[Responsabilitat Global] L'RSE, les contradiccions i els dirse · Octubre 2017

 

Si no veus correctament aquest butlletí:
Si no ves correctamente este boletín:
Versió en català OCTUBRE 2017 |  Versión en castellano OCTUBRE 2017

Aquest butlletí mensual té per objectiu ajudar a promoure la cultura de la Responsabilitat Social en empreses i organitzacions

L'RSE, les contradiccions i els dirse

 
Fa uns anys, quan havia d'explicar l'augment de sensibilitat en algunes empreses, ho feia centrant-me en dues línies argumentals: la societat del coneixement i la societat de la informació:
  • L'adveniment de la societat del coneixement va portar aparellada una economia creixentment basada en actius intangibles, els quals per la necessitat ser gestionats d'una manera alineada, van provocar la necessitat de fomentar el desenvolupament humà i el lideratge ètic, la implicació dels grups d'interès i la creació de confiança, la transparència i la rendició de comptes, o tenir en compte l'entorn natural i les inquietuds de la societat.
  • L'expansió de la societat de la informació, que es troba a la base de la societat del coneixement i que solen presentar-se com un tot, va comportar que la informació fluís arreu, que caiguessin els murs, i que les empreses quedessin exposades a l'escrutini públic. Alhora, els mitjans de comunicació i posteriorment les xarxes socials van facilitar que les veus crítiques, que les preocupacions ambientals i socials arribessin amb celeritat al gran gruix de la societat.
Diferents factors de pressió es concentraven a les empreses. No sols hi havia unes ONG reivindicatives amb pancartes. Els mitjans havien generalitzat inquietuds. La societat civil vertebrada anava portant a la centralitat unes noves preocupacions i reptes. Les escoles havien educat els infants en els nous valors. Finalment, una persona directiva ja no podia prendre decisions tenint en consideració un sol grup d'interès, l'accionista, ja que la pressió de l'entorn era cada cop més generalitzada, incloent els seus mateixos fills, que veien per televisió com l'empresa on treballava son pare o sa mare era la causant de greus perjudicis ambientals.

Indicis de recuperació de l'humanisme. La simplicitat en la presa de decisió dels antics executius agressius, basada en un criteri simple de rendibilitat crematística, es començava a esquerdar i guanyaven pas no solament models de gestió que incorporaven la responsabilitat social, més atenta a la gestió de la complexitat, sinó que fins i tot tècniques de relaxament personal i de centrament, com el mindfulness, esdevenien moda. Ampliar la mirada i posar la persona en el centre implicava l'adopció d'un programa molt més humanista que la bogeria destructiva precedent, que cremava les persones, alterava la salut mental, creava greus ineficiències socials i posava el Planeta al límit.

L'enfocament de gestió de la responsabilitat social es basa no sols en generar sostenibilitat (resultats) sinó que ha de partir d'un compromís ètic i ha d'incorporar una metodologia de diàleg amb els grups d'interès, de comprensió dels temes rellevants i de transparència i rendició de comptes. No pot fallar cap dels seus elements, si bé una organització que s'hi iniciï pot tenir molt desenvolupat algun element i gens un altre, mancança que caldrà anar corregint al llarg d'un procés sense fi, basat en la presa de consciència, l'aprenentatge, i la incorporació de bones pràctiques.

Les contradiccions són inevitables i gairebé inherents al model, en la mesura que no hi ha solucions definitives, ja que no parlem d'una ètica immaculada sinó de tenir en compte unes inquietuds de la societat que van evolucionant constantment; d'incorporar les millors solucions tècniques que van apareixent en un joc de vegades de prova-error; i encara ens trobem que els interessos i inquietuds dels diferents grups d'interès, que tenen diferents punts de vista, prioritats i capacitat d'incidència, ens aboquen a un equilibri sempre inestable, incert, imperfecte.

L'àrea que en una organització gran assumeix l'RSE es troba en un terreny d'alta tensió ètica per tal com les persones que hi treballen, els dirse i conjunt de l'equip, solen tenir un sentit de compromís ètic elevat -ja sigui perquè la funció els ha permès desenvolupar-lo o perquè aquesta sensibilitat els ha portat a dedicar-s'hi. Aquesta sensibilitat topa sovint amb un grau inferior de sensibilitat en altres àrees de l'empresa (relació interpersonal i entre àrees), amb una dificultat per influir en la presa de decisions, i amb uns resultats globals i departamentals per sota del que trobarien desitjable.

Els equips d'RSE poden estar patint una pèrdua de prestigi, després d'uns anys en què van poder generar unes expectatives positives i que el mer fet d'obrir canals de diàleg ja tenia un valor immens. La crisi va obligar molts equips a un procés de retracció, i les millors perspectives ha agafat els equips sense una capacitat real de poder intervenir en l'estratègia corporativa. Alguns pensen que caldria recuperar una certa dignificació professional, recuperar el sentit de la seva feina, que no quedi limitada a fer memòries i alguns programes.

La funció del dirse ha matat la missió que podia haver assumit. El volum de feines que formen part de la seva funció i la manca d'apoderament específic han inhabilitat els dirse per a poder articular una missió de canvi, perquè què és l'RSE sinó gestió del canvi? Però per a ser efectius en aquesta missió no cal tenir un protagonisme central: el dirse hauria d'estar apoderat pel primer/a executiu/iva per a transformar els valors i comportaments dels diferents equips i àrees. La seva funció ha d'anar aparellada a la gestió de valors, a repensar el model d'empresa, a afavorir que els valors ètics i de sostenibilitat apareguin de cadascuna de les persones i àrees de l'organització.

Les contradiccions no han de ser una frustració sinó una matèria de treball per als dirse, una oportunitat per veure com es pot abordar internament. Sabent que algunes s'aniran diferint en el temps, el dirse les ha de tenir totes recollides, analitzades, treballades, postposades si cal, en el marc d'una gestió de riscos i oportunitats, en el marc de la lenta evolució de la cultura corporativa, en espera de trobar el moment per fer aflorar la contradicció i el repte.

La contradicció que el dirse percep també la viuen altres persones de l'empresa, fins i tot en posicions de responsabilitat directiva. Posar-les totes damunt al taula com un recull de males pràctiques pot ser destructiu de la capacitat d'incidir, perquè no podem ser ni el mer portaveu dels grups d'interès i senzillament un notari dels incompliments. La funció del dirse requereix anotar cada contradicció i construir el mapa de temes rellevants. Però per situar-se dins el mainstreaming del canvi organitzacional, cal anar traduint la protesta en proposta i cal situar-la dins cadascun dels processos interns quan toqui, quan aporti més capacitat.


Esdeveniment relacionat: Què és i què no és RSE: Els dilemes ètics en la funció del dirse (30 d'octubre, per a membres de Respon.cat i DIRSE)
Articles sobre el moment actual

Les empreses entre el risc de boicot i els valors ètics

Estem vivint unes setmanes complicades per a la coherència de les empreses que parlen de Responsabilitat Social Corporativa. Molt complicades. Sens dubte, l'exercici de l'RSE requereix un equilibri entre els diferents interessos, però no es tracta merament d'un equilibri a partir de la força de cada stakeholder sinó que cal trobar com articular els diferents interessos a partir dels valors propis de la responsabilitat social: l'ètica i la sostenibilitat, aplicats, a més, sota principis de transparència, diàleg i honestedat [...]

Podem ser un exemple per al món

Tornava de córrer una mica i m'he trobat amb una munió de gent en cercle passant-se un micro i fent breus intervencions sobre com havien viscut aquests dies passats. Eren persones diverses de col·lectius d'esquerres. M'he quedat una estona a escoltar les seves paraules però sobretot he captat la intensitat de les emocions. Ja era el final i no hi he intervingut, tot i que m'hauria agradat dir alguna cosa [...]

Parlem? Esclar que sí, sempre que sigui creïble i sobre com concretar l'autodeterminació

Avui s'han produït algunes manifestacions amb la consigna Parlem/Hablamos. Anaven vestits de blanc i sense banderes. La Plaça de Sant Jaume estava plena i cal donar-los l'enhorabona. També a Madrid han aplegat força gent. La intenció és noble i cal agrair-los-ho [...]

En el dia de reflexió davant del vot més important

Demà és 1 d'octubre, el dia que tindrà lloc el referèndum d'autodeterminació convocat pel govern de Catalunya a partir de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya exercint la seva sobirania i justificada en la legalitat internacional. Si el dia previ serveix per a la reflexió, aquesta és la meva, feta des dels paràmetres de la responsabilitat social corporativa [...]

Una nació minoritària dins l'estat ha de poder exercir el dret reconegut internacionalment a l'autodeterminació, creant si cal una legalitat excepcional

Catalunya és una minoria dins l'estat espanyol. Mai podrà fer valer els seus punts de vista en el context estatal. Si parlem de polítiques socials, on els ciutadans de Catalunya mostren un posicionament diferencial i més avançat que la resta de l'estat, sempre algú podrà arguir que s'ha de decidir entre tots els ciutadans de l'estat. Però què passa quan es parla estrictament de drets nacionals, com podria ser el dret civil o la cultura i la llengua pròpies? Els catalans no poden protegir la seva llengua perquè són minoria en un estat que considera que la llengua dels catalans no ha de tenir el mateix valor i reconeixement que la llengua castellana [...]

Actitud Freixenet

Cada dissabte vaig a plaça, a comprar als pagesos per a tota la setmana. Una pagesa m'explicava que si el Sr. Bonet, propietari de Freixenet, vol marxar, que no es preocupi que se l'ajudarà: molts pagesos han decidit deixar de vendre-li raïm, aprofitant el sentiment d'explotació que tenen pels preus injustos que els ve pagant. Fa dos anys vaig escriure una reflexió més llarga sobre el que em va explicar una empresa client de Freixenet. El recomano ara de nou: 7.9.15 [ARTICLE] La queixa a Freixenet per part d'una empresa client

Josep Maria Canyelles entrevistat a la BBC Turquia sobre el Barça i el debat de la independència

 

Monogràfic sobre RSE a la Vanguardia

La Vanguardia ha publicat un nou monogràfic sobre responsabilitat social de les empreses titulat "Empresas conscientes en un mundo sostenible". El monogràfic inclou una entrevista en profunditat a Xavier Carbonell com a director de la Càtedra Mango de l'Escola Superior de Comerç Internacional, altres entrevistes a Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i sostenibilitat [...]

 

Responsabilitat Global està a punt d'assolir un milió de visualitzacions

 

 

 

 

Propers esdeveniments a l'octubre amb la participació de Josep Maria Canyelles


Cliqueu per veure novembre
 
 

Alguns esdeveniments on hem participat

Octubre Setembre

 

Referències al món empresarial al discurs de Puigdemont al Parlament declarant la independència

A l'històric discurs del president Puigdemont d'ahir al Parlament, es van fer dues referències al món empresarial; una primera, dirigida a les empreses que aquests darrers dies estan fent moviments de canvi de seu per atemorir la població, i una segona, dirigida al conjunt del teixit empresarial [...]

3r Congrés de Dones d’Empresa


20 I 21 D’OCTUBRE

El programa del 3r Congrés de Dones d’Empresa reunirà una trentena de ponències, a càrrec d’expertes en diferents àrees operatives i estratègiques de l’empresa. La convenció tindrà lloc a l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú.