesa arrasa entre els joves. S'hi diuen coses com ara: Molts clients es queixen que hi ha coses que no arriben o que no són com s’esperaven, però això no sol ser un factor per a deixar de comprar-hi: “Com que són compres que es fan en massa, en grans volums, a la majoria d’usuaris els compensa. Si demanen deu peces i els n’arriben vuit, com que en conjunt els ha sortit molt barat, ho accepten”, diu Bornao. Per una altra banda, els productes que es retornen, poques vegades arriben fins al magatzem. La majoria s’acumulen en abocadors, atès que resulta més econòmic destruir-los que fer-los arribar al punt d’origen.

La gran diferència amb el model de baix preu dominant de fa uns lustres no és solament aquesta manca de responsabilitat, és que aquesta es basa en algoritmes intel·ligents capaços de saber tot allò que vol el consumidor. Això els permet no abordar les expectatives segons les quals cada cop l'RSC serà més important sinó centrar-se en ara i aquí: servir el que vol la gent a costa de cremar-ho tot. Incompliments, plagis, insostenibilitats, explotació, opacitat, falsedats...

I doncs?

Ens trobem un cop més davant la incapacitat i lentitud per part de les administracions públiques. De fet, ni n'he parlat en la reflexió. Però és evident que alguna cosa més haurien de fer.

Urgeix incrementar la consciència social: una mateixa persona pot anar a un concert de ColdPlay vestida amb Shein. El fet que hi hagi empreses amb propòsit i que mostrin el seu activisme públicament hi ajuda. Però aquesta és una feina de tots els actors.

Cal fer un abordatge holístic per part de les empreses: la responsabilitat social afecta a tots els vectors d'impacte. Està molt bé que ColdPlay faci activisme sols en la matèria ambiental, però seria bo que el model de gestió fos complet. Desconec, per exemple, com gestionen la fiscalitat, i ho poso sols a títol d'exemple sense cap intencionalitat.

Ens cal també fer denúncia social, si bé el fet que no tinguin establiments físics no ho posa fàcil. Cal traslladar socialment les conseqüències concretes que té el comportament corporatiu d'una empresa com aquesta.

Cal contribuir a posar en valor el que fan les empreses més compromeses socialment, no sols per premiar-les en el mercat sinó per transmetre a la població i especialment a les noves generacions que hi ha maneres diferents de fer les coses.

[ARTÍCULO] Alguien puede ir vestido de Shein a un concierto de ColdPlay: convivencia de tendencias divergentes en responsabilidad social empresarial

A medida que la RSC ya no es sólo la gestión de unos compromisos éticos y de sostenibilidad sino que se va convirtiendo en un modelo de competición es normal que algunas empresas hagan bandera de ello mientras que otras no hagan ni un mínimo esfuerzo. Competir con una estrategia es una elección. Y estos dos casos de actualidad, que corresponden a dos sectores de actividad económica muy distintos, nos lo muestran bien claro.

Dos sectores muy diferentes

Uno es del sector de la moda textil, un sector que hace muchos años que es observado con lupa por sus impactos laborales, ambientales, económicos, sociales... Las grandes empresas del sector han ido avanzando en la gestión de la RSC si bien arrastran un pecado original que imposibilita la excelencia en responsabilidad social: el modelo de moda rápida, que obliga a generar nuevas colecciones contra reloj con renovación constante de stocks y fomento de una cultura del consumo poco sostenible. Por debajo, pequeñas empresas han optado por competir con modelos intensos de responsabilidad social y llegar a segmentos de clientela sensible, pero sin capacidad para hacer tambalear el modelo dominante.

El otro es un sector sobre el que no existían tantas expectativas porque cuando hablamos de cultura y espectáculo los enfoques de sostenibilidad todavía tienen un carácter de valor añadido, sin una exigencia tan grande como pueda haber en el textil, aparte de la diferencia evidente de impacto.

Tendencias e inercias

Sería fácil pensar que en el sector textil hay una tendencia y que, aunque les cueste, cualquier empresa debería ir incorporando buenas prácticas, a no ser que se conforme en permanecer en la mediocridad o bien estar expuesta a litigios permanentes y pérdida reputacional. 

Por el contrario, en el sector de los espectáculos, la tendencia se está produciendo más por parte de los organizadores de los eventos, empezando por los grandes eventos deportivos por ejemplo. Pero todavía no existía una expectativa en el compromiso avanzado por parte de los grupos musicales. Por tanto, por inercia se podría ir haciendo, pasito a pasito, sin un escrutinio público perjudicial.

Dos opciones estratégicas

Os presento dos casos contraintuitivos: Shein y ColdPlay. ¿Qué ocurre si cuando el sector del espectáculo musical todavía no dispone de abanderados de la sostenibilidad alguien lo levanta primero? ¿Qué ocurre si, aunque la sostenibilidad parezca el discurso dominante, alguien opta por atender a las demandas de un segmento de mercado al margen de ningún compromiso? En positivo y negativo, representan dos buenos contraejemplos.

No es que otros grupos musicales no hayan incorporado buenas prácticas, pero es que ColdPlay ha hecho bandera de ello. Suspendieron conciertos y ahora, cuando han podido mejorar los impactos, vuelven. Casualmente han tenido la pandemia de por medio, lo que minimizó las pérdidas en estos dos años pero que les da una pátina de credibilidad y autenticidad y, por eso, los sitúa en una de las tendencias más interesantes: el activismo empresarial como expresión de un sentido de propósito. El hecho de ser los primeros aumenta el retorno del compromiso ya que pasa a ser no sólo un valor de la organización sino que se convierte en un atributo, es decir, un valor que forma parte de la propuesta de valor.

La banda musical ColdPlay canceló su gira de 2019 con el propósito de no afectar más al medio ambiente y difundió la Playlist for Earth con el fin de que la música sea el motor de cambio que el planeta necesita. Y este trabajo ahora se verá reflejado en su gira 2022 con una serie de compromisos ambientales. Aprovechando que hoy se ha sabido que el próximo verano volverán a Barcelona, ​​aportamos los 30 compromisos de la banda en esta entrada: 30 compromisos ambientales de Coldplay para su gira 2022.

El caso de Shein

En cuanto a Shein, podríamos hacer la siguiente reflexión: hace dos o tres decenios algunas empresas recuperaron el sentido de estrategia tratando de diferenciarse respecto a un modelo que se había convertido en casi único, competir por el precio minimizando costes. La opción de Shein es volver al modelo de precios bajos sin matices y volviendo a la casilla de salida en lo que respecta al nulo interés por las externalidades generadas. 

En defensa del modelo estratégico de precios bajos, también llamado de excelencia operativa, debemos decir que no debe suponer una pérdida de calidad ni tiene por qué desconsiderar la aplicación de prácticas de responsabilidad social. Se puede estar en un modelo que minimice costes y tenga una operativa excelente haciendo las cosas bien. Pero éste no es el caso de Shein, que parece que no se preocupa demasiado ni por la calidad, ni por la RSC, ni por el cumplimiento legal. 

Y también hacen bandera de su modelo. Pueden permitírselo porque, junto a una generación de jóvenes muy comprometidos, todavía hay un gran grueso de la población y también mucha gente joven que no creen que la sostenibilidad del Planeta tenga que pasar por su propio sacrificio, ya que así es como lo deben interpretar. Shein promociona la idea de ponerse una pieza dos veces y comprar una nueva. De hecho, no han hecho sino llevar al límite el modelo que puso en marcha Inditex. Además, casi todo lo que producen es con poliéster, que viene del petróleo y cada prenda llega envuelta con bolsas de plástico. 

Con menos de quince años de vida, la empresa china Shein ha crecido a un ritmo estratosférico y ha conseguido desafiar por completo a la industria de la moda rápida (fast fashion): valorada en 100.000 millones de dólares, vale tanto como Zara y H&M juntas. Han copiado un modelo de éxito limpiándolo de cualquier sobrecoste, incluida la calidad. Aunque nos gusta decir que no debemos mirar el coste de la calidad y de la sostenibilidad sino el coste de la no-calidad y la no-sostenibilidad... pero en este caso la fórmula no aplica porque está pensada para un entorno en que la empresa quiera perdurar en el tiempo y en el que el contexto de negocio (social y legal) se muestre mínimamente exigente. 

Pero en ese caso no es así. Shein es el ejemplo de negocio que crece muy rápidamente, se mantiene un tiempo y cuando la fórmula se agota, desaparece , dice un experto. Se puede leer en Vilaweb: El fenómeno Shein: ¿qué se esconde tras el gigante de la moda que hace la competencia en Inditex? Algoritmos agresivos y 'hauls' en TikTok, así es como la marca china arrasa entre los jóvenes. Se dicen cosas como: Muchos clientes se quejan de que hay cosas que no llegan o que no son como se esperaban, pero esto no suele ser un factor para dejar de comprar: “Como son compras que se hacen en masa, en grandes volúmenes, a la mayoría de usuarios les compensa. Si piden diez piezas y llegan ocho, como en conjunto les ha salido muy barato, lo aceptan”, dice Bornao. Por otra parte, los productos que se devuelven, rara vez llegan hasta el almacén. La mayoría se acumulan en vertederos, dado que resulta más económico destruirlos que hacerlos llegar al punto de origen.

La gran diferencia con el modelo de bajo precio dominante de hace unos lustros no es sólo esa falta de responsabilidad, es que ésta se basa en algoritmos inteligentes capaces de saber todo lo que quiere el consumidor. Esto les permite no abordar las expectativas según las cuales cada vez la RSC será más importante sino centrarse en aquí y ahora: servir lo que quiere la gente a costa de quemarlo todo. Incumplimientos, plagios, insostenibilidades, explotación, opacidad, falsedades...

¿Y entonces?

Nos encontramos una vez más ante la incapacidad y lentitud por parte de las administraciones públicas. De hecho, ni he hablado de ello en la reflexión. Pero es evidente que algo más deberían hacer.

Urge incrementar la conciencia social: una misma persona puede ir a un concierto de ColdPlay vestida con Shein. El hecho de que haya empresas con propósito y que muestren su activismo públicamente ayuda. Pero éste es un trabajo de todos los actores.

Es necesario realizar un abordaje holístico por parte de las empresas: la responsabilidad social afecta a todos los vectores de impacto. Está muy bien que ColdPlay haga activismo sólo en la materia ambiental, pero sería bueno que el modelo de gestión fuera completo. Desconozco, por ejemplo, cómo gestionan la fiscalidad, y lo pongo solo a título de ejemplo sin intencionalidad alguna.

Debemos también hacer denuncia social, si bien el hecho de que no tengan establecimientos físicos no lo pone fácil. Es necesario trasladar socialmente las consecuencias concretas que tiene el comportamiento corporativo de una empresa como ésta.

Hay que contribuir a poner en valor lo que hacen las empresas más comprometidas socialmente, no sólo para premiarlas en el mercado sino para transmitir a la población y especialmente a las nuevas generaciones que existen diferentes maneras de hacer las cosas.

Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps

Acceder a la definición en castellano

Al 2007 i al 2014 vaig elaborar i fer públiques sengles definicions de Responsabilitat Social. Són les que en cada període he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits.

Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut vuit i quinze anys des d'aquells redactats i que fa divuit anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir. 

No suposa cap gran canvi sinó senzillament la incorporació d’alguns conceptes que han anat esdevenint part central de la responsabilitat social i, de fet, el reflex del model de la Pauta de progrés que vaig modelitzar al 2011. 

En el seu moment, per tal de ser transparent, vaig explicar els canvis a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys. També ara explico els canvis fets a Explicació de la definició actualitzada de Responsabilitat Social Corporativa.

Nova definició que faré servir a partir d'ara: 

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.

En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa compromesa corporativament amb la societat i amb una excel·lència social que li permet crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora, per a tots els grups d’interès.

L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (propietat, equip intern, clientela, ciutadania, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...). L’RSC no es limita a donar resposta de manera reactiva sinó que suposa complir i posar al dia permanentment els compromisos presos per l’organització [vg. etimologia]. 

L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments. 

Les tendències actuals en RSC precisament tendeixen a trencar els marcs departamentals i obliguen a interrelacionar àrees: economia circular, empresa saludable, bon govern i propòsit empresarial, o un renaixement de les matèries socials ara com a component estratègic. 

Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecta els diferents vectors, i es desenvolupa amb un sistema de gestió de millora contínua que permet identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes. 

Algunes iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueixen a marcar un full de ruta i ajuden a prioritzar ja que metodològicament actuen com la veu de la Humanitat, expressada per Nacions Unides, a partir dels grans consensos entre les parts. 

L'RSC va néixer com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur. 

La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...

El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf.