[Responsabilitat Global] ODS: Desenvolupament sostenible i diversitat lingüistica · Especial Dia de la Llengua Febrer 2018

 

[ca] Si no veus correctament aquest butlletí: Versió català ESPECIAL DIA DE LA LLENGUA 2018

[es] Si no ves correctamente este boletín: Versión castellano ESPECIAL DÍA DE LA LENGUA 2018

Aquest butlletí mensual té per objectiu ajudar a promoure la cultura de la Responsabilitat Social en empreses i organitzacions

[VÍDEOS] Dia Internacional de la Llengua (UNESCO) 2018

Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes, i amb l’objectiu de fomentar la importància de la diversitat lingüística i el plurilingüisme.

Amb aquest apunt en el bloc ens sumem a aquesta celebració, com ja hem fet en altres ocasions anteriorment. Aporto quatre materials audiovisuals sobre RSE i llengua, dues conferènciaesen castellà fetes en jornades al País Basc, una entrevista en català feta com a material docent de la UOC, i una taula rodona de comunicació i empresa al Congrés Convit:
 

Data: 2 març 2017
 
Conferencia de Josep Maria Canyelles sobre RSE i llengües a Oarsoaldea (Euskadi)


 
 
Data: 25 maig 2012
Entrevista amb Josep M. Canyelles sobre RSE i llengües per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural.



 

Data: 29 nov. 2011
2011-11-17 30+10 mintegia.Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Global

 

 

 

 

El 2n Congrés CONVIT fa una crida a la presentació d'experiències (2011). Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50. CLIQUEU A LA IMATGE

 

 

 

Articles i reflexions

Gestionar l'RSE: n'hi ha prou amb superar la llei?

Sovint es diu que la responsabilitat social parteix del compliment de la llei. Però complir la norma pot anar associat a limitar-se a complir-ne l'articulat de tal manera que no es doni resposta efectiva a allò que aquesta pretenia. L'enfocament del compliance està adquirint molta importància, cosa que és molt positiva, però sota un enfocament preventiu legalista no es garanteix necessàriament que integri uns valors de responsabilitat envers la societat. En darrer terme podríem trobar el frau de llei.
 
Una empresa que gestioni la responsabilitat social ha partir d'un compromís ètic formalitzat d'alguna manera, perdurable en el temps i coherent en la transversalitat dins l'organització. Aquests compromisos han de generar sostenibilitat en tots els vectors d'impacte, econòmic, laboral, social, ambiental i bon govern.
 
Però cal una metodologia de gestió que acompanyi i desenvolupi aquest punt de partida ètic i aquesta finalitat sostenible. Aquesta metodologia, si parlem d'RSE, requereix prendre consciència del context ètic o de sostenibilitat de l'empresa, cosa que implica diàleg amb grups d'interès i definició de la materialitat. També cal rendir comptes amb transparència, però quedem-nos ara en la comprensió de què vol dir per a una empresa en concret, en un sector, en un mercat, en una societat, actuar de manera socialment responsable.
 
Gestionar l'RSE no és com un check list. No és tan fàcil. Té la complexitat que no és el mateix per a cada organització, la qual ha de fer aquest esforç de comprendre, d'imbuir-se d'uns valors, de trobar les millors pràctiques... Comprendre el propi context de sostenibilitat és clau. Això vol dir comprendre què espera la societat de la nostra empresa, fent esment a tots els grups d'interès que tinguem, els que plantegin demandes legítimes i especialment alineades o no discrepants amb l'ètica i la sostenibilitat.
 
El marc legal no és sols un límit a partir del qual podem començar a fer RSE. És alguna cosa més. Les lleis -si no és que han quedat desfasades- també són una manera de comprendre què és el que la societat espera de les empreses, segons com el legislador ho ha interpretat. I en aquest sentit, en una gestió socialment responsable no tocaria sols complir l'articulat de la llei sinó sentir-se coresponsable del que la regulació pretenia per al bé comú de la societat.
 
No és estrany que empreses que fan poc més que complir la normativa ambiental mostrin al web corporatiu una gran sensibilitat envers el medi ambient. No és dolent ja que contribueixen a expressar un compromís envers els valors ambientals i implica que el compliment no és solament perquè una llei hi obliga sinó perquè és la voluntat de la societat, la qual és compartida per aquella empresa que vol sentir-se i ser reconeguda com a part de la societat, no solament d'un mercat sotmès a unes regulacions.
 
Seria bo que en matèries com la llengua es pogués fer un abordatge similar. La gestió de la diversitat és fonamental dins de l'RSE. I la llengua, com la cultura en general, forma part d'una àrea de diversitat molt important. De fet, és una àrea que per les sensibilitats que mou, seria bo que més empreses abordin proactivament i amb responsabilitat social i no deixin solament en mans de la política. Una organització es podria remetre als acords internacionals sobre la matèria. I per descomptat, també a les constitucions de cada país, de manera que una empresa es podria preguntar, en el nostre cas, què fa per donar compliment a allò que preveu la Constitució espanyola en el respecte i protecció de la riquesa que suposen les diferents llengües. O anant més enllà, com una empresa aplica el criteri segons el qual a l'estat hi ha nacionalitats i regions. I això mateix respecte al que preveu l'Estatut o altres desplegaments normatius. Finalment la pregunta seria, com l'empresa dona resposta a una voluntat de la societat de garantir l'ús social d'una llengua, fet que en part però no plenament queda recollit en l'articulat d'algunes lleis.
 

Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses s’haurien de moure entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat) i el de responsabilitat social (ser sensible a les inquietuds de la societat). Al costat de la regulació normativa, l’RS obre les portes a un marc de relació en el qual les empreses puguin desenvolupar compromisos a partir d’una millor comprensió de les demandes de la societat, dialogant amb grups d’interès i trobant les millors pràctiques.

En conclusió, per gestionar l'RSE no n'hi ha prou amb complir l'articulat de la norma i anar una mica més enllà. Cal complir l'expectativa que té la societat sobre aquella matèria i que el legislador ha redactat en forma normativa, fet que implica comprendre els interessos de la societat i el propi context de sostenibilitat. I una altra reflexió diferent que ara no toca és la que correspondria a la mala legislació, l'acumulació desordenada i sobreposada, els marcs que han quedat desfasats pel pas del temps i per l'evolució de la mentalitat social, o aquelles normes que no s'adequen als estàndards d'una cultura democràtica que la humanitat demana. 
 

La UNESCO celebra el Dia de la Llengua amb el repte de preservar la diversitat lingüística per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

 
Avui 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua materna, promogut per la UNESCO. El lema que ha escollit per a celebrar l'edició d'enguany 2018 és preservar la diversitat lingüística i promoure el plurilingüisme per donar suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, continguts a l'Agenda 2030.

Els ODS estan plantejats transversalment i els temes de diversitat lingüística i cultural es poden vincular a diferents objectius, especialment l'Objectiu 4: Garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida,  l'Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives, i el Objectiu 11: Fer les ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles, el 4 en el camp educatiu, el 16 en el camp de governança i l'11 quant a les ciutats i territoris. De fet, la meta quarta de l'11 estableix: Enfortir els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.

Però també l'Objectiu 8: Fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom i l'Objectiu 12: Garantir models de consum i producció sostenibles pel que fa més directament a les empreses tant internament com externament.

Encara podríem afegir l'Objectiu 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats a partir del sentit modern de la salut. I en els casos de comunitats indígenes també caldria incloure l'Objectiu 10: Reduir la desigualtat dins i entre els països

 
             

 

Publicacions, estudis i treballs de camp de Responsabilitat Global

"Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès". Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2010)

Bones Pràctiques de Responsabilitat Social en aspectes lingüístics (2010). Entrevistes sobre RSE amb unes 30 empreses, on hem tractat el tema d’RSE i llengua, i que han donat lloc a fitxes d’RSE (2006-2010)

Estudi per a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya titulat: “La materia linguistica en el marc de l'RSE” (152 pàgs) (2007). D'aquest estudi se'n va donar comptes al Parlament: Informe sobre la matèria lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses (RSE)

 

Articles recomanats

· 13.5.16 Responsabilitat social davant grups d'interès diferents (Article publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret

· Article per a la revista Dret i Llengua: "Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses" (desembre 2010)

· Entrevista a la revista Consumidor (2010)

· Article per a la revista Llengua i Ús: “Llengua i Responsabilitat Social de les Empreses” 

· Altres articles i continguts de Responsabilitat Global en matèria d'RSE i llengua