 Josep Maria Canyelles va aportar una reflexió des de la disciplina de la Responsabilitat Social Corporativa per a ajudar a millorar la qualitat de les polítiques públiques i de la regulació, alhora que tingui ressorts per a efectuar polítiques públiques no solament normatives, entenent que l'RSC pot afavorir el desenvolupament d'una estratègia complementària a aquella de caràcter normatiu, i mitjançant una política soft pot tenir una incidència en el funcionament de l'activitat empresarial.
L'expert va començar fent una ràpida contextualització de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) tant en el seu concepte com metodologia. Un cop establert que es tracta d'un enfocament de gestió empresarial va passar a fer-ne un abordatge des de les polítiques públiques.
Inicialment ja va advertir que, des de la lògica de l'RSC, no es pretén dictaminar si una activitat és ètica o no, ni fer una reflexió de tipus moral, sinó tractar d'assegurar que els principis ètics i de sostenibilitat s'integrin dins la gestió organitzacional, donant un marc on l'empresa pugui desenvolupar aquesta responsabilitat envers la societat.
La seva intervenció inicial, de 15 minuts, va fer un repàs de l'RSC en el sector turístic, destacant la importància que ha de tenir per a Catalunya, que és una de les principals destinacions turístiques mundials, i correspon al govern juntament amb els agents del sector consensuar i marcar les línies que ens projectin cap al futur, superant el model de sol i platja i desenvolupant altres models de turisme segons es marquin les prioritats, aprofitant les oportunitats de posicionament de què disposem per a poder competir podent-ne esperar uns bons resultats i també podent-nos-en sentir orgullosos com a ciutadans d'aquest país.
Sobre algunes males pràctiques en el camp del bon govern, i específicament corrupció i ludopatia, va destacar els aspectes sense entrar en més detall donat que experts en la matèria també havien fet les seves compareixences a la Comissió.
Canyelles va defensar l'oportunitat que Catalunya esdevingui un Territori Socialment Responsable, amb un model català de turisme que respon a una suma de destinacions, i que l'RSC d'unes empreses i d'un projectes passi a formar part d'una estratègia de país i de sector. Catalunya té l'oportunitat d'esdevenir un Territori Socialment Responsable, un país identificat en el món pels valors de la responsabilitat social, l'ètica, la transparència, la sostenibilitat. És un repte ambiciós però que de ben segur lliga amb les aspiracions de la ciutadania i de moltes empreses compromeses que creuen que el valor de la feina ben feta que ens ha identificat des de fa dècades ha d'evolucionar incorporant també l'atribut de la responsabilitat davant dels reptes que planteja la societat.
En la part més propositiva de la intervenció, Canyelles va indicar que caldria establir l'obligació de rendició de comptes segons estàndards internacionals en els vectors de l'RSC (impactes econòmics, ambientals, laborals, socials, bon govern) de les empreses que actuen en l'activitat de jocs i apostes i, per extensió, proposaríem que en totes les activitats especials per raó de la seva perillositat o risc social, ambiental, econòmic, laboral i governança.
A més, va afegir que "el marc d'aquesta rendició de comptes s'ha de basar en estàndards internacionals genèrics, però desenvolupats a partir de les especificitats del sector i del territori. Els operadors han de mostrar capacitat de comprensió dels elements materials que han de conformar a cada moment la gestió de l'RSC en el sector de referència (turístic, joc...) i en el territori on operen (Costa Daurada, Catalunya...). Així, els grups d'interès del territori, govern inclòs, haurien de tenir la capacitat de concretar quines són les principals expectatives que la societat té respecte aquesta activitat econòmica per facilitar que es puguin anar desenvolupant les millors pràctiques".
Per tal de mostrar aquesta intencionalitat pública des del primer moment i tenir-ho en compte en les adjudicacions, "en el moment en què una empresa es postula per entrar a operar en un sector especialment regulat per raó del seu impacte, riscos, o especial interès, caldria l'òrgan contractant o concessionari demanés que els candidats expliquessin quin model d'RSC tenen previst aplicar".
Finalment, va llançar dues darreres reflexions sobre la responsabilitat social respecte a les operacions de gran abast o gran repercussió sociopolítica com la que ens ocupa:
1) Quan una operació d'aquest tipus es fa bé tant en la posada en marxa com en la gestió, de manera que els grups d'interès valoren que els impactes són positius, i les empreses implicades obtenen la legitimitat social per a poder operar, s'està reforçant el capital de confiança de la ciutadania en les institucions i en els operadors que ha de facilitar que altres operacions similars en el futur puguin portar-se a terme minimitzant el cost de transacció que suposaria la desconfiança [...]
2) Les grans companyies o les grans operacions han de guanyar la llicència social per a operar a través d'incorporar una visió pública. El fet que siguin empreses privades i que pretenguin legítimament obtenir-ne beneficis no obsta perquè la manera de comportar-se incorpori valors públics, guanyant ciutadania corporativa [...]
Accedir a:
Text base de la intervenció
Intervenció en vídeo
|
|
