El proper 6 de març a la tarda modero una Taula rodona sobre ciutats sostenibles, en el marc d'un acte de Corresponsables a la Torre Agbar de Barcelona. Aprofito per aportar algunes reflexions sobre les smartcities.
 Qui pensa la ciutat? Quan ningú no pensa la ciutat aquesta es va conformant segons les necessitats de cada agent que va transformant la ciutat fins allà on topa amb els interessos d'altres. És un creixement orgànic, amb tot el que té de positiu, però també de negatiu tant per les ineficiències que pot generar atès que moltes accions sobre la ciutat no són fàcilment reconvertibles i van deixant petjada, alhora que també per les injustícies que es poden derivar d'un creixement poc democràtic fruit de la prevalença de poders que no pensen en l'interès general. Enfront de la ciutat medieval hi ha la moderna, concebuda des de la racionalitat, pensant en els interessos compartits, en la utilitat, la salubritat, anticipant-se al futur... Ciutat vella i Eixample conviuen avui a Barcelona i són el fruit de maneres diferents de pensar l'ordenació urbana.
 Pensar avui la ciutat implica no pensar solament en com articular les necessitats de la ciutadania i l'activitat econòmica. Implica no solament pensar en termes urbanístics i arquitectònics com fer una ciutat agradable i preciosa. Implica no solament en termes d'enginyeria com facilitar la circulació de vehicles o com distribuir les capacitats de càrrega turística. Implica no solament en termes socials com crear els espais de socialització, culturització, cohesió. Implica això i molt més, perquè les ciutats ja no són únicament el nucli central d'un territori que capitalitzen sinó que són els nodes que articulen un planeta que se'ns ha fet petit, limitat i amenaçat. Les ciutats formen part d'un teixit global que acull creixentment la major part de la població i que no han estat concebudes en termes d'impacte a la sostenibilitat global. L'impacte de les ciutats en termes energètics, ambientals, socials, culturals, econòmics... en totes les àrees de la sostenibilitat, és brutal.
Igual que les empreses i les indústries s'han de repensar pel que fa als impactes que genera la seva activitat, també els territoris han de pensar quin és el seu impacte agregat i com poden repensar-se per a modificar el seu comportament col·lectiu... [seguir llegint al blog]
Urbanisme i urbanitat són dos mots que, malgrat que comparteixin arrel, tenen una semàntica molt diferent. De fet, pertanyen a dos món diferents. Un pertany al regne dels tangibles mentre que l'altre al dels intangibles. Damunt una mateixa urbs, l'aproximació material o immaterial, els carrers o els valors. Entre l'aproximació més física del compartir l'espai o la més etèria del compartir la comunitat, podem trobar els fils de contacte entre els dos mons.
L'economia ha tendit a fer-se intangible. Les empreses amb una cultura més avançada han anat descobrint que el seu potencial de creació de valor es multiplicava a mesura que aprenien a combinar els actius tangibles amb els intangibles, i que no era possible una gestió de la marca ni de la reputació i molt menys de la responsabilitat social sense desenvolupar les capacitats de gestionar la dimensió més intangible. El món més material i l'immaterial es combinen i multipliquen el seu potencial per crear valor!
Avui les ciutats més avançades es pretenen smartcity, un model concebut per a fer un ús intensiu de la tecnologia per tal de millorar la sostenibilitat i la capacitat de gestió de les urbs... [seguir llegint al blog]
Conferència de Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa (RSC) i promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5, a la jornada de teleassistència organitzada per la Diputació de Barcelona sota el títol "La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones".
Canyelles destaca el valor de la teleassistència com a servei intel·ligent, que combina tecnologia i atenció social en el marc de les "smartcities" (ciutats intel·ligents). Defensa les dinàmiques col·laboratives des del compromís i sentit de responsabilitat de totes les organitzacions.
La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones (1/3):
La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones (2/3):
La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones (3/3):
Articles sobre smartcities
Darrers articles sobre smartcities:
Altres notícies
Altres articles
Aquest Codi deontològic de la professió de consultoria en Responsabilitat Social i Sostenibilitat (RS&S) ha estat impulsat per un grup de persones que exercim professionalment en aquest sector. Ho hem fet a títol personal, ja que es tracta d'un document de compromís personal no de les empreses. Podeu veure les altres persones amb qui l'hem elaborat i totes les qui s'hi han volgut anat afegint.
He comprat una ampolla d'aigua de mar per a usos alimentaris, i m'he endut una sorpresa quan he mirat quina empresa la comercialitzava, ja que estava ubicada a Palencia (Castella i Lleó), bastant allunyada del mar.
Mentre que les empreses castellanes poden fer els contractes sols en la seva llengua, les empreses catalanes estan obligades a fer-lo en castellà encara que cap de les dues parts firmants hi tinguin cap interès.
El diari ARA recull un reportatge del NYT on es denuncia que en plena crisi econòmica es miri la televisió més enllà de mitjanit. La crítica se suma a un conjunt de factors que estan enfonsant la Marca España
|
|
