Si no veus correctament aquest butlletí: Aquest butlletí mensual té per objectiu ajudar a promoure la cultura de la Responsabilitat Social en empreses i organitzacions |
|
L'RSE, les contradiccions i els dirse
Indicis de recuperació de l'humanisme. La simplicitat en la presa de decisió dels antics executius agressius, basada en un criteri simple de rendibilitat crematística, es començava a esquerdar i guanyaven pas no solament models de gestió que incorporaven la responsabilitat social, més atenta a la gestió de la complexitat, sinó que fins i tot tècniques de relaxament personal i de centrament, com el mindfulness, esdevenien moda. Ampliar la mirada i posar la persona en el centre implicava l'adopció d'un programa molt més humanista que la bogeria destructiva precedent, que cremava les persones, alterava la salut mental, creava greus ineficiències socials i posava el Planeta al límit. L'enfocament de gestió de la responsabilitat social es basa no sols en generar sostenibilitat (resultats) sinó que ha de partir d'un compromís ètic i ha d'incorporar una metodologia de diàleg amb els grups d'interès, de comprensió dels temes rellevants i de transparència i rendició de comptes. No pot fallar cap dels seus elements, si bé una organització que s'hi iniciï pot tenir molt desenvolupat algun element i gens un altre, mancança que caldrà anar corregint al llarg d'un procés sense fi, basat en la presa de consciència, l'aprenentatge, i la incorporació de bones pràctiques. Les contradiccions són inevitables i gairebé inherents al model, en la mesura que no hi ha solucions definitives, ja que no parlem d'una ètica immaculada sinó de tenir en compte unes inquietuds de la societat que van evolucionant constantment; d'incorporar les millors solucions tècniques que van apareixent en un joc de vegades de prova-error; i encara ens trobem que els interessos i inquietuds dels diferents grups d'interès, que tenen diferents punts de vista, prioritats i capacitat d'incidència, ens aboquen a un equilibri sempre inestable, incert, imperfecte. L'àrea que en una organització gran assumeix l'RSE es troba en un terreny d'alta tensió ètica per tal com les persones que hi treballen, els dirse i conjunt de l'equip, solen tenir un sentit de compromís ètic elevat -ja sigui perquè la funció els ha permès desenvolupar-lo o perquè aquesta sensibilitat els ha portat a dedicar-s'hi. Aquesta sensibilitat topa sovint amb un grau inferior de sensibilitat en altres àrees de l'empresa (relació interpersonal i entre àrees), amb una dificultat per influir en la presa de decisions, i amb uns resultats globals i departamentals per sota del que trobarien desitjable. Els equips d'RSE poden estar patint una pèrdua de prestigi, després d'uns anys en què van poder generar unes expectatives positives i que el mer fet d'obrir canals de diàleg ja tenia un valor immens. La crisi va obligar molts equips a un procés de retracció, i les millors perspectives ha agafat els equips sense una capacitat real de poder intervenir en l'estratègia corporativa. Alguns pensen que caldria recuperar una certa dignificació professional, recuperar el sentit de la seva feina, que no quedi limitada a fer memòries i alguns programes. La funció del dirse ha matat la missió que podia haver assumit. El volum de feines que formen part de la seva funció i la manca d'apoderament específic han inhabilitat els dirse per a poder articular una missió de canvi, perquè què és l'RSE sinó gestió del canvi? Però per a ser efectius en aquesta missió no cal tenir un protagonisme central: el dirse hauria d'estar apoderat pel primer/a executiu/iva per a transformar els valors i comportaments dels diferents equips i àrees. La seva funció ha d'anar aparellada a la gestió de valors, a repensar el model d'empresa, a afavorir que els valors ètics i de sostenibilitat apareguin de cadascuna de les persones i àrees de l'organització. Les contradiccions no han de ser una frustració sinó una matèria de treball per als dirse, una oportunitat per veure com es pot abordar internament. Sabent que algunes s'aniran diferint en el temps, el dirse les ha de tenir totes recollides, analitzades, treballades, postposades si cal, en el marc d'una gestió de riscos i oportunitats, en el marc de la lenta evolució de la cultura corporativa, en espera de trobar el moment per fer aflorar la contradicció i el repte. La contradicció que el dirse percep també la viuen altres persones de l'empresa, fins i tot en posicions de responsabilitat directiva. Posar-les totes damunt al taula com un recull de males pràctiques pot ser destructiu de la capacitat d'incidir, perquè no podem ser ni el mer portaveu dels grups d'interès i senzillament un notari dels incompliments. La funció del dirse requereix anotar cada contradicció i construir el mapa de temes rellevants. Però per situar-se dins el mainstreaming del canvi organitzacional, cal anar traduint la protesta en proposta i cal situar-la dins cadascun dels processos interns quan toqui, quan aporti més capacitat. Esdeveniment relacionat: Què és i què no és RSE: Els dilemes ètics en la funció del dirse (30 d'octubre, per a membres de Respon.cat i DIRSE)
Articles sobre el moment actual
Les empreses entre el risc de boicot i els valors èticsEstem vivint unes setmanes complicades per a la coherència de les empreses que parlen de Responsabilitat Social Corporativa. Molt complicades. Sens dubte, l'exercici de l'RSE requereix un equilibri entre els diferents interessos, però no es tracta merament d'un equilibri a partir de la força de cada stakeholder sinó que cal trobar com articular els diferents interessos a partir dels valors propis de la responsabilitat social: l'ètica i la sostenibilitat, aplicats, a més, sota principis de transparència, diàleg i honestedat [...] Podem ser un exemple per al mónTornava de córrer una mica i m'he trobat amb una munió de gent en cercle passant-se un micro i fent breus intervencions sobre com havien viscut aquests dies passats. Eren persones diverses de col·lectius d'esquerres. M'he quedat una estona a escoltar les seves paraules però sobretot he captat la intensitat de les emocions. Ja era el final i no hi he intervingut, tot i que m'hauria agradat dir alguna cosa [...] Parlem? Esclar que sí, sempre que sigui creïble i sobre com concretar l'autodeterminacióAvui s'han produït algunes manifestacions amb la consigna Parlem/Hablamos. Anaven vestits de blanc i sense banderes. La Plaça de Sant Jaume estava plena i cal donar-los l'enhorabona. També a Madrid han aplegat força gent. La intenció és noble i cal agrair-los-ho [...] En el dia de reflexió davant del vot més importantDemà és 1 d'octubre, el dia que tindrà lloc el referèndum d'autodeterminació convocat pel govern de Catalunya a partir de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya exercint la seva sobirania i justificada en la legalitat internacional. Si el dia previ serveix per a la reflexió, aquesta és la meva, feta des dels paràmetres de la responsabilitat social corporativa [...] Una nació minoritària dins l'estat ha de poder exercir el dret reconegut internacionalment a l'autodeterminació, creant si cal una legalitat excepcionalCatalunya és una minoria dins l'estat espanyol. Mai podrà fer valer els seus punts de vista en el context estatal. Si parlem de polítiques socials, on els ciutadans de Catalunya mostren un posicionament diferencial i més avançat que la resta de l'estat, sempre algú podrà arguir que s'ha de decidir entre tots els ciutadans de l'estat. Però què passa quan es parla estrictament de drets nacionals, com podria ser el dret civil o la cultura i la llengua pròpies? Els catalans no poden protegir la seva llengua perquè són minoria en un estat que considera que la llengua dels catalans no ha de tenir el mateix valor i reconeixement que la llengua castellana [...] Actitud FreixenetCada dissabte vaig a plaça, a comprar als pagesos per a tota la setmana. Una pagesa m'explicava que si el Sr. Bonet, propietari de Freixenet, vol marxar, que no es preocupi que se l'ajudarà: molts pagesos han decidit deixar de vendre-li raïm, aprofitant el sentiment d'explotació que tenen pels preus injustos que els ve pagant. Fa dos anys vaig escriure una reflexió més llarga sobre el que em va explicar una empresa client de Freixenet. El recomano ara de nou: 7.9.15 [ARTICLE] La queixa a Freixenet per part d'una empresa client |
Josep Maria Canyelles entrevistat a la BBC Turquia sobre el Barça i el debat de la independència
Monogràfic sobre RSE a la VanguardiaLa Vanguardia ha publicat un nou monogràfic sobre responsabilitat social de les empreses titulat "Empresas conscientes en un mundo sostenible". El monogràfic inclou una entrevista en profunditat a Xavier Carbonell com a director de la Càtedra Mango de l'Escola Superior de Comerç Internacional, altres entrevistes a Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i sostenibilitat [...]
Responsabilitat Global està a punt d'assolir un milió de visualitzacions
Propers esdeveniments a l'octubre amb la participació de Josep Maria Canyelles
Cliqueu per veure novembre Alguns esdeveniments on hem participatOctubre
Referències al món empresarial al discurs de Puigdemont al Parlament declarant la independènciaA l'històric discurs del president Puigdemont d'ahir al Parlament, es van fer dues referències al món empresarial; una primera, dirigida a les empreses que aquests darrers dies estan fent moviments de canvi de seu per atemorir la població, i una segona, dirigida al conjunt del teixit empresarial [...] 3r Congrés de Dones d’Empresa
|
Aquest butlletí es fa en català i en castellà i el reben persones, empreses i organitzacions. Afegiu-nos a la vostra llibreta d'adreces per no venir marcat com SPAM
Josep Maria Canyelles |